Swithhelm
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | mil·lenni I  |
| Mort | 664 Londres |
| Causa de mort | malaltia infecciosa |
| rei d'Essex | |
| 660 – 664 | |
| Activitat | |
| Ocupació | governant |
| Família | |
| Família | Aescwingues |
| Pare | Sigeberht II |
| Germans | Swithfrith |
Llista
| |
Swithhelm va ser rei d'Essex després el seu pare Sigeberht II el Bo, entre el 660 i el 664. Hi ha molt poca informació sobre ell o del seu regnat.
Segons narra Beda, el seu pare va morir assassinat per dos germans, i alguns historiadors creuen que ell podria ser ell un dels germans o bé va estar-hi implicat.[1][2] L'any 662, va decidit convertir-se al cristianisme, sembla que persuadit per Aethelwald de l'Ànglia Oriental.[3] La cerimònia es va fer a Rendlesham, a prop de Suton Hoo.[4] A la seva mort, l'any 664, el van succeir els seus cosins: Sighere i Sebbi.[5]
Referències
[modifica]- ↑ Yorke, 1990, p. 48.
- ↑ Yorke, 1985, p. 32.
- ↑ Ravensdale i Muir, 1984, p. 31.
- ↑ Kirby, 2000, p. 83.
- ↑ Canon, Canon i Hargreaves, 2009, p. 26.
Bibliografia
[modifica]- Canon, J; Canon, J A; Hargreaves, A. The Kings & Queens of Britain. Oxford University Press, 2009.
- Kirby, D P. The Earliest English Kings. Psychology Press, 2000.
- Lappenberg, Johann Martin. From earliest times to 800. Murray, 1845.
- Ravensdale, J R; Muir, R. East Anglian Landscapes: Past and Present. Joseph, 1984.
- Thorpe, Benjamin. «Genealogy of the Kings of Essex». A: A History of England under the Anglo-Saxon Kings, volume 1, 1845.
- Yorke, Barbara «The Kingdom of the East Saxons». Anglo-Saxon England, 14, 1985.
- Yorke, Barbara. Kings and Kingdoms of Early Anglo-Saxon England. Londres: Routledge, 1990. ISBN 1-85264-027-8.