O Beijo da Mulher Aranha

O Beijo da Mulher Aranha
Kiss of the Spider Woman
Fitxa
Direcció	Héctor Babenco
Protagonistes	William Hurt; Raúl Juliá; Sonia Braga; José Lewgoy; Milton Gonçalves; Miriam Pires; Nuno Leal Maia; Fernando Torres; Patricio Bisso; Herson Capri; Denise Dumont; Nildo Parente; Miguel Falabella; Wilson Grey; Walter Breda; Antônio Petrin; Luiz Guilherme; Ana Braga; Benjamin Cattan; Lineu Dias; Carlos Farielo; Sergio Kato
Producció	David Weisman
Guió	Leonard Schrader i Manuel Puig
Música	John Neschling
Fotografia	Rodolfo Sánchez (en)
Muntatge	Mauro Alice i Lee Percy
Distribuïdor	Embrafilme
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units d'Amèrica i Brasil
Estrena	13 maig 1985
Durada	124 min i 120 min
Idioma original	anglès ; francès ; alemany ; portuguès
Rodatge	São Paulo
Color	en color
Format	1.85:1
Pressupost	1.500.000 $
Recaptació	17.009.654 $ (mundial); 17.005.229 $ (Estats Units d'Amèrica)
Descripció
Basat en	Kiss of the Spider Woman (en)
Gènere	drama, cinema de presons, cinema LGBT, cinema independent i pel·lícula basada en una obra literària
Qualificació MPAA	R
Lloc de la narració	Argentina
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar a la millor pel·lícula (1986); Oscar al millor actor (1986); Oscar a la millor direcció (1986); Oscar al millor guió adaptat (1986) ;
Premis	Oscar al millor actor (1984); National Board of Review a les 10 pel·lícules més destacades ;

O Beijo da Mulher Aranha (literalment, en català, "El petó de la dona aranya") és una pel·lícula brasilera d'Héctor Babenco adaptació de la novel·la de Manuel Puig, estrenada el 1985.^[1]^[2]

Argument

En una presó del Brasil coincideixen les vides del presoner polític d'esquerres Valentín Arregui (Raúl Juliá) i un efeminat homosexual acusat de seduir a un menor, Luis Molina (William Hurt). Ambdós comparteixen una cel·la bruta i fosca en una presó brasilera. Molina passa el temps explicant els records d'una de les seves pel·lícules favorites, un thriller romàntic de la Segona Guerra Mundial que és també una pel·lícula de propaganda nazi sobre una cantant francesa que decideix trair a la seva pàtria per amor a un oficial alemany d'ocupació. Arregui permet a Molina penetrar en els murs de la seva pròpia defensa i s'obre. Malgrat els seus desacords sobre la ideologia de la pel·lícula, una improbable amistat es desenvolupa entre els dos presos: el somiador i l'activista polític.

A mesura que la història es desenvolupa, es revela que a Molina li ha fet xantatge el director de la presó per guanyar-se la confiança d'Arregui, perquè aquest li reveli informació sobre el grup revolucionari a què pertany, a canvi de menjar i la possible llibertat condicional. Tanmateix, Molina ha començat a desenvolupar genuïns sentiments romàntics per Arregui.^[3]

Al voltant de la pel·lícula

O Beijo da mulher aranha li va suposar a William Hurt l'Oscar al millor actor i el Premi d'interpretació masculina al Festival de Canes 1985. Hi ha una adaptació de l'obra a Broadway, l'any 1994, en la qual Chita Rivera o Vanessa L. Williams van interpretar el paper principal.^[4]

Repartiment

William Hurt: Luis Molina
Raúl Juliá: Valentin Arregui
Sonia Braga: Leni/Marta/La dona aranya

Premis i nominacions

Premis

1985. Premi a la interpretació masculina (Festival de Cannes) per William Hurt
1986. Oscar al millor actor per William Hurt
1986. BAFTA al millor actor per William Hurt
Premi David di Donatello al millor actor estranger per William Hurt

Nominacions

1985. Palma d'Or
1986. Oscar a la millor pel·lícula
1986. Oscar al millor director per Hector Babenco
1986. Oscar al millor guió adaptat per Leonard Schrader
1986. Globus d'Or a la millor pel·lícula dramàtica
1986. Globus d'Or al millor actor dramàtic per William Hurt
1986. Globus d'Or al millor actor dramàtic per Raul Julia
1986. Globus d'Or a la millor actriu secundària per Sonia Braga

Referències

↑ Martínez Gómez, Juana «El beso de la mujer araña». Anales de literatura hispanoamericana, 5, 1976, pàg. 434–438. ISSN: 0210-4547.
↑ Vásquez Cerón, Adriana «Aproximación al nivel simbólico del espacio en El beso de la mujer araña». Cuadernos de Literatura, 3, 5, 1997, pàg. 83–86. ISSN: 0122-8102.
↑ Palmer, William J. The Films of the Eighties: A Social History (en anglès). SIU Press, 1995, p. 145. ISBN 978-0-8093-2029-5.
↑ Benshoff; Griffin. Queer Images: A History of Gay and Lesbian Film in America (en anglès). Rowman & Littlefield Publishers, 2005-10-13, p. 192. ISBN 978-0-7425-6857-0.

[1] Martínez Gómez, Juana «El beso de la mujer araña». Anales de literatura hispanoamericana, 5, 1976, pàg. 434–438. ISSN: 0210-4547.

[2] Vásquez Cerón, Adriana «Aproximación al nivel simbólico del espacio en El beso de la mujer araña». Cuadernos de Literatura, 3, 5, 1997, pàg. 83–86. ISSN: 0122-8102.

[3] Palmer, William J. The Films of the Eighties: A Social History (en anglès). SIU Press, 1995, p. 145. ISBN 978-0-8093-2029-5.

[4] Benshoff; Griffin. Queer Images: A History of Gay and Lesbian Film in America (en anglès). Rowman & Littlefield Publishers, 2005-10-13, p. 192. ISBN 978-0-7425-6857-0.

[1]

[2]

[3]

[4]