Vés al contingut

The Music Man

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaThe Music Man

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióMorton DaCosta
Protagonistes
ProduccióMorton DaCosta
Dissenyador de produccióPaul Groesse Modifica el valor a Wikidata
GuióMarion Hargrove adaptació del llibret de Meredith Willson i Franklin Lacey
MúsicaMeredith WIlson
FotografiaRobert Burks
MuntatgeWilliam H. Ziegler
VestuariDorothy Jeakins Modifica el valor a Wikidata
ProductoraWarner Bros. Pictures
DistribuïdorWarner Bros. i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena1962
Durada151 minuts
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enThe Music Man Modifica el valor a Wikidata
GènereComèdia musical
Lloc de la narracióIowa Modifica el valor a Wikidata
Època d'ambientacióJuly 1912 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0056262 FilmAffinity: 987341 Allocine: 53498 Rottentomatoes: m/1014453-music_man Letterboxd: the-music-man Mojo: musicman Allmovie: v33905 TCM: 16105 TV.com: movies/the-music-man AFI: 23786 TMDB.org: 13671 Modifica el valor a Wikidata

The Music Man és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Morton DaCosta, estrenada el 1962.

Argument

[modifica]

Harold Hill, un farsant xerraire, s'atura en una petita ciutat i convenç els seus habitants per formar una banda de música infantil. Quan aconsegueix reunir els diners necessaris per tirar endavant el projecte... marxa sense deixar rastre. Buscant un altre poble per estafar, Hill arriba a River City, a Iowa, on intentarà persuadir els seus habitants que l'única manera de salvar la joventut és organitzant una banda de nois. El que no imagina Hill és que la professora de música del poble, Marian Paroo, trastocarà per complet els seus plans.[1]

Repartiment

[modifica]

Premis i nominacions

[modifica]

Premis

[modifica]

Nominacions

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «The Music Man». The New York Times.