Olimpia Fulvia Morata
 |
Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. |
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1526 Ferrara (Itàlia) |
| Mort | 26 octubre 1555 (28/29 anys) Heidelberg (Alemanya) |
| Causa de mort | tuberculosi |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptora, poetessa, erudita clàssica, científica |
| Família | |
| Pare | Fulvio Pellegrino Morato |
Olimpia Fulvia Morata (Ferrara, 1526 – Heidelberg, 26 d'octubre de 1555) fou una humanista italiana protestant que va escriure nombroses obres relacionades amb la religió i el pensament.
Nena prodigi
[modifica]El seu pare, Fulvio Pellegrino Morato, era tutor de la casa d'Este, i per això va créixer envoltada de coneixement, aprofitant fins i tot les classes de son pare als i les joves fills del duc de Ferrara. Als dotze anys ja parlava amb fluïdesa llatí i grec antic i va ser nomenada companya d'Ana d'Este en la cort, on va poder tenir contacte amb l'elit intel·lectual i accés a les obres de Ciceró o de Calví.[1]
Vida adulta
[modifica]El 1546 va deixar la cort per tenir cura del seu pare malalt. A més, es va ocupar de l'educació dels seus germans i germanes. Son pare s'havia convertit al protestantisme i Olimpia no va trigar a abraçar les doctrines de Luter i Calví. En tornar a la cort, Ana d'Este es va casar amb Francisco de Guisa i va passar el temps estudiant filosofia i mantenint correspondència amb Gasparo Sardi, que li va dedicar la seva De Triplici Philosophia.[1]
Amb la nova situació d'Ana d'Este, i després, la mort del seu pare el 1548, ja poc la relacionava amb la cort de la casa d'Este, que va acabar abandonant.
Un any més tard va conèixer un jove estudiant de medicina i filosofia a Baviera, Andreas Grundler von Schweinfurt, amb el qual es casà el 1550 per l'Església protestant. Van viure a Itàlia pocs anys més, ja que la parella marxaria a Alemanya, on Olimpia continuaria els estudis, aprofundint en textos clàssics i la Bíblia. El 1554 va acompanyar la seva parella al seu lloc de naixement, on havia estat enviat per guiar les tropes espanyoles.
El 1553 va prendre possessió de Schweinfurt Albert de Brandenburg després de l'assalt d'aquesta ciutat per part de les tropes imperials de Carles V i van haver de fugir a Heidelberg per la defensa d'Olimpia de la Reforma protestant. Van buscar refugi en diferents corts europees i l'aconseguiren per fi en la cort dels Erbach. Però, lamentablement, Olimpia morí dos anys després, el 26 d'octubre de 1555, a Heidelberg, a conseqüència de l'epidèmia de pesta que assolaria diferents ciutats europees. Tenia tan sols 29 anys.
Es van publicar pòstumament, per part del seu marit i d'algunes amistats humanistes, cartes, poemes i les seves obres (entre aquestes les seves missives en llatí i grec) a Basilea l'any 1558.[2]
Obra
[modifica]- Olympiae Fulviae Moratae Foeminaw doctissimae ac plane divinae Opera omnia quae hactenus invenire potuerunt; cum erudotorum testimoniis et laudibus. Hippolitae Taurellae Elegia elegantissima. Quibus Coelii S. C. selectae Epistolae ac orationes accesserunt, Basilae, apud Petrum Pernam MDLXX.
- Lettere, en «Opuscoli i lettere di riformatori italiani del Cinquecento», Bari, 1927.
- Epistolari (1540-1555).
- Operi, a cura di Lanfranco Caretti: vol. I, Epistolae; vol. II, Orationes, Dialogi et Carmina, Ferrara, Deputazione Provinciale Ferrarese di Storia Pàtria, 1954.
Referències i enllaços externs
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Diversos autors, 2007, p. 269.
- ↑ Diversos autors, 2007, p. 215.
Bibliografia
[modifica]- Diversos autors. ABC-CLIO, Inc. Encyclopedia of women in the Renaissance: Italy, France, and England, 2007.
- Aquest article és una obra derivada de l'edició de 1911 de l'Encyclopædia Britannica, disponible sense restriccions conegudes de dret d'autor o autora. Aquesta obra derivada es troba disponible sota les llicències GNU Free Documentation License i Creative Commons Atribució-CompartirIgual 3.0 Unported.