Vés al contingut

Torre Balcells

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Torre Balcells
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusMasia Modifica el valor a Wikidata
Construcciósegle XIX Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura eclèctica Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativael Prat de Llobregat (Baix Llobregat) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPlaça Pau Casals, 3 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 19′ 35″ N, 2° 05′ 37″ E / 41.32625°N,2.09368°E / 41.32625; 2.09368
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC18796 Modifica el valor a Wikidata

La Torre Balcells és un edifici del Prat de Llobregat inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.[1] Actualment és la seu del Museu del Prat.

Descripció

[modifica]

És una edificació de planta baixa i dos pisos, de clara referència historicista tant en les galeries posteriors, semblants a les de les galeries d'alguns casals, sostingudes amb columnetes de fosa i bigues de fusta, com en l'abundància d'elements neobarrocs de la seva façana: ornaments als balcons del pis superior, ulls de bou, estucs, etc. També té un cert regust historicista la torratxa com la de les masies del tipus 4-III de l'esquema de Danés i Torras. Cal remarcar el joc entre horitzontals i verticals constant en la resolució estètica de l'edifici. A la façana hi ha franges verticals d'estuc i pedra artificial a les cantonades i a cada banda de les obertures centrals, compensades per les franges que separen les tres plantes i el pintat horitzontal bicolor. A la part de darrere les horitzontals de les galeries compensant les enèrgiques verticals del seu espai lateral remarcat amb carreus simulats. Al capdamunt de les galeries el toc d'un frontó neoclàssic.[1]

Façana nord-est

Història

[modifica]

Aquesta masia va ser construïda entre 1850 i 1860 com a habitatge dels masovers que havien d'atendre la torre i les 40 mujades de terra de conreu. Originalment, era una torre aïllada de planta baixa, dues plantes i golfes. El nom més antic que es coneix de la finca que formaria part de la torre, és el de Mas Cortit.[2]

La finca va passar a mans de l'indià Joan Vallbona i Marí, natural de la Conca de Barberà, que hauria de ser el promotor d’aquest edifici i que el 1864 va llegar la propietat a la seva filla, Dolors Vallbona, casada amb Bonaventura Balcells i Carol, també indià. A la seva mort l’any 1906, la finca va ser heretada pels seus fills: Josep, Francesc, Enric i Ventura Balcells i Vallbona. La Torre era el centre de l’explotació agrícola i ramadera dirigida pels Casugas, masovers de la finca, el nom dels quals és l’origen d’una de les denominacions populars de la finca: Torre Casugas. Les parts nobles de l’edifici hostatjaven els propietaris quan visitaven la finca, en especial a l’estiu.[2]

Amb l'esclat de la Guerra Civil espanyola, la propietat va ser col·lectivitzada i passà a ser controlada per la CNT; una part es destinà a colònia d’estiu per a nens refugiats i, a partir del 1938, a seu de les forces de vigilància locals. Acabada la Guerra, els Balcells van recuperar les seves propietats, i l'any 1969 van vendre la Torre a l’Ajuntament. Després de les obres de reforma i ampliació, s’inaugurà oficialment com a Casal Municipal de Cultura el gener del 1974.[2]

L’any 2005, les reformes li retornaren bona part de la seva aparença original, especialment a la façana posterior. L'edifici passà a denominar-se Centre Cultural Torre Balcells, i l'any 2014 s'hi obrí l'Escola Municipal de Música, que el setembre de 2018 es convertí en L’Escola d’Arts en Viu, incorporant el teatre i la dansa.[2]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Casa Municipal de Cultura». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Torre Balcells». El Prat ocult. Ajuntament del Prat de Llobregat.

Bibliografia

[modifica]
  • Giménez, Gerard; Giménez, Teresa; Jordà, Joan. Masies del Prat (L'Albufera i La Ribera), vol. I. El Papiol: Efadós, 2003, p. 116.