Vassili Vladímirov
Vassili Vladímirov (rus: Василий Сергеевич Владимиров) (Diàglevo, 9 de gener de 1923 - raion d'Odintsovo, 3 de novembre de 2012) va ser un matemàtic rus i soviètic.
Vida i obra
[modifica]Vladímirov va néixer en un petit llogaret a uns 150 quilòmetres a l'est de Leningrad, fill de pagesos pobres. L'inici de la seva escolarització el 1930, va coincidir amb el període de les col·lectivitzacions i la posterior fam.[1] El 1937 va començar estudis a l'Escola Tècnica d'Hidrologia i Meteorologia de Leningrad i, dos anys després, també va anar a l'escola nocturna del Ministeri de la Metal·lúrgia.[2] El 1939 va ingressar a la universitat de Leningrad, però el 1941 amb la invasió alemanya, es va incorporar a l'Exèrcit Roig i va estar tota la guerra a la ciutat assetjada, fent tasques de defensa antiaérea, sobrevivint a la fam i el fred del bloqueig.[3] Per aquesta tasca va rebre nombrosos guardons militars.
Acabada la guerra, el 1945 va reprendre els seus estudis universitaris i es va graduar el 1948, sota la direcció de Boris Venkov en l'especialitat de teoria de nombres.[4] El 1953 va obtenir el doctorat amb una tesi sobre la solució numèrica de l'equació cinètica de l'esfera.[5]
En graduar-se va treballar a l'oficina de Leningrad de l'Institut Steklov de Matemàtiques, on va treballar en càlculs associats a l'energia atòmica sota la direcció de Leonid Kantoróvitx, qui el va recomanar per incorporar-se al projecte nuclear rus de les bombes atòmiques.[6] Des de 1950 fins a 1956 va estar treballant al centre de recerca nuclear de la ciutat soviètica d'Arzamas-16 (actual Sarov), al departament KB-11 dirigit per Nikolai Bogoliúbov, de qui va esdevenir el deixeble més il·lustre.[7]
El 1956 es va traslladar a Moscou per treballar a l'Institut Steklov fent recerca en el camp de la teoria quàntica de camps.[8] Vladimirov va fer la resta de la seva carrera a l'Institut Steklov, tot i que també va ser professor de forma simultània durant molts anys de l'Institut de Física i Tecnologia de Moscou.[9] El 1988 va ser escollit director de l'Institut Steklov, substituint en el càrrec el seu mestre. Bogoliúbov.[10] La seva obra en el camp d'intersecció entre les matemàtiques i la física teòrica és ingent: més de tres-cents articles científiques i una dotzena de monografies. El 2007 va publicar una autobiografia amb el títol de "Я сын трудового народа" (Soc fill de gent treballadora).[11]
Referències
[modifica]- ↑ Volovich, 2012, p. 8.
- ↑ Volovich et al., 2013, p. 175.
- ↑ Volovich, 2012, p. 8-9.
- ↑ Редколлегия, 2013, p. 195.
- ↑ Мелуа, 2018, p. 222.
- ↑ Volovich et al., 2013, p. 176.
- ↑ Мелуа, 2018, p. 223.
- ↑ Volovich et al., 2013, p. 177.
- ↑ Volovich et al., 2013, p. 180.
- ↑ Volovich et al., 2013, p. 182.
- ↑ Владимиров, 2007, p. 1 i ss.
Bibliografia
[modifica]- Мелуа, Аркадий. «Владимиров Василий Сергеевич». A: Академия наук. Биографии. 1724–2017. Том 4 (en rus). ЛитРес, 2018, p. 222-. ISBN 978-5-906140-26-5.
- Редколлегия «Василий Сергеевич Владимиров (9.01.1923 – 3.11.2012)» (en rus). Теоретическая и математическая физика, Vol. 174, Num. 2, 2013, pàg. 195-201. DOI: 10.4213/tmf8505. ISSN: 0564-6162.
- Владимиров, Василий Сергеевич. Я сын трудового народа (en rus). Фазис, 2007. ISBN 5-7036-0112-6.
- Volovich, I.V. «In Memory of Vasilii S. Vladimorov» (en rus). Journal of Samara State Technical University, Vol. 16, Num. 4, 2012, pàg. 8-16. ISSN: 1991-8615.
- Volovich, I.V.; Il'in, L.A.; Kozlov, V.V.; Logunov, A.A.; Marchuk, G.I.; Matveev, V.A.; Osipov, Yu.S.; Paton, B.E.; Sadovnichii, V.A. «Vasilii Sergeevich Vladimirov (obituary)» (en anglès). Russian Mathematical Surveys, Vol. 68, Num. 1, 2013, pàg. 175-182. DOI: 10.1070/RM2013v068n01ABEH004824. ISSN: 0036-0279.
- Zeidler, Eberhard. Quantum Field Theory II (en anglès). Springer, 2009. ISBN 978-3-540-85376-3.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Vassili Vladímirov» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- «Владимиров Василий Сергеевич» (en rus). Росатом. [Consulta: 16 maig 2023].
- «Владимиров Василий Сергеевич» (en rus). Факультет ВМК - МГУ имени М. В. Ломоносова. [Consulta: 16 maig 2023].
- «Владимиров Василий Сергеевич» (en rus). Герои страны. [Consulta: 16 maig 2023].
- «Владимиров Василий Сергеевич» (en rus). РАН, 2022. [Consulta: 16 maig 2023].