Usuari:Laura Blanco Juárez/proves/Cultura de la immediatesa
 |
Aquesta és una pàgina de proves de Laura Blanco Juárez. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
La cultura de la immediatesa és un terme utilitzat sovint per designar un dels aspectes culturals dins del marc de la modernitat tardana. Aquesta cultura de la immediatesa s'ha anat formant a partir de la revolució digital, promoguda per les noves tecnologies de la informació i comunicació, d'entre altres factors. Com a conseqüència, s'han derivat diverses conductes socials com la hiperconnectivitat tecnològica i el desig constant de gratificació instantània.
Història
[modifica]El progrès tecnològic ha produït un ampli ventall de conseqüències positives i negatives. D'una banda, tenim ordinadors més ràpids, cotxes més eficients en el consum de combustible, cirurgia menys invasiva, antibiòtics més potents, etc. D'altra banda, s'ha produït el canvi climàtic derivat de les emissions de gasos d'efecte hivernacle, els perills per a la salut derivats d'aliments modificats genèticament, letals efectes secundaris a productes farmacèutics legalment aprovats, etc.[1]
Abans de la dècada de 1970, el treball manual encara era un component majoritari de gairebé totes les professions i oficis, des del funcionament de les plantes de fabricació fins a la classificació i arxiu de documents administratius. Tots els processos eren intensius en mà d'obra i per tant, consumien una quantitat considerable de temps.[1] Actualment, hi existeix clarament un marge de millora entorn de l'eficiència des de llavors.
Segons la Llei de Moore, la capacitat informàtica s'ha duplicat cada dos anys des dels anys 70. Aquesta capacitat informàtica s'ha posat a disposició de gairebé tothom del món industrialitzat en forma d'ordinadors d'escriptori, ordinadors portàtils, telèfons mòbils i tauletes. Com a resultat, gairebé tot el que fem avui sembla passar immediatament. Podem trobar qualsevol informació a Internet en qüestió de segons; xatejar en temps real amb un amic ubicat en un altre continent; i inclús pagar les nostres targetes de crèdit en un dispositiu mòbil. Fins i tot podem fer tot això pràcticament al mateix temps. Fa quaranta-cinc anys, però, el que s'ha dit anteriorment hauria tingut dies d'investigació bibliotecària; setmanes de correspondència transcontinental; i una mitja hora d'espera en línia a la finestra del caixer del banc.[1]
Estudis defensen que aquests avenços tecnològics han distorsionat la nostra percepció de la realitat. "Esperem, inconscientment, obtenir tot el que volem en qüestió de segons, minuts o, en el pitjor dels casos, hores. Hem desenvolupat una cultura d'immediatesa que ens ha fet impacients. De la mateixa manera que podem trobar la ubicació d'un restaurant en menys de cinc segons en un mapa mòbil, esperem que es produeixin processos humans complexos a la vista d'un ull. Esperem que la gent canviï aspectes fonamentals de les seves personalitats durant la nit. De la mateixa manera, esperem que la gent aconsegueixi l'extraordinari sense experimentar el creixement personal necessari, els estudis acadèmics i el desenvolupament professional. De la mateixa manera, esperem resoldre problemes complexos amb una única instrucció. En les empreses, moltes corporacions importants esperen aconseguir objectius estratègics desafiants ràpidament assignant pressupostos insuficients i dissenyant tàctiques inactives que ignoren les mateixes realitats que intenten conquerir i transformar. La impaciència i la cobdícia, s'han convertit en una força molt poderosa en la nostra societat, més que avui que mai, precisament per les eines que ofereix la tecnologia moderna al món empresarial."[1]
Conseqüències
[modifica]Gratificació instantània
[modifica]Psicològicament, la gratificació instantània és el desig d'experimentar plaer o satisfacció sense demora ni ajornament. Presumptament, la satisfacció instantània és el contrari del que se'ns ha educat, però esperar és difícil, i existeix un desig innat de tenir el que volem quan ho volem; que normalment és sense demora.[2]
En la majoria dels models psicològics, es creu que els éssers humans actuen sobre el "principi del plaer". El principi del plaer és bàsicament la força impulsora que obliga els éssers humans a satisfer les seves necessitats, desitjos i urgències. Aquestes necessitats, desitjos i urgències poden ser tan bàsics com la necessitat de respirar, menjar o beure. Però poden ser tan complexos com la "necessitat" d'un iPhone 8 o d'un altre nou i genial producte.[2]
Quan no aconseguim la realització d'aquesta necessitat, la nostra resposta psicològica és la tensió o l'ansietat.[2]
La gratificació instantània és alimentada pels dispositius que conformen les noves tecnologies de la informació i la comunicació. Obtenim comentaris instantanis a travès dels nostres dispositius, perquè acostumem a estar constantment "endollats" i connectats. Els mitjans de comunicació social ens ofereixen la possibilitat instantània de pujar vídeos, fotos i actualitzacions d'estat. Rebem comentaris immediats dels nostres seguidors a les xarxes socials. Responem en temps real a correus electrònics i tweets. Tenim la capacitat de fer que les coses passin sense haver d'esperar. Com que els nostres dispositius són omnipresents, la nostra connexió és constant. Es requereix molt poca paciència. Fins i tot usualment s'espera que el creixement d'una empresa, un fenomen que es considera que és gradual, passi de la nit al dia, igual que passaria amb l'explosió viral d'un vídeo de YouTube.[2]
Pel que fa a la tendència humana de voler aconseguir aquesta gratificació, els agents de marketing digital poden suplir-la de manera eficaç. La gran forma de donar gratificació instantània al públic és proporcionar alguna cosa immediata. L'aplicació real d'això, però, dependrà del negoci en qüestió.[2]
A més, el desig de gratificació instantània no s'aturarà quan el client obté alguna cosa. "La gratificació instantània genera una gratificació instantània". Dit d'una altra manera, una vegada que es proporciona algun nivell de satisfacció instantània, el public esperarà aquesta mateixa resposta instantània en futures interaccions.[2]
No obstant això, els experts adverteixen que la gratificació instantània té un preu: Ens estem convertint cada cop més impacients.[3]
Hiperconnectivitat i multicanalitat
[modifica]La hiperconnectivitat i multicanalitat s'han convertit en la nova comunicació i els eixos i canals d'aquesta comunicació seran les aplicacions i eines tecnològiques que utilitzem per gestionar, no només la incalculable informació que creem i compartim, sinó també les comunitats que conformen la nostra societat.[4]
Segons el diari El Mundo, el 2020 hi haurà més de 50.000 milions de dispositius connectats al món i segons dades de l'Informe sobre l'Estat de les aplicacions mòbils a Espanya, tenim 28 milions d'usuaris actius que realitzen 38 milions de descàrregues diàries. El 30% a través de smartphones i el 24% a través de tablets.[4]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «The Culture of Immediacy & the Age of Impatience: A Generational Crossroad». Luis E. Romero, 14-05-2015. [Consulta: 27 novembre 2017].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «The Psychology of Instant Gratification and How It Will Revolutionize Your Marketing Approach». Neil Patel, 24-06-2014. [Consulta: 26 novembre 2017].
- ↑ «Instant gratification is making us perpetually impatient». Christopher Muther, 01-02-2013. [Consulta: 27 novembre 2017].
- ↑ 4,0 4,1 «Hiperconectividad: La nueva comunicación». Mildred Laya Azuaje, 15-05-2017. [Consulta: 1r desembre 2017].