Ortografia de l'extremeny
L'ortografia de l'extremeny és una proposta de normalització de l'ortografia de la llengua extremenya realitzada per Ismael Carmona García,[1] un filòleg extremeny que va promoure la primera trobada en defensa de l'extremeny a principis de la dècada del 2000, a Càceres.[2] La Viquipèdia en extremeny utilitza aquesta norma.
Redacció
[modifica]El text es va redactar en els anys 2006 i 2007 amb la finalitat d'unificar les formes escrites de l'extremeny. Passats uns quants anys i després de l'aparició de l'OSCEC (Órganu de Siguimientu i Cordinación del Estremeñu i la su Coltura), es va treballar en el desenvolupament de la primera norma ortogràfica consensuada per a l'estremeny. Aquesta norma va ser publicada al voltant de l'any 2017.[3]
Ortografia de l'extremeny es divideix en dues grans parts, micruortugrafia (microortografia) i macruortugrafia (macroortografia). La microortografia recull les normes per a l'escriptura de cada paraula en si mateixa, mentre que la macroortografia s'encarrega de la redacció de continguts més llargs, des de sintagmes i frases a textos complets.
Juntament amb aquesta obra es va redactar un apèndix dedicat als prefixos curts d'origen grecollatí.
La proposta es basa en sis principis:
- El fet que la majoria dels extremenys havien estat alfabetitzats en castellà i que les formes estranyes causen reaccions negatives.[1]
- L'extremeny està emparentat amb certes llengües amb les quals és convenient mantenir una coherència ortogràfica.
- No introduir elements aliens al context romanç.
- Equilibri entre la pronunciació més depurada i el sistema d'escriptura, que no sigui excessivament fonètic però tampoc etimològic. S'entenc com a pronunciació depurada aquella que ha conservat millor els trets extremenys dins dels diversos dialectes. Les varietats dialectals que es prenen com a referència són les de Còria i la Vega del Tajo.
- El sistema ortogràfic ha d'afavorir el seu aprenentatge sent estèticament atractiu i tenint normes senzilles.
- Únicament han de reflectir-se ortogràficament aquells fets que suposin canvis en la morfologia de la paraula. S'esmenten tres tipus concrets de modificacions: reducció (de cansadu a cansau), expansió (de Calistu a Calistru) i transformació (de clavu a cravu).
Algunes normes
[modifica]- /θ/ es representa amb les lletres c (abans d'e, i) o ç (abans d'a, o, u, r): cien, çapatu, Caçris. Les formes que s'obtenen amb aquesta norma són comparables amb les d'altres llengües romanços (per exemple, praça és igual que les formes en portuguès i antic lleonès, si bé els sons no són idèntics).
- /ð/ es representa amb la lletra z: zorru, cozina; comparables a la castellana zorro o al portuguès cozinha.
L'ús de c i z permet algunes distincions entre sordes i sonores. Per exemple, cueçu (artesa) de cuezu (forma del verb cozel).
- Pel fonema /s/ es fa servir s (si és inicial o després de consonant) o ss (intervocàlica): suelu, essu.
- Pell fonema /z/ es fa servir s intervocàlica: casa, missa.
La distinció entre /s/ i /z/ utilitzant s i ss també es fa servir en llengües com el francès, català o portuguès. Com a avantatge addicional, Carmona García explica que els parlants que no distingeixen entre tots dos fonemes no tenen dificultat a entendre les paraules resultants d'aplicar aquesta norma.
Es proposa l'ús de dos tipus d'accents gràfics (titlles), que se situen en les síl·labes tòniques. L'accent agut (´) s'utliza en les paraules esdrúixoles (númeru, bitácura), en les planes acabades en diftong (cámbiu) o vocal llarga (antíguu), i les agudes acabades en a, i, o, o seguides de n, s (viví, jabalín). L'accent circumflex (^) es reserva als monosíl·labs tònics fruit d'una contracció (tô), als participis femenins de la primera conjugació (cantâ) i als adjectius masculins acabats en -û (barbû).
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Carmona García, Ismael. «Propuesta Ortográfica» (en castellà). [Consulta: 20 juny 2023].
- ↑ diana.calderita. «OSCEC: Dies añus d'andil» (en castellà), 19-02-2021. [Consulta: 19 juny 2023].
- ↑ eldiariocantabria.es. «El estremeñu, o de cómo hacer las cosas bien» (en castellà), 25-10-2021. [Consulta: 19 juny 2023].
Enllaços externs
[modifica]- Ismael Carmona Garcia. Morfologia_del_extremeño (en castellà), 2009-09-29.
- Ismael Carmona Garcia. Cuaderno de Gramática Extremeña I, 2009-11-20.
- Ismael Carmona Garcia. Cuaderno de Gramática Extremeña II.