Nikola Dimitrov
(2017) | |
Nom original | (mk) Никола Димитров |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 30 setembre 1972 (52 anys) Skopje (Macedònia del Nord) |
Deputy Prime Minister for European Integration (en) | |
30 agost 2020 – 16 gener 2022 ← Bujar Osmani (en) – Bojan Marichic (en) → | |
12è Minister of Foreign Affairs (en) | |
31 maig 2017 – 30 agost 2020 ← Nikola Poposki – Bujar Osmani (en) → | |
Ambassador of North Macedonia to the United States (en) | |
1r desembre 2002 – 6 juliol 2006 ← Ljubica Acevska – Ljupčo Jordanovski (en) → | |
Dades personals | |
Formació | Universitat Sants Ciril i Metodi de Skopje King's College |
Activitat | |
Ocupació | diplomàtic, polític |
Partit | candidat independent |
Participà en | |
20 gener 2020 | Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2020 |
23 gener 2018 | Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2018 |
Família | |
Pares | Dimitar Dimitrov i Ratka Dimitrova |
Nikola Dimitrov (30 de setembre de 1972) és un polític i diplomàtic macedoni, que és ministre d'afers estrangers de Macedònia del Nord des del primer de juny de 2017.[1] Va ser vice-ministre d'afers estrangers i ambaixador macedoni als Estats Units i després als Països Baixos, i el 2014 va rebutjar el nomenament com a nou ambaixador macedoni a Rússia.
Trajectòria
[modifica]Dimitrov va començar la carrera governamental el 1996 al Ministeri d'Afers Estrangers com a advocat de drets humans internacionals i va ser ascendit a vice-ministre d'afers estrangers el 2000.[2] El 2002 va esdevenir el segon ambaixador macedoni als Estats Units, succeint Ljubica Acevska, càrrec que ocupà fins al 2006.[3] Això el convertí en el diplomàtic més jove a Washington DC; part de la tendència de transició generacional en governs de l'Europa de l'Est "substituint la vella guàrdia amb tecnòcrates joves educats a Occident".
Del 2003 al 2008 va formar part del grup que participà en les negociacions amb la República Hel·lènica per resoldre les diferències sobre el nom del país.[2] Del 2006 al 2009 va ser el coordinador nacional per la integració a l'OTAN.[2]
L'octubre de 2009 va acceptar el càrrec d'ambaixador macedoni als Països Baixos.[4] Després que acabés el seu mandat l'abril de 2014, s'havia planejat originalment que esdevingués ambaixador a Alemanya, però el càrrec va ocupar-lo Nikola Kolev. El febrer de 2014 es va anunciar que Dimitrov havia rebutjat el càrrec d'ambaixador a Rússia.
El primer de juny de 2017 va assumir el càrrec de ministre d'afers estrangers de la República de Macedònia del Nord.[1] Va signar l'acord de Prespa, mitjançant el qual queda resolta la disputa amb Grècia sobre el topònim del país.[5][6] Durant el seu mandat, Macedònia del Nord ha esdevingut membre de l'OTAN.[7] El seu objectiu actual és aconseguir l'entrada del seu país a la Unió Europea.[8]
És un antic membre del Grup Assessor Polític Els Balcans a Europa.[1]
Vida personal
[modifica]El pare de Dimitrov, Dimitar, va ser un refugiat de la Guerra Civil Grega. Dimitrov va estudiar llei a la Universitat Sants Ciril i Metodi de Skopje i a King's College, Cambridge al Regne Unit, on s'especialitzà en dret internacional.[2] Està casat i té una filla.[9]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Nikola Dimitrov» (en anglès). Government of the Republic of North Macedonia, 15-04-2019. [Consulta: 4 abril 2020].[Enllaç no actiu]
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Nikola Dimitrov» (en anglès). The Hague Institute for Global Justice. Arxivat de l'original el 2019-09-12. [Consulta: 4 abril 2020].
- ↑ «Nikola Dimitrov» (en anglès britànic). European Leadership Network. [Consulta: 4 abril 2020].
- ↑ «Macedonian ex-negotiator Nikola Dimitrov is starting his term as Macedonian Ambassador to Holland.» (en anglès). Highbeam Business, 09-10-2009. Arxivat de l'original el 2011-01-07. [Consulta: 4 abril 2020].
- ↑ «Macedònia del Nord adopta oficialment el seu nom». La Vanguardia, 14-02-2019. [Consulta: 4 abril 2020].
- ↑ «La República de Macedònia del Nord ja és oficial». Segre, 18-06-2018. [Consulta: 4 abril 2020].
- ↑ «Macedònia signa avui el protocol d'adhesió per entrar a l'OTAN». Vilaweb, 06-02-2019. [Consulta: 4 abril 2020].
- ↑ SAVIO, Irene. «L'hora de Macedònia». El Periódico de Catalunya, 29-09-2018. [Consulta: 4 abril 2020].
- ↑ «Dimitrov nominates the professor who approved 40,000 euro scholarship for his daughter as ambassador» (en anglès). Republika, 13-12-2019. [Consulta: 4 abril 2020].