Sant Julià va ser l'església del castell dels senyors de Bestracà, situat al cimal de la muntanya del mateix nom, darrere d'Oix. L'esglesiona va ser obra molt anterior a la del castell i va iniciar la seva decadència en el moment en què la família Barutell va canviar la seva residència en instal·lar-se a una casa forta construïda prop del poble d'Oix. Sant Julià conserva sencera la planta, d'una sola nau, construïda aproximadament al segle xi, amb absis rectangular fet de grossos carreus poc treballats que podrien ser anteriors, del segle ix. La volta és esfondrada i el temple en ruïnes.[1]
L'any 937 el paratge ja estava poblat i cultivat, com ho demostra la donació que va fer a favor de Santa Maria de Ridaura el comte Sunyer de Barcelona. El 979 apareix citat: "(…) in locum qui vocant Bestrecano, et Ventano cum ecclesiis S. andree et S. Juliani (…)". Després es documenta ja el temple de Sant Julià citat, igual que el de Sant Andreu, en el testament del comte Miró de Besalú, en el qual es lleguen ambdues esglésies al monestir de Sant Llorenç de Bagà. En els nomenclàtors del segle xiv s'anomena "Capella sancti Iuliani de Bestrechano in parrochia sancti Andree de Bestrachano". Hom suposa que, en ésser foragitat del castell llur senyor Berenguer de Barutell l'any 1462 pels pagesos de remença, la capella seguí el mateix destí de l'edifici principal, fins a arribar a l'estat actual de completa ruïna.[1]
↑ 1,01,1«Sant Julià de Bestracà». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 23 agost 2014].
