Vés al contingut

Silvanita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralSilvanita

Silvanita de Sacarîmb, Hunedoara, Romania Modifica el valor a Wikidata
Fórmula química(Au,Ag)₂Te₄
Epònimtel·luri Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriasulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.02.EA.05
Nickel-Strunz 9a ed.2.EA.05 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.II/C.04 Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Hàbit cristal·límassiu a cristal·lí
Massa molar429.89 gm
Colorblanc argent amb tonalitats groguenques
Exfoliació{010} perfecta
Fracturadesigual
Tenacitatfràgil
Duresa1,5 a 2
Lluïssormetàl·lica
Color de la ratllagris acer
Diafanitatopaca
Gravetat específica8,2
Densitat8,1
Propietats òptiquesanisotròpica
Pleocroismeno
Fluorescènciano en té
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
SímbolSyv Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La silvanita és un mineral de la classe dels sulfurs. Va ser descoberta l'any 1835 en una mina de Baia de Arieş del districte d'Alba, a la regió de Transsilvània (Romania), sent nomenada així per Louis Albert Necker de Sausaure en honor d'aquesta regió.

Característiques

[modifica]

La silvanita és un tel·lurur d'or i argent, fàcilment fusible i soluble en àcids. A més dels elements de la seva fórmula, (Au,Ag)₂Te₄, sol portar com impureses: antimoni, plom, coure i níquel. Cristal·litza en el sistema monoclínic, sent l'hàbit cristal·lí massiu el més freqüent. Pot ser extreta en les mines com a mena minoritària de plata i or. És molt similar a la krennerita.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la silvanita pertany a «02.EA: Sulfurs metàl·lics, M:S = 1:2, amb Cu, Ag, Au» juntament amb els següents minerals: calaverita, kostovita, krennerita, berndtita, kitkaïta, melonita, merenskyita, moncheïta, shuangfengita, sudovikovita, verbeekita, drysdal·lita, jordisita, molibdenita i tungstenita.

Formació i jaciments

[modifica]

Es troba més comunament en filons hidrotermals de baixa temperatura, tot i que també en dipòsits de mitjana i alta temperatura, on típicament és un dels últims minerals que es formen. Sol trobar-se associada a altres minerals com: or, calaverita, krennerita, altaïta, hessita, petzita, acantita, pirita, galena, esfalerita, calcopirita, quars, calcedònia o fluorita.

Referències

[modifica]
  1. «Sylvanite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 4 gener 2015].