Ratpenat de musell llarg
Myotis myotis  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Envergadura | 0,383 m |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 14133 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Chiroptera |
| Família | Vespertilionidae |
| Gènere | Myotis |
| Espècie | Myotis myotis (Borkh., 1797) |
| Nomenclatura | |
| Protònim | Vespertilio myotis |
| Subespècies | |
| |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
El ratpenat de musell llarg (Myotis myotis) és l'espècie més grossa del gènere Myotis, d'aspecte robust i ales amples.
Descripció
[modifica]Tal com indica el seu nom, té un musell allargat, de forma més o menys cònica. Les orelles fan entre 26 i 28 mm de llargada i si es dobleguen endavant sobrepassen entre 3 i 5 mm l'extrem del musell. El tragus és llarg (gairebé arriba a la meitat de l'orella), ample a la base i acabat en punta.
El pelatge és espès i curt. Al dors adopta tonalitats marrons grisenques clares, de vegades una mica vermelloses, mentre que el ventre és blanc grisenques. El musell, les orelles i el patagi són de color gris marronós. Les cries són més fosques que els adults, de color gris cendra.
Dimensions corporals: cap + cos (65–84 mm), cua (40–60 mm), avantbraç (55–68 mm) i envergadura alar (350-450 mm).
Pes: 18–45 g.
Hàbitat
[modifica]Boscos i altres àrees amb una cobertura arbòria o arbustiva prou desenvolupada, tant a les planes com a la muntanya, però no a grans altituds.
Típicament cavernícola, s'allotja en coves humides.
Distribució
[modifica]Habita a l'Orient Pròxim, el Caucas, els Balcans, els Alps, França, Itàlia, Espanya i diverses illes mediterrànies com Mallorca i Menorca[1], Sardenya, Còrsega i Sicília.
Costums
[modifica]Surt tard a la nit, quan ja fa estona que s'ha post el sol i si fa fred o plou prefereix quedar-se amagat. Generalment caça a 5-10 m d'alçada, si bé també pot fer-ho arran de terra, amb un vol lent i pesat fàcil de reconèixer.
Molt gregari, forma colònies de centenars d'individus, que es pengen de les parets i el sostre de les coves en raïms molt compactes, de vegades associats amb altres ratpenats cavernícoles, com els ratpenats de ferradura, el ratpenat de musell agut i el ratpenat de cova.
Espècies semblants
[modifica]El ratpenat de musell agut presenta sovint un floc de pèls blanquinosos al front i té les orelles una mica més curtes (no superen els 26 mm).
Referències
[modifica]- ↑ Alcover, 1988, p. 93.
Bibliografia
[modifica]- Alcover, Josep Antoni. Els mamífers de les Balears. Palma: Editorial Moll, 1988. ISBN 84-273-0265-7.
- Vigo, Marta: Guia dels mamífers terrestres de Catalunya. Enciclopèdia Catalana, col·lecció Pòrtic Natura, núm. 18. Barcelona, maig del 2002. ISBN 84-7306-680-4, planes 102-103.
