Parc de Garraf
| ||||
| Tipus | parc natural àrea protegida Pla d'Espais d'Interès Natural  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Avinyonet del Penedès (Alt Penedès), Begues (Baix Llobregat), Castelldefels (Baix Llobregat), Gavà (Baix Llobregat), Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès), Olivella (Garraf), Sant Pere de Ribes (Garraf), Sitges (Garraf) i Vilanova i la Geltrú (Garraf) | |||
| ||||
| Característiques | ||||
| Superfície | 12.377 ha 14.820,37671 ha | |||
| Categoria V de la UICN: Paisatges terrestres/marins protegits | ||||
| World Database on Protected Areas | ||||
| Identificador | 389129 | |||
| Història | ||||
| Creació | 1988 i 1992 | |||
| Activitat | ||||
| Gestor/operador | Diputació de Barcelona | |||
| Lloc web | parcs.diba.cat… | |||
El Parc de Garraf és un espai d'interès natural de 12.376 hectàrees que forma part de la Xarxa de Parcs Naturals protegits, promoguts i gestionats per la Diputació de Barcelona a través de l'Àrea d'Espais Naturals i Infraestructura Verda.[1] El parc està repartit entre els termes municipals d'Avinyonet del Penedès, Begues, Castelldefels, Gavà, Olesa de Bonesvalls, Olivella, Sant Pere de Ribes, Sitges i Vilanova i la Geltrú. Està agermanat amb els parcs italians de Riserva Naturale Monte Soratte (2000) i el Parco Naturale della Maremma (2001)
Geografia
[modifica]En el parc hom troba restes d'antiga ocupació humana (com el castell d'Eramprunyà i els poblets abandonats de Campdàsens i Jafre) i masies que encara es dediquen a l'agricultura o a serveis del parc (com Can Planes i La Pleta). Just en la frontera del parc també hi ha la Creu de Sant Isidre, en el Puig d'en Boronet, molt apreciada pels sitgetans.
Clima
[modifica]La situació costanera determina un clima típicament mediterrani, amb escasses però torrencials pluges de primavera i tardor, suaus i temperats hiverns, i calorosos i eixuts estius. Aquesta última característica delimita el nombre d'espècies animals capaces d'assentar-s'hi. Les plantes, per tal de resistir aquestes condicions, desenvolupen una sèrie d'adaptacions encaminades a la supervivència i a la millora de l'efectivitat en la competència amb altres vegetals.
El caràcter torrencial de les pluges provoca una erosió mecànica extraordinàriament potent que arrossega tota mena de materials; si hi afegim l'erosió química, que dissol la roca calcària, l'efecte és impressionant: valls i rieres profundes i escarpades, d'un tortuós i bell traçat que la gent del país anomena fondos.
Rutes a peu
[modifica]Senders de gran recorregut:
- GR 5 (Sender dels miradors)
- GR 92 (Sender del Mediterrani)
- GR 92-3a (la Clota - l'Arboçar)
- GR 92-3b (l'Arboçar - Castellet)
- GR 92-4 (pla de Querol - camí del mas de l'Artís)
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Lorenzo, Cecília; Fernández, Isaac. Diputació de Barcelona. Rutes de Patrimoni Arquitectònic. Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. 1a edició. Barcelona: Ormobook serveis editorials, novembre 2009, p. 46-51. B-38.667-2009.
Enllaços externs
[modifica]
