Usuari:Flamenc/proves16
| |||
| Tipus | Llac natural | ||
|---|---|---|---|
| Localització | |||
| País | Alemanya | ||
| Regió | Mecklemburg-Pomerània Occidental | ||
| Desembocadura | →Elba:Canal de l'Stör →vers el Mar Bàltic: Wallensteingraben | ||
| Ciutat riberenca | Schwerin, Bad Kleinen, Dobin am See | ||
| Afluents | |||
| Conca hidrogràfica | 414 km² | ||
| Característiques | |||
| Altitud | 37,8 | ||
| Profunditat | 52,4 m | ||
| Dimensió | 6 km ( ) × 21 km ( ) cm | ||
| Superfície | 61,54 km² | ||
| Mesures | |||
| Volum | 787 milions de m³ | ||
El Llac de Schwerin (alemany Schweriner See, baix alemany Sweriner See) és un llac natural al nord de la ciutat de Schwerin. El principal afluent és l'Aubach. Desguassa al nord via el Wallensteingraben i al sud via el Canal de l'Stör, amb un cabal de 2,2 m³/s, a cavall de la divisòria d'aigües del Mar del Nord i del ar Bàltic]]. És el quarter llac més grand l'Alemanya,[1] El llac és integrada en la via navegable del Müritz-Elde i de l'Stör de classe I (250 a 400 tonelades), peró des de la reunificació d'Alemanya va perdre el seu paper per al transport de mercaderies, que passa principalment a la xarxa de carreteres modernitzades i d'autopistes noves.
El llac va crear-se a la darrera glaciació (el Weichselià). A l'edat mitjana era baula important en la ruta pel comerç de la sal entre Lüneburg, via l'Elde, el llac i el canal Wallensteingraben amb el port de Wismar al Mar Bàltic.[2] Al segle xix va construir-se un dic, per a la carretera B104 (Lübeck-Ramin), que va tallar el llac en dues parts quasi iguals: el llac interior al sud, prop de Schwerin, i el llac exterior al nord.[3]
Ans al contrari de l'edat mitjana, avui té gaire importància per a la navegació comercial, però és aficionada per a la navegació esportiva i turística. El llac, ric en peix (les principals espècies pescats eren els corègons blancs i els pèrcid]]s), va sofrir al segle xx de molts impactes negatius: eutrofització per l'excès d'adob dels camps de la seva conca, evacuació sense tractament de les aigües negres... La piscicultura de truita industrial als seus marges (abandonat des dels anys 1990 iniciat el 1966 als seus marges (avui abandonat) va ser un altra font d'eutorfització. La República Democràtica Alemanya (1949-1990) exsangüe no tenia els presuposts necessaris per a despol·luir. La situació va començar millorant quand el 1991 va estrenar-se una estaciió de tractament d'aigües residuals per a l'aglomeració de Schwerin. Fins al 2000 quasi totes les pobles de la seva conca van ser connectats a una xarxa de desguàs moderne, i no es vessen gaire aigües negres al llac. Econòmicament, continua tenint un cert paper per a la pesca comercial, però el primer recurs és el turisme i l'ús esportiu.[4]
Al marc del programma europeu Natura 2000 va ser declarat zona de protecció dels ocells.
Bibliografia
[modifica]- Nixdorf, Brigitte; et alii. «1.66 Schweriner See». A: Dokumentation von Zustand und Entwicklung der wichtigsten Seen Deutschlands: Teil 2 Mecklenburg-Vorpommern (;pdf) (en alemnany). vol. 2. Brandenburgische Universität Cottbus. Cottbus: Bundesministerium für Umwelt, Naturschutz, Reaktorsicherheit, s.d., p. 265-273.
Referències
[modifica][[Categoria:Mecklemburg-Pomerània Occidental ]] [[Categoria:Llacs d'Alemanya]]