Piridina
Substància química | tipus d'entitat química |
---|---|
Massa molecular | 79,042 Da |
Trobat en el tàxon | Coffea arabica, tabaquera, carxofera, nyàmera, Mentha gentilis, Camellia sinensis, Capsicum annuum, Garcinia mangostana, hidrocotilè, Papaier, espinac de Ceilan, Castanopsis cuspidata, Phaseolus vulgaris, Tagetes erecta, Tagetes patula, Panax, mango comú, Arabidopsis thaliana, Mentha arvensis, herbacol i Lucensosergia lucens
|
Rol | cancerigen |
Estructura química | |
Fórmula química | C₅H₅N |
SMILES canònic | |
Identificador InChI | Model 3D |
Propietat | |
Densitat | 0,98 g/cm³ (a 20 °C, líquid) |
Viscositat dinàmica | 0,94 Pl |
Moment dipolar elèctric | 2,215 D |
Punt de fusió | −42 °C −42 °C −41,66 °C |
Punt d'ebullició | 116 °C (a 760 Torr) 115,23 °C (a 101,325 kPa) |
Moment dipolar elèctric | 2,215 D |
Pressió de vapor | 16 mmHg (a 20 °C) |
Perill | |
Límit inferior d'explosivitat | 1,8 vol% |
Límit superior d'explosivitat | 12,4 vol% |
Límit d'exposició mitjana ponderada en el temps | 15 mg/m³ (10 h, Estats Units d'Amèrica) |
Punt d'inflamabilitat | 68 °F |
IDLH | 3.240 mg/m³ |
NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () | |
Altres | |
líquid inflamable de la classe IB |
La piridina (C₅H₅N) és un compost aromàtic insaturat (amb enllaços dobles) cíclic hexagonal de cinc àtoms de carboni i un de nitrogen.[1] La seva estructura és la d'un benzè al qual un àtom de nitrogen (N) substitueix el grup CH d'un dels seus vèrtexs. La seva aparença és d'un líquid transparent i d'olor empireumàtica, que pot recordar al del peix i que pot causar esternuts. La primera referència data del 1849 a càrrec del químic escocès Thomas Anderson que l'aïllà de l'oli obtingut de la combustió d'òssos d'animals.[2][3] tot i que es creu que els alquimistes l'obtenien de forma impura en escalfar ossos d'animals i altra matèria orgànica[4] Deguda la seva inflamabilitat l'anomenà piridina, del grec πυρος (pyros), que significa foc. El sufix "-idina" es suma d'acord amb la nomenclatura química per indicar que un àtom de carboni ha estat substituït per un de nitrogen.[5]
És un dels components del fluix vaginal.[6] També es troba a la vitamina B3, a la vitamina B6 i al petroli, d'aquest darrer s'obté a nivell industrial. Altra manera d'obtenir-lo és per destil·lació del quitrà de l'hulla o bé, sintèticament, a partir d'acetaldehid i amoníac.
Actua com a catalitzador i per a la neutralització d'àcids en nombroses reaccions orgàniques. S'utilitza com a component de molts productes, que van de dissolvents a anticongelants, passant per a fàrmacs, aromatitzants, colorants, saboritzants, desinfectants, herbicides, insecticides, component de pintures, impermeabilitzant, desnaturalitzant per a l'alcohol, etc.
Referències
[modifica]- ↑ Piridina Enciclopèdia Catalana
- ↑ Anderson, T. Transactions of Royal Society of Edinburg, 16 (1849) 123
- ↑ Von Anderson, Th. «Producte der trocknen Destillation thierischer Materien». Annalen der Chemie und Pharmacie, 70, 1849, pàg. 32. DOI: 10.1002/jlac.18490700105.
- ↑ A. Weissberger (Ed.), A. Klingberg (ed.), R.A. Barnes, F. Brody, P.R. Ruby: Pyridine and its Derivatives, Volume 1, 1960, Interscience Pub., New York
- ↑ Anderson, Th. «Ueber die Producte der trocknen Destillation thierischer Materien». Annalen der Chemie und Pharmacie, 80, 1851, pàg. 44. DOI: 10.1002/jlac.18510800104.
- ↑ Fluids corporals femenins extracte del llibre The RE/Search Guide to Body Fluids, de Paul Spinrad. 1994, RE/Search Publications. ISBN 0-940642-28-X (anglès)