Vés al contingut

Tomisme

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Filosofia
Social Network Analysis diagram
Social Network Analysis diagram
Alguns filòsofs prestigiosos
Història
Antiga  · Renaixentista (humanisme)  · Moderna (Il·lustració)  · Contemporània  · Postmoderna
Escoles i tradicions
Sofística  · Filosofia africana  · Filosofia analítica  · Aristotelisme  · Filosofia budista  · Pensament xinès  · Filosofia cristiana (Agustianisme · Tomisme · Escotisme · Occamisme · Humanisme cristià)  · Filosofia continental  · Filosofia oriental  · Filosofia egípcia  · Existencialisme  · Dogmatisme  · Filosofia hel·lenística (Neoplatonisme)  · Pensament de l'Índia (Hinduista · (Jaïnista)  · Filosofia jueva (Judeoislàmiques)  · Pragmatisme  · Pensament islàmic  · Filosofia llevantina (Filosofia iraniana)  · Platonisme  · Filosofia occidental
Mètode d'investigació
Maièutica  · Experiment mental  · Argumentació  ·
Àrees d'estudi
Estètica  · Epistemologia  · Ètica  · Lògica  · Metafísica
Contingut
Absolut  · Coneixement  · Estètica  · Ètica  · Religió  · Llenguatge  · Ment  · Sagrat  · Valor  · Virtut  · Veritat  · Consciència  · Percepció  · Desig  · Existència  · Mort  · Cultura  · Racionalitat  · Sentit  · Estat  · Veritat  · Voluntat  · Felicitat  · Llibertat  · Responsabilitat  · Justícia  · Poder  · Violència  · Imaginació  · Dret  · Política  · Història  · Societat
Conceptes
Dogma  · Doctrina  · A priori a posteriori  · Abstracció  · Fal·làcies
Portal de filosofia
  • Vegeu aquesta plantilla

Tomisme és l'escola filosòfica que va sorgir com un llegat de l'obra i el pensament de sant Tomàs d'Aquino, filòsof, sant i doctor de l'Església (títol atorgat per l'Església Catòlica). La paraula ve del nom de l'autor, del qual va ser la Summa Theologiae un dels documents més influents en la filosofia medieval i continua sent estudiada avui dia a les classes de filosofia. A l'encíclica Angelici Doctoris, del papa Pius X, va advertir que les ensenyances de l'Església no poden ser enteses científicament sense els fonaments filosòfics bàsics de la tesi principal de Tomàs:

« La tesi capital a la filosofia de sant Tomàs no es col·locarà a la categoria d'opinions que puguin ser objecte de debat d'una manera o una altra, sinó que han de ser considerades com els fonaments sobre els que es basa tota la ciència de les coses naturals i divines, si aquestes opinions són una vegada suprimides o alterades, que necessàriament hagin de seguir els estudiants de les ciències sagrades en darrer terme, no es percebran tant com el significat de les paraules en el que els dogmes de la revelació divina són proposats per la magistratura de l'Església.[1]" »

El Concili Vaticà II descriu el sistema de Tomàs com la «filosofia perenne».[2]

Tomàs d'Aquino creia que la veritat és possible allà on es trobi, i per tant consultats grecs, romans, jueus, musulmans i filòsofs. En concret, va ser un realista, —és a dir, que creia que el món es pot conèixer com és, a diferència dels escèptics—. Ell va seguir sobre manera la terminologia aristotèlica i la metafísica, i va escriure compressius comentaris sobre Aristòtil, sovint afermant opinions d'Aristòtil amb arguments independents. Tomàs respectuosament es va referir a Aristòtil simplement com a «el Filòsof».

També es va adherir a alguns principis neoplatònics, per exemple, que: és absolutament cert que n'hi ha alguna cosa primer que és essencialment l'ésser i essencialment bo, que anomenem Déu... (i que) tot el que pot ser anomenat bo i un ésser, en la mida en la qual participa en ella pel mig d'una certa assimilació....

Poc abans que Tomàs morís, el seu amic Reginaldo de Pipern li va implorar que acabés les seves obres. Tomàs va respondre: «No puc, perquè tot el que he escrit em sembla palla en comparació amb el que m'ha sigut revelat».[3] L'apologista Peggy Frye de Catholic Answers comenta que «la visió d'Aquino va poder haver estat una visió del cel, en comparació al fet que tota la resta, no importa que gloriós, sembla sense valor».

Amb el decret Postquam sanctissimus del 27 de juliol de 1914, el papa Pius X va declarar que les 24 tesis formulades per professors de diverses institucions... continguin clarament els principis i pensaments més importants de sant Tomàs.

Ontologia

[modifica]
Article principal: Ontologia
  • Potència i acte es divideixen de tal manera que tot el que és, o és acte pur, ni per necessitat, es compon de potència i acte com a principis fonamentals i intrínsecs.
  • Estant que l'acte és la perfecció, no es limita, sinó per una potència que és en si una capacitat de perfecció. Per tant, a l'ordre en què un acte és acte pur, només existeix, en aquest ordre, com un acte únic i il·limitat. Però cada vegada que és finit i múltiple, és que ha entrat en una veritable composició amb la potència.
  • Conseqüentment, el Déu únic i simple, subsisteix sol a l'ésser absolut. Totes les altres coses que participen en l'ésser tenen una naturalesa pel que el seu ésser es limita, sinó que es constitueixen de l'essència i l'ésser, com a principis realment diferents.
  • Al que s'anomena un ésser. Déu i la criatura no es diuen éssers unívoca ni equívocament a la seva totalitat, però per analogia, per tant una analogia d'atribució i de proporcionalitat.
  • A tota criatura també hi ha una composició real del subjecte subsistent i va agregar formes secundàries, és a dir, formes accidentals. Aquesta composició no es pot entendre llevat que l'ésser és rebut realment en una essència distinta d'ella.
  • Malgrat els accidents absoluts, existeix també l'accident relatiu, relació. Encara que a causa de la seva relació amb personalitat pròpia no significa res inherent en un altre, malgrat tot, sovint té una causa a les coses, i per tant una entitat real diferent del subjecte.
  • Una criatura espiritual és completament simple a la seva essència.
  • Tanmateix, la criatura corporal està composta d'acte i potència, també a la seva pròpia essència. Aquests actes i potències són a l'ordre de l'essència, són designades per la forma i la matèria, respectivament, els noms.

Neotomisme

[modifica]

El neotomisme és el moviment filosòfic sorgit a la fi del segle xix i desenvolupat al llarg del segle xx que desenvolupa els principis aristotèlic-tomistes a la vista dels problemes filosòfics contemporanis.

Principals autors

[modifica]

Tomisme clàssic (segle xiii - segle xv)

[modifica]

Tomisme barroc (segle xv - segle xvi)

[modifica]

Tomisme tardà (segle xvii - segle xviii)

[modifica]

Neotomisme (Neoescolàstica) (segle xix - segle xxi)

[modifica]

Tomisme italià

[modifica]

Tomisme en llengua francesa

[modifica]

Tomisme espanyol

[modifica]
Dominics espanyols
[modifica]
Escola tomista de Barcelona
[modifica]
  • Ramón Orlandis Despuig S.J. (1873-1958)
  • Jaume Bofill i Bofill (1910-1965)
  • Francisco Canals Vidal (1922-2009)
  • José María Petit Sullá (1940-2007)
  • José María Alsina Roca
  • Eudaldo Forment
  • Antonio Prevosti
  • Pedro Suñer S.J.
  • Margarita Mauri, Ignacio Guiu, José-María Romero, Francisca Tomar, Evaristo Palomar, Misericòrdia Anglés, Juan Martínez Porcell, Magdalena Bosch, Javier Echave-Sustaeta del Villar, José-Manuel Moro, Antonio Amado, Santiago Fernández Burillo, Juan García del Muro, Pau Giralt, Ignacio Azcoaga Bengoechea, Hug Banyeres, Enrique Martínez, Alex Verdés, Nuria Parets, Teresa Signes, Fernando Melero, Gregorio Peña, Laura Casellas, Javier Barraycoa, Lluís Seguí Pons, Miguel-Ángel Belmonte, José-María Montiu, José Manuel Zubicoa, José-María Mundet, Miguel Subirachs, Jordi Gil, Jorge Soley, José-Luis Ganuza, Narcís Torres.

Tomisme hispanoamericà

[modifica]
Tomisme argentí
[modifica]
  • Tomás D. Casessis (1895-1976)
  • P. Leonardo Castellani, S.J. (1899-1981)
  • Julio Meinvielle (1905-1973)
  • Ismael Quiles, S.J. (1906-1993)
  • Mons. Octavio Derisi (1907-2002)
  • Carlos Sacheri
  • Juan Alfredo Casaubón
  • Emilio Komar (1921-2006)
  • Alberto Caturelli (1927-2016)
  • Francisco Leocata, S.D.B. (1944)
  • Juan José Sanguineti
  • Ignacio Andereggen (1958)
  • Gabriel J. Zanotti
  • P. Alfredo Sáenz S.J.
  • Mario Enrique Sachi, Gustavo Eloy Ponferrada, María C. Donadio Maggi de Gandolfi. Jorge Héctor Padrón, José Ricardo Pierpauli, Carlos Massini.
Tomisme mexicà
[modifica]
  • Osvaldo Robles
  • Agustín Basave Fernández de la Vall
  • Maurici Beuchot
  • Fernando Gutiérrez Godínez
  • Luz García Alonso
  • Manuel Ocampo Ponce
Tomisme xilè
[modifica]
Tomisme equatorià
[modifica]
  • Enrique Almeida
  • José Vega Delgado
Tomisme veneçolà
[modifica]
Tomisme peruà
[modifica]
  • Dante A. Urbina, reconegut apologista catòlic, amb gran presència en les xarxes socials. El seu contingut sol anar dirigit a demostrar racionalment l'existència de Déu, mitjançant la filosofia i la raó, i a demostrar la veracitat de la religió cristiana, a través de l'apologètica.
  • Alejandro Saavedra
Tomisme brasiler
[modifica]

Tomisme en llengua alemanya

[modifica]

Tomisme en llengua anglesa

[modifica]
Tomisme analític
[modifica]

Tomisme polonès

[modifica]

Tomisme neerlandès

[modifica]

Tomisme belga

[modifica]
  • Maurice De Wulf (1867-1947)
  • Van Weddingen

Altres

[modifica]
  • V. Remer, J. A. Gredt, F. Ehrle, G. Beghin-Rosé, Desiderio Nys, A. Farges, J. V. de Got, R. Schultes, P. Geny, Gallus M. Manser O.P., A. Horváth, D. Prümmer, B.H. Merkelbach, L.B. Geiger, R.P. Philips, H. Meyer, E. Welty, G. Sieweth, A.F. Utz, G. Van Riet, A. H. Henry, R. E. Brennan, W. Farrell, Daniel Ols O.P., Domet de Vorges, Commer, De Groot, Lemius, Miguel Lega, Jansens, Browne, Gabriel de S. M. Magdalena, Landgraf, G. Siegmund, G. Kalinowski, Cl. Vansteekiste, G. B. Dougherty, Joseph Schumacher, Adrian J. Reimers, Francesco Andreu, Wilhelm Imkamp, Roberto Busa, Leo Scheffczy, Mario Enrique Sacchi, Waclaw Swierzwski, Th. María Helena dona Guerra Pratas, Arthur Burton Calkins, Gerardo Rocha, Edward Kaczynski O.P., Anníbal Fosbery O.P., Rolando de la Rosa O.P., M. A. Krapiec O.P., Dalia Marija Stanciene, mons. Felipe Bacarreza, Mary Rose Barral, Angela Ales Bell, Fernand van Steenberghen, Armand Maurer, Charles de Koninck, James A. Weisheipl, Jean-Pierre Torrell, Odon Lottin O.S.B., John F. Wippel, Juan Alfredo Casaubón, Juan R. Sepich (en la seva primera època), Guido Suaje Ramos, Domingo Basso O.P.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Papa Pius X, Doctoris Angelici Arxivat 2009-08-31 a Wayback Machine. (29 de juny de 1914).
  2. ↑ Concili Vaticà II, Optatam Totius (28 d'octubre de 1965) 15.
  3. ↑ «s. Tomás de Aquino, sacerdote dominico, doctor de la Iglesia, patrón de las escuelas católicas - Informaciones sobre el Santo del día - Vatican News» (en castellà). [Consulta: 5 novembre 2024].
  4. ↑ «Copia archivada». Arxivat de l'original el 11 de octubre de 2016. [Consulta: 7 setembre 2016].
  5. ↑ «Noticias - Con éxito se realiza la XIII Semana Tomista» (en castellà). Universidad de los Andes, 17-04-2024. [Consulta: 18 juny 2024].

Bibliografia

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • Les seves obres Arxivat 2010-11-18 a Wayback Machine. (castellà)
  • Totes les seves obres (llatí)
  • Anàlisi del tomismeArxivat 2010-12-03 a Wayback Machine., al Jacques Maritain Center (Universitat de Notre Dame). (anglès)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Tomisme&oldid=34202673»