Riu de Querol
| ||||
| Tipus | Riu | |||
|---|---|---|---|---|
| Inici | ||||
| Entitat territorial administrativa | Pirineus Orientals (França)  | |||
| Localització | El Passet | |||
| Final | ||||
| Entitat territorial administrativa | Catalunya (Espanya) | |||
| Localització | Riu Segre (terme de Bolvir) | |||
| Desembocadura | Segre | |||
| ||||
| Afluents | ||||
| Conca hidrogràfica | conca de l'Ebre | |||
| Característiques | ||||
| Dimensió | 31 ( ) km | |||
| Travessa | Alta i Baixa Cerdanya | |||
| Superfície de conca hidrogràfica | 110 km² | |||
El Riu de Querol,[1] també anomenat Aravó aigües avall de la Tor de Querol, és un riu de la Cerdanya afluent del Segre i, per tant, de l'Ebre.
Els noms del riu
[modifica]És anomenat riu de Querol des del naixement, en el terme comunal de Portè, fins al de la Tor de Querol, després de travessar els termes de Portè, Porta i la Tor de Querol. Després, ja amb el nom de riu d'Aravó, travessa els de la Tor de Querol i Enveig, a l'Alta Cerdanya; tot seguit penetra a la Baixa Cerdanya, travessant els termes de Guils de Cerdanya, Puigcerdà, Bolvir i en el moment d'abocar-se en el Segre, a tocar del terme municipal de Fontanals de Cerdanya.
Tal com explica Joan Coromines[2] a l'Onomasticon Cataloniæ, el nom d'Aravó és un dels molts topònims preromans, protoeuropeu, de la zona pirinenca catalana. Prové d'un ètim ara-, comú en topònims com Aragó (el riu), que designava, precisament, rius. L'Aravó està documentat en textos antic com a Arabó. El de Querol està explicat[3] en el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, del mateix Joan Coromines, com un derivat diminutiu de quer (roca, penyal), derivat del preromà cariu, probablement cèltic procedent de l'arrel karr- (pedra) i germà del nom iberobasc de la pedra arri (antigament, karri).
Alta Cerdanya
[modifica]Terme comunal de Portè
[modifica]
Naix en els contraforts sud-occidentals del Massís del Carlit, prop del límit nord-occidental de l'Alta Cerdanya. Les seves aigües davallen dels embassaments de l'Estany de Lanós i del de Fontviva a través dels recs de Lanós de l'Estany de Fontviva. El punt a partir del qual hom l'anomena Riu de Querol és l'estany del Passet, format pels recs esmentats.
El Querol discorre en aquest tram d'est a oest, però a mesura que s'apropa al poble de Portè, es va decantant progressivament cap al sud-oest. El riu passa pel sud d'aquest poble, i, quasi al seu extrem sud-oest, quan el curs d'aigua arriba a creuar-se amb la carretera N - 20, el curs d'aigua gira quasi en angle recte cap al sud i de seguida comença a fer de termenal entre Portè i Porta.
Límit dels termes comunals de Portè i Porta
[modifica]Alhora que fa de termenal, discorre paral·lel pel costat de ponent de la carretera N-20/E9, travessant les Gorges de la Fou fins que arriba a l'alçada de la boca sud del Túnel de Pimorent, que queda a prop a ponent. En aquest punt el riu entra ja de ple en el terme de Porta. A partir d'aquest punt un tercer element s'uneix a les línies paral·leles del riu i la carretera: la línia del ferrocarril de Tolosa de Llenguadoc a la Tor de Querol.
Terme comunal de Porta
[modifica]
Seguint sempre el seu curs paral·lel a la carretera N - 20 i a la via fèrria, passa pel costat de ponent del poble de Porta, al sud del qual la vall comença a girar cap al sud-est. Uns 900 metres al sud del poble es troba un dels ponts espectaculars de les vies fèrries a l'Alta Cerdanya. Discorrent ja en aquesta direcció, el riu deixa a la dreta el poble de Querol i tot seguit a l'esquerra el de Cortvassill. Molt poc després el riu abandona el terme comunal de Porta i entra en el de la Tor de Querol.
Terme comunal de la Tor de Querol
[modifica]
El pas del Riu de Querol pel terme de la Tor de Querol marca una línia quasi recta de nord-oest a sud-est, travessant tot el terme d'un extrem a l'altre, i quasi sempre de forma paral·lela a les vies del ferrocarril i a la carretera N - 20.
Ja cap a l'extrem sud-est, el riu deixa a l'esquerra el poble de la Tor de Querol i tot seguit a la dreta el d'Iravals; a partir d'aquest lloc el Riu de Querol rep ja el nom d'Aravó. Poc després, just al límit del terme comunal, el riu deixa a l'esquerra la gran Estació de la Tor de Querol, que està situada a cavall dels termes de la Tor de Querol i d'Enveig, amb la major part dins del segon d'aquests dos termes.
Terme comunal d'Enveig
[modifica]El pas pel terme d'Enveig és breu, tot ell a l'extrem sud-oest del terme, i és el moment en què el riu se separa del traçat del ferrocarril i de la carretera N - 20. En aquest terme, de forma paral·lela al riu, per la seva esquerra, discorre la carretera D - 34. El riu deixa a l'esquerra el petit nucli de la Vinyola i l'estació depuradora d'Enveig, i tot seguit abandona l'Alta Cerdanya i entra en la Baixa Cerdanya, en el municipi de Guils de Cerdanya.
Baixa Cerdanya
[modifica]Límit dels termes municipals de Guils de Cerdanya i de Puigcerdà
[modifica]
L'entrada de l'Aravó a la Baixa Cerdanya es fa inicialment marcant el termenal entre Guils de Cerdanya, que queda a la dreta del riu (ponent), i Puigcerdà, que roman a l'esquerra (llevant). Dins de Puigcerdà es troben la Fleca Vella i la Ribera de Saneja, i dins del de Guils de Cerdanya, el poble de Saneja i després el de Sant Martí d'Aravó, amb l'església d'aquest nom. A cavall dels dos termes es troba el Pont de Sant Martí, o d'Aravó, que té molt probablement una base romana. El riu continua fent de termenal un bon tros, fins al sud-oest de la vila de Puigcerdà. Quan arriba al sud-est de la urbanització Puigcerdà Residencial, que és en terme de Guils de Cerdanya, s'acaba aquesta funció de termenal municipal, i l'Aravó entra plenament en el terme de Puigcerdà. En aquest tram, a la Fleca Vella, hi ha el canal de captació per a l'Estany de Puigcerdà.
Terme municipal de Puigcerdà
[modifica]
Ja dins d'aquest terme, l'Aravó travessa la zona de prats existents al nord-est del poble de Ventajola i el riu deixa a la dreta el poble d'aquest nom. A la seva alçada, el riu passa dessota el Pont de Ventajola. Al cap de poc deixa a la dreta la Verneda de Gai i a l'esquerra el Prat de Bessó, i recorre tot l'extrem oriental de la zona del Pla de la Mala Mort i de la Serreta, on es troba una part del Reial Club de Golf de Cerdanya. Aproximadament a la meitat del seu pas ran dels camps de golf, el riu deixa enrere el terme de Puigcerdà i entra en el de Bolvir. En aquest tram, el riu va deixant progressivament la seva orientació nord - sud, i va emprenent la nord-est - sud-oest.
Terme municipal de Bolvir
[modifica]En el terme de Bolvir, continua resseguint el club de golf esmentat, que és a cavall dels dos termes esmentats, travessa el Pont de Querol, que deixa a la dreta el poble de Talltorta i a l'esquerra l'important Mas Arbó, i continua girant cap al sud del poble de Talltorta, i en arribar al Pla de Soriguera, just al límit amb el terme municipal de Fontanals de Cerdanya, que no arriba a tocar, atès que aquest terme és a l'esquerra del Segre, l'Aravó s'aboca en el Segre i acaba el seu recorregut.
Vegeu també
[modifica]- Viaducte de Porta sobre el riu de Querol.
Referències
[modifica]- ↑ «Riu de Querol». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Coromines, 1994.
- ↑ Coromines, 1986.
Bibliografia
[modifica]- Becat, Joan. «56 - Enveig». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. I. Aiguatèbia - Montner. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032.
- Becat, Joan. «Porta, Portè, la Tor de Querol». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. II. Montoriol - el Voló. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032.
- Coromines, Joan. «Quer». A: Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i la Caixa, 1986 (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, VI O - Qu). ISBN 84-7256-276-X.
- Coromines, Joan. «Aravó». A: Onomasticon Cataloniae: Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i la Caixa, 1994 (Onomasticon Cataloniae, II A - Be). ISBN 84-7256-889-X.
- Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Portè, Porta, la Tor de Querol, Enveig, Guils de Cerdanya, Puigcerdà i Bolvir». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8.