Vés al contingut

Obertura Trompowsky

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Obertura Trompowsky
abcdefgh
8
a8 negres torre
b8 negres cavall
c8 negres alfil
d8 negres dama
e8 negres rei
f8 negres alfil
h8 negres torre
a7 negres peó
b7 negres peó
c7 negres peó
d7 negres peó
e7 negres peó
f7 negres peó
g7 negres peó
h7 negres peó
f6 negres cavall
g5 blanques alfil
d4 blanques peó
a2 blanques peó
b2 blanques peó
c2 blanques peó
e2 blanques peó
f2 blanques peó
g2 blanques peó
h2 blanques peó
a1 blanques torre
b1 blanques cavall
d1 blanques dama
e1 blanques rei
f1 blanques alfil
g1 blanques cavall
h1 blanques torre
8
77
66
55
44
33
22
11
abcdefgh
Moviments1.d4, Cf6 2.Ag5
ECOA45
NaixementOlimpíada de Múnic de 1936
Origen del nomOctávio Trompowsky
ClassificacióObertura semitancada
Sinònim(s)Atac Trompowsky
Chessgames.comFitxa

L'obertura Trompowsky (o també atac Trompowsky) és una obertura d'escacs que comença per les jugades:

1.d4 Cf6 2. Ag5

Història

[modifica]

Tot i que s'havia jugat anteriorment en alguna ocasió, la seqüència de jugades va ser popularitzada per Octávio Trompowsky a partir de l'Olimpíada de Múnic de 1936, en la qual l'obertura va tenir un èxit considerable contra forts jugadors, inclòs el vigent Campió Mundial Aleksandr Alekhin.

En els comentaris escrits a la seva partida contra Lucius Endzelins a l'Olimpíada d'escacs de 1936, Trompowsky va escriure en relació a la segona jugada: "La meva variant, que porto jugant des de fa més de 15 anys."[1] Això no obstant, no és clar que realment aquest jugador hagués disputat partides oficials anteriors al 1936 amb aquesta obertura. Trompowsky, molt influït per l'escola hipermoderna, va idear aquest nou sistema d'obertura amb la finalitat principal d'evitar haver d'estudiar molta teoria, terreny en el qual estava en desavantatge amb respecte als millors jugadors del món del moment

Considerada tradicionalment una obertura irregular, després de molts anys de declivi, va ser posada novament de moda als anys 80 del segle xx per jugadors espanyols com Alfons Romero i Jesús de la Villa i posteriorment per jugadors anglesos com Julian Hogdson, Michael Adams o James Plaskett.

Actualment és considerada com una alternativa respectable per a les blanques i ha estat jugada per jugadors tan forts com l'antic campió del món Garri Kaspàrov.

Variants

[modifica]

Les principals variants són (després de 1.d4, Cf6 2.Ag5):

2. ...Ce4 3 Af4

2. ...Ce4 3 Ah4

2. ...c5

2. ...e6 3 e4 h6 4 Af6

2. ...d5

Referències

[modifica]
  1. Deutsche Schachblätter, 15 d'octubre de 1936, pàg. 368

Bibliografia

[modifica]