Tevatró
  | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | accelerador de partícules col·lisionador d'hadrons |
| Història | |
| Data de dissolució o abolició | 30 setembre 2011 |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
| Propietat de | Fermilab |
| Lloc web | fnal.gov… |
Localització geogràfica  | |
El Tevatró (o Tevatron en anglès) fou un accelerador de partícules circular, actiu fins al 2011, situat al Laboratori de l'Accelerador Nacional Fermi (Fermilab) a l'est de Batàvia (Illinois, Estats Units) que va ser el col·lisionador més energètic del món abans de l'entrada en operació del Gran Col·lisionador d'Hadrons (LHC) al CERN de Ginebra. El Tev atró era un sincrotró que va accelerar protons i antiprotons en un anell de 6.86 km de radi, a energies de fins a 1 TeV (per això el seu nom).[1] El Tevatró va ser completat el 1983 amb un cost de 120 milions de dolars i inversions significatives van ser fetes durant diferents fases d'actualització en el període 1983–2011. Els experiments principals del Tevatró foren CDF i DØ.
El resultat principal del collisionador va ser la descoberta el 1995 del quark cim —el sisé fermió fonamental dins del model de quarks, pronosticat pel model estàndard de física de partícules. El Tevatró va deixar d'operacions el 30 de setembre de 2011, a causa de retallades de pressupost i de l'inici de l'LHC, el qual va començar operacions el 2010 amb energies 3.5 cops superiors a les del Tevatró.[2][3] El seu anell principal probablement serà reutilitzat en futurs experiments, i els seus components poden ser transferits a altres acceleradors de partícules.[4]
Descobertes
[modifica]El Tevatró va confirmar l'existència de diverses partícules subatòmiques pronosticades (o suggerides) per càlculs teòrics. El 1995, les col·laboracions experimentals CDF i DØ van anunciar la descoberta del quark cim, i el 2007 van mesurar la seva massa amb una precisió de gairebé 1%. El 2006, la col·laboració CDF va fer la primera mesura d'oscil·lacions de mesons Bs, i va observar dos tipus nous de barions Sigma.[5] El 2007, DØ i CDF van informar de l'observació directa del barió Xi ("Cascada B", Ξ−b).[6] El 2008 i 2009, DØ i CDF mesuren el doble barió "Omega estrany" Ω−b.
El 2 de juliol de 2012, dos dies abans de l'anunci previst de la descoberta del bosó de Higgs a l'LHC, CDF i DØ anuncien que les seves mesures indiquen l'existència del bosó en una regió de masses entre 115 a 135 GeV.[7][8]
Referències
[modifica]- ↑ R. R. Wilson. The Tevatron. Fermilab, 1978. FERMILAB-TM-0763.
- ↑ «'Nothing lasts forever at the edge of science': U.S. drops behind in race to find origins of the universe as huge particle collider is shut down». Daily Mail, 01-10-2011 [Consulta: 7 octubre 2012].
- ↑ Mark Alpert «Future of Top U.S. Particle Physics Lab in Jeopardy». Scientific American, 29-09-2011 [Consulta: 7 octubre 2012].
- ↑ Prachi Patel-Predd «What Happens to Particle Accelerators After They Are Shut Down?». Scientific American, 04-09-2008 [Consulta: 7 octubre 2012].
- ↑ "Experimenters at Fermilab discover exotic relatives of protons and neutrons".
- ↑ "Back-to-Back b Baryons in Batavia".
- ↑ «Updated Combination of CDF and DØ's Searches for Standard Model Higgs Boson Production with up to 10.0 fb-1 of Data». Tevatron New Phenomena & Higgs Working Group, 01-06-2012. [Consulta: 2 agost 2012].
- ↑ «Evidence for a particle produced in association with weak bosons and decaying to a bottom-antibottom quark pair in Higgs boson searches at the Tevatron». Tevatron New Phenomena & Higgs Working Group, 01-07-2012. [Consulta: 2 agost 2012].
