Raoul Barré

Raoul Barré

Biografia
Naixement	29 gener 1874 Montreal (Quebec)
Mort	21 maig 1932 (58 anys) Montreal (Quebec)
Causa de mort	càncer
Sepultura	Notre Dame des Neiges Cemetery (en)
Altres noms	E. Paulette
Residència	Long Island (–valor desconegut) Montreal (–1932) Nova York (1903–1919)
Formació	École Nationale Supérieure des Beaux-Arts (1891–) Académie Julian
Activitat
Lloc de treball	Nova York (1903–1919) París
Ocupació	caricaturista, animador, autor de còmic, il·lustrador, pintor, director de cinema
Company professional	William Nolan (1912–)

Raoul Barré (Montreal, 29 de gener de 1874 - Montreal, 21 de maig de 1932) fou un dibuixant quebequés, un dels pioners del còmic canadenc junt amb Albéric Bourgeois, Joseph Charlebois, René-Charles Béliveau o Th. Busnel, i el primer d'ells a publicar-ne en francès del Quebec.

Biografia

Naixit Vital Achille Raoul Barré en una família de dotze membres, fill d'un importador de vi litúrgic, Barré estudià a l'Institut du Mont Saint-Louis i al Conseil des Arts et Manufactures i publicà les primeres il·lustracions en Monde Illustré i Le Passe-temps, abans de traslladar-se a París el 1896 per a estudiar a l'acadèmia Julian i a l'Escola de Belles Arts, una etapa durant la qual publicà en Le Sifflet, Le Cri de Paris, Le Gavroche, Les Débats, La Revue des Deux Frances i La Gaîté Gauloise; com altres intel·lectuals francòfons de l'època encapçalats per Émile Zola, Barré se situà a favor de l'acusat en l'afer Dreyfus, motiu pel qual s'enemistà amb un altre pioner de l'animació, Émile Cohl; el 1989 tornà al Quebec i el 1901 començà de dibuixar per al periòdic La Presse, en el qual publicà la primera tira còmica en francés del Canadà, Pour un dîner de Noël, encara sense bafarades; Barré publicà més historietes en la secció En roulant ma boule, antologades més tard per la Librairie Déom Frères; el 1906 començà Les contes du père Rheault, a color i amb globus, en les pàgines de La Patrie.

Abans, el 1903 s'havia mudat a Nova York on, a banda de treballar en la il·lustració comercial, participà en exposicions de pintors canadencs i dibuixà la tira Noah's Ark per al McLure Newspaper Syndicate esdevingué un pioner de l'animació: el 1914 fundà l'estudi d'animació Barré-Nolan amb William C. Nolan, en el qual treballà el jove Pat Sullivan —futur creador de Fèlix el gat—; els dos anys següents, l'estudi realitzà més de trenta curtmetratges animats, distribuïts entre 1915 i 1916 per la companyia Edison, fins que eixe darrer any el magnat de la comunicació William Randolph Hearst fundà l'International Film Service i contractà molts dels animadors de Barré, entre els quals Nolan; Barré hi aplegà a treballar en la sèrie Phables, però renuncià després d'animar set episodis.

Barré fou pioner per com en perfeccionà la tècnica per a evitar la tremolor entre fotogrames o de dibuixar cada vegada el mateix fons, encara que les seues innovacions serien perfeccionades més tard per altres artistes; el 1916, Charles Bowers se li afegí com a copropietari de l'empresa i la rebatejaren Barré-Bowers Studio, nom sota el qual realitzaren l'adaptació animada de la tira Mutt and Jeff de Bud Fisher, però la producció fou desastrosa, Bowers s'alià amb Fisher i el deixaren fora del projecte; desencantat, Barré abandonà l'animació el 1919 i establí taller a casa seua de Glen Cove, des d'on venia les seues pintures; el 1926 acceptà treballar per a Sullivan com a animador convidat d'alguns curts de Fèlix el gat, considerats els millors del personatge i del conjunt de l'obra de Barré; un any després se'n tornà a Mont-réal, on continuà pintant i feu alguna il·lustració satírica fins que morí de càncer: està soterrat al cementeri de Notre Dame des Neiges.

• 
  Gravat (1894)
• 
  Vinyeta de Le Sifflet (1898)
• 
  Una historieta del 1901
• 
  El gat Fèlix de Barré (1926)