Vés al contingut

Romegueró

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuRomegueró
Rubus caesius Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font deDewberry Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdreRosales
FamíliaRosaceae
GènereRubus
EspècieRubus caesius Modifica el valor a Wikidata
L., 1753
Nomenclatura
Sinònims
  • Rubus caesius subsp. aquaticus ((Weihe & Nees) Schübler & Mart.)
  • Rubus caesius subsp. leucosepalus (Focke)
  • Rubus caesius subsp. turkestanicus (Focke)
  • Rubus caesius var. turkestanicus (Regel)
  • Rubus fruticosus subsp. caesius ((L.) Bonnier & Layens)
  • Rubus humilis (Bub.)
  • Rubus ligerinus (Genev.)
  • Rubus mitissimus (Ripart ex Genev.)
  • Rubus psilophyllus (Nevski)
  • Rubus rivalis (Genev.)
  • Rubus sabulosus (Sudre)
  • Rubus turkestanicus (Pavlov)[1]

El romegueró, esbarzerola, barça (o barsa[2]), barça bovina, barça bovinera, barça marina, esbarzer, albarzer, abatzer/batzer, esbarzer de riu, morera de rostoll (el fruit: mora de rostoll o mora de bou), romeguera (de rostoll), romera de rostoll[3] (Rubus caesius) és una planta de la família de les rosàcies.

Etimologia

[modifica]

Del llatí caesius (de color blau cel).[4]

Descripció

[modifica]

És una planta arbustiva, sarmentosa, de fins a 60 o 70 cm de llargada, de tiges febles i ajagudes, amb agullons prims i força drets. Fulles trifoliolades, amb els folíols ovats, verds pel revers, dentats, amb les dents molt irregulars. La floració s'esdevé entre el maig i l'agost, i les flors són blanques, d'uns 2 cm de diàmetre, reunides en corimbes (de 2 a 5) amb 5 pètals, 5 sèpals i nombrosos estams. Els fruits múltiples (com totes les mores) són una polidrupa, amb menys fruits que la móra d'esbarzer. No són comestibles, ja que tenen un gust molt àcid.[4]

Hàbitat i distribució geogràfica

[modifica]

És una planta pròpia dels herbassars, els indrets humits i els boscos de ribera, des de la terra baixa fins a l'estatge montà. Als Països Catalans, s'estén per gairebé tot Catalunya, part del litoral valencià i les illes Balears.[4] També és present a Albània, Àustria, Bèlgica, Anglaterra,[5] Bulgària, Txèquia, Eslovàquia, Dinamarca, Finlàndia, Occitània, França, Alemanya, Grècia, Irlanda,[6] Suïssa, els Països Baixos, Espanya, Hongria, Itàlia (incloent-hi Sicília),[7] els Balcans, Portugal, Malta, Noruega, Polònia, Suècia, els estats bàltics, Ucraïna, Belarús, Rússia, el Caucas, Sibèria, Turquia (Anatòlia), Algèria, el Marroc, l'Iraq, l'Iran, el Iemen, l'Afganistan i la Xina (Xinjiang).[8] Ha estat introduït a l'Argentina, l'arxipèlag de Madeira, els Estats Units (Iowa,[9] Kentucky, Michigan[9] i Nova York)[10] i el Canadà (Ontario).[1][11]

Observacions

[modifica]

Pot produir híbrids amb la gerdonera (Rubus idaeus), els quals són més erectes i espinosos que el romegueró. També pot hibridar amb Rubus saxatilis i la planta resultant presenta fulles amples i amb poques espines.[12]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Catalogue of Life (anglès)
  2. grafia variant segons les obres
  3. TERMCAT (català)
  4. 4,0 4,1 4,2 Pascual, Ramon, 1999. Guia dels arbustos dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, Natura. Barcelona. ISBN 8473065042. Pàg. 50
  5. Edees E. S., Newton A., 1988. Brambles of the British Isles.
  6. Online Atlas of the British and Irish Flora (anglès)
  7. Altervista Flora Italiana (italià)
  8. Flora of China (anglès)
  9. 9,0 9,1 Occurrence of European Dewberry, Rubus caesius (Rosaceae), Naturalized in Iowa and Michigan". Michigan Botanist (anglès)
  10. Flora of North America (anglès)
  11. Hultén E., Fries M., 1986. Atlas of north European vascular plants north of the Tropic of Cancer. 3 vols.
  12. NatureGate (anglès)

Bibliografia

[modifica]
  • Meusel H., Jäger E., Weinert E., 1965. Vergleichende Chorologie der zentraleuropäischen Flora. Vol. 1. 2 vols.

Enllaços externs

[modifica]