Vés al contingut

Portal:Literatura/2023

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Portal:Literatura/2023/premis
d. guardó receptor
06/12 Lletres Catalanes Josep Piera
01/05 Josep Pla La llei de l'hivern
01/16 Anagrama Consum preferent
02/02 12é Carlemany Les estrelles de Lilith
02/21 Finestres Aioua
03/30 Serra d'Or Kennedyana
04/01 Altea L'últim Ngaranna
04/01 Carmelina Solsmarina
04/15 Ausiàs March Els ulls fecunds
09/ Premi Temerari La pensió d'alemanys
09/ Prix Formentor Pascal Quignard
10/22 l'Alcúdia Somiaria libèl·lules
11/10 35 Ciutat d'Alzira Nascuts del fang
11/10 18 Ibn Hafaja El pianista a l'armari
11/10 1r Carme Miquel Helena
11/10 28 Vicent Silvestre La vall del tresor
11/10 8é Enric Solbes El monstre Petorro
11/10 Premi 42 Honorífic Rosa Fabregat
11/10 Premi 42 juvenil català L'hereu de la mort
11/10 Premi 42 revelació català Aioua
11/10 Premi 42 traduït català La cinquena estació
11/10 Premi 42 clàssic traduït català Imago
11/10 Premi 42 original català Guilleries 
Portal:Literatura/annals 1947
1950 51 52 58 62 67 77 78 79
1970 71 72 73 74 75 76 77 78 79
1980 81 82 83 84 85 86 87 88 89
1990 91 92 93 94 95 96 97 98 99
2000 01 02 03 04 05 06 07 08 09
2010 11 12 13 14 15 16 17 18 19
2020 21 22 enguany

Morts

[modifica]

El 28 de gener morí el poeta Henrik Nordbrandt (Premi de Literatura del Consell Nòrdic del 2000 per Drømmebroer). El 15 de febrer, l'exiliat xilé Hernán Valdés (Tejas Verdes: diario de un campo de concentración en Chile); el 27, l'escriptor infantil Juan Muñoz Martín (Fray Perico). El primer de març, la poeta luxemburguesa Anise Koltz (n. 1928); el 4, l'expert en Verdaguer Ricard Torrents i Bertrana (n. 1937); el 7, l'autor infantil Ian Woodward Falconer (Olivia); l'11, el poeta vigatà Jaume Medina i Casanovas (n. 1949); el 13, el filòsof alemany Ernst Tugendhat (n. 1930); el 16, la periodista Mària Sànchez Ledesma (n. 1964), coautora de La República que vam viure; el 25, l'historiador Jesús Mestre i Godes (n. 1925). El 23 d'abril, el poeta florentí Sergio Salvi (n. 1932). El 22 de maig, la dramaturga lisboeta Eduarda Dionísio (n. 1946); el 26, l'occità Eric Gonzalès (n. 1964); el 27, l'afroamericana Anita Cornwell (n. 1923); el 31, la ghanesa Christina Ama Ata Aidoo (n. 1942). El 2 de juny, la crítica navarresa María Eugenia Lacarra (n. 1944); el 10, l'assagiste calabrés Nuccio Ordine (n. 1958).

El 4 de juliol, la poeta molletana Anna Campillo Arrebola (n. 1968); el 10, la barcelonina Núria Sales i Folch (n. 1933); el 24, el nipó Seiichi Morimura (n. 1933). El 8 de setembre, el gallec Carlos Duran Rodríguez (n. 1943); el 27 morí a Tortosa el cinctorrà Joan Josep Rovira i Climent (n. 1947) i, a Londres, l'activista Pat Arrowsmith (n. 1930). el 30, el sirià Khaled Khalifa (n. 1964). El 6 d'octubre, el valldigner Sico Fons (n. ?); el 27 morí a Barcelona Peter Kaldheim (n. 1949). El 3 de novembre, la poeta romanesa Angela Marinescu (n. 1941); el 9, el filòsof ontarienc David Gauthier (n. 1932); el 19, la novel·lista siciliana Anna Kanakis (n. 1962). El 6 de desembre, el poeta palestí Refaat Alareer (n. 1979) morí en un atac aeri israelià; el 8, el bibliste montserratí Pius-Ramon Tragan i Colilles (n. 1928); el 20, el periodiste sevillà Antonio Burgos Belinchón (n. 1943)…

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Portal:Literatura/2023&oldid=33566301»