Ramón Pellico y Paniagua
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 19 novembre 1809  Benia de Onís (Astúries) (en)  |
| Mort | 25 abril 1876 (66 anys) Madrid |
| Formació | Universitat de Madrid |
| Activitat | |
| Ocupació | Enginyer |
| Membre de | |
| Premis | |
Ramón Pellico y Paniagua (Benia, 19 de novembre de 1809-Madrid, 25 d'abril de 1876)[1] va ser un enginyer de mines espanyol.
Nascut en la localitat asturiana de Benia, va estudiar arquitectura i més tard enginyeria de mines a Madrid.[2] Va ser inspector general del Cos d'Enginyers de Mines, director de l'Escola Especial i professor en ella de diverses assignatures, així com autor de diverses publicacions científiques.[3][4] Va ser membre de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals, escollit en 1861 en substitució de Mariano Lorente, medalla 7, prendria possessió del càrrec un any després, el 18 de maig de 1862.[5] Després de la seva defunció va ser substituït per Manuel Fernández de Castro.[2] Fou conseller del Banc d'Espanya, comanador de la Reial Orde americana d'Isabel la Catòlica i cavaller de l'Orde de Crist de Portugal.[6]
Referències
[modifica]- ↑ López de Azcona, 1986, p. 139, 141.
- ↑ 2,0 2,1 López de Azcona, 1986, p. 139.
- ↑ Maffei i Rúa Figueroa, 1873, p. 18-20.
- ↑ López de Azcona, 1986, p. 139-143.
- ↑ López de Azcona, 1986, p. 141.
- ↑ Biografia Arxivat 2016-04-16 a Wayback Machine. al web de la RAC
Bibliografia
[modifica]- López de Azcona, Juan Manuel «Mineros destacados del siglo XIX: Ramón Pellico Pan y Agua (1809-1876)». Boletín Geológico y Minero. Instituto Geológico y Minero de España, 97, 4, 1986, pàg. 139-143. Arxivat de l'original el 2016-04-15. ISSN: 0366-0176 [Consulta: 2 abril 2016].
- Maffei, Eugenio; Rúa Figueroa, Ramón. Apuntes para una biblioteca española de libros: Folletos y artículos, impresos y manuscritos. 2. Madrid: Imprenta de J. M. Lapuente, 1873.
| Premis i fites | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Manuel Lorente |
 Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Medalla 7 1861-1876 |
Succeït per: Manuel Fernández de Castro y Suero |