Viquipèdia:Articles de paleontologia seleccionats
Articles per temàtica: Alacant · Anarquisme · Andorra · Arts Visuals · Astronomia · Azerbaidjan · Bàsquet · Biografies · Biologia · Biotecnologia · Catalunya · Ciència · Ciències de la salut · Ecologia · Economia · Entreteniment · Espai · Filosofia · Filosofia oriental · Física · Fórmula 1 · Futbol · Geografia · Història · Lingüística · Llengua catalana · Lleida · Llengües · Manga · Matemàtiques · Mèxic · Mitologia · Occitània · País Valencià · Química · Sabadell · Societat · Terra Mitjana · Tecnologia · Unió Soviètica · València · Videojocs
Articles destacats del Portal:Paleontologia
[modifica]
Els dinosaures (Dinosauria) foren els animals vertebrats dominants dels ecosistemes terrestres durant més de 160 milions d'anys, des del període Triàsic superior (fa aproximadament 230 milions d'anys) fins a finals del període Cretaci (fa aproximadament 65 milions d'anys), quan la majoria d'ells s'extingiren a l'extinció del Cretaci-Paleogen. Actualment hi ha deu mil espècies vivents de dinosaures, denominades amb el nom comú d'ocells.
El descobriment el 1860 de l'arqueòpterix fou el primer en suggerir una relació estreta entre els dinosaures i els ocells; a part de la presència d'empremtes fossilitzades de plomes, l'arqueòpterix era molt similar al petit dinosaure carnívor contemporani Compsognathus. Les investigacions dutes a terme des de la dècada del 1970 indiquen que els dinosaures teròpodes són els avantpassats més versemblants dels ocells; de fet, la majoria de científics consideren els ocells com els únics dinosaures supervivents, i alguns creuen que els dinosaures i els ocells haurien de ser agrupats en una única classe biològica. Els crocodilis són els altres parents propers dels dinosaures supervivents, i ambdós grups són membres del clade dels arcosaures, un grup de rèptils que aparegué per primer cop al Permià molt tardà i que esdevingué dominant a mitjans del Triàsic.
{{Article_paleontologia_01}} - discussió - modifica - historial
Smilodon ("dent ganivet" en grec antic) és un gènere extint de grans fèlids de dents de sabre maquerodontins. Els mascle més grans d'una de les espècies, S. populator, arribaven a 300 kg, rivalitzant amb el tigre actual per la distinció de fèlid més gran de tots els temps. La seva característica més coneguda són les seves dents de sabre, que en fan un dels mamífers prehistòrics més coneguts pel públic general. A vegades se'ls denomina "gats de dents de sabre" (incorrecte perquè han existit altres felins de dents de sabre que no hi tenien relació) o "tigres de dents de sabre" (incorrecte perquè no eren tigres). S'extingiren a causa dels canvis climàtics que tingueren lloc a finals del Plistocè i la modificació dels ecosistemes que comportaren aquests canvis, però és possible que l'arribada dels humans també contribuís a la seva extinció.
{{Article_paleontologia_02}} - discussió - modifica - historial
L'estiracosaure (Styracosaurus, "llangardaix espinós", del grec styrax/στύραξ, 'virolla', i sauros/σαῦρος, 'llangardaix') és un gènere de dinosaure ceratop herbívor que va viure al període Cretaci (Campanià), entre fa 76,5 i fa 75 milions d'anys. Tenia quatre o sis llargues banyes (epoccipitals modificats) que s'estenien des del collar, una petita banya a cada galta i una única banya que li sortia de sobre el nas. Aquesta banya nasal podria haver assolit una mida de 60 centímetres de longitud i 15 de diàmetre. La funció o funcions de les banyes i collars han estat debatudes durant molts anys.
{{Article_paleontologia_03}} - discussió - modifica - historial
Plantilla:Article paleontologia 04
{{Article_paleontologia_04}} - discussió - modifica - historial
Plantilla:Article paleontologia 05
{{Article_paleontologia_05}} - discussió - modifica - historial
Plantilla:Article paleontologia 06
{{Article_paleontologia_06}} - discussió - modifica - historial
Leptictidium ("mostela gràcil" en llatí) és un gènere extint de petits euteris; juntament amb els macròpodes i els humans, són uns dels únics mamífers totalment bípedes coneguts. Morfològicament, destaquen per la seva combinació de característiques típiques dels euteris primitius amb adaptacions altament especialitzades. Foren una de les primeres branques en separar-se dels euteris basals, apareixent a principis de l'Eocè fa aproximadament 50 milions d'anys. Malgrat que arribaren a ser comuns a Europa, s'extingiren fa aproximadament 35 milions d'anys sense deixar descendència, probablement degut al fet que havien evolucionat per viure en ecosistemes boscosos i no es pogueren adaptar a les planes obertes de l'Oligocè.
{{Article_paleontologia_07}} - discussió - modifica - historial
Els basilosaures (Basilosaurus, "rèptil rei" en grec antic) són un gènere de cetacis primitius; es tracta de la primera gran balena en aparèixer en el registre fòssil i és una peça clau en l'estudi de l'evolució dels cetacis. Aparegueren a l'Eocè superior, fa aproximadament 45 milions d'anys. Tenien una gran difusió a nivell geogràfic, com ho demostra el fet que se n'hagin trobat fòssils a llocs tan variats com Alabama, Louisiana, Egipte i el Pakistan, i habitaven a les aigües costaneres poc profundes dels oceans de l'Eocè. Dos dels seus trets més interessants són l'alt grau d'elongació del seu cos en comparació amb el de les balenes actuals i les dues potes posteriors vestigials que posseïen. S'extingiren fa aproximadament 36 milions d'anys, poc abans de l'inici de l'Oligocè, a causa d'un gran episodi de canvi climàtic conegut com a Grande Coupure.
{{Article_paleontologia_08}} - discussió - modifica - historial
Els fòssils (del llatí fossile, "el que s'extreu de la terra") són les restes o senyals de l'activitat d'organismes del passat. Aquestes restes, conservades a les roques sedimentàries, poden haver patit transformacions en la seva composició (per diagènesi) o deformacions (per metamorfisme dinàmic) més o menys intenses. La ciència que s'ocupa de l'estudi dels fòssils és la paleontologia.
Els fòssils més coneguts són les restes d'esquelets, closques i cuirasses d'animals, així com les impressions carbonoses de les plantes. Tanmateix, les restes fòssils no són només les que provenen de les parts dures petrificades d'aquests organismes; també es consideren fòssils les seves restes sense alterar, motlles, bioconstruccions, o les petjades de la seva activitat que han quedat en diferents substrats sedimentaris o orgànics (llar, repòs, alimentació, predació, etc.) En un cas extrem, el petroli, un fluid compost d'hidrocarburs d'origen orgànic, s'ha de considerar tant una "roca" sedimentària com un fòssil químic.
{{Article_paleontologia_09}} - discussió - modifica - historial
Els organismes ediacarians són antigues formes de vida del període Ediacarià que representen els organismes multicel·lulars complexos més antics coneguts. Aparegueren poc després que la Terra es desglacés després de l'extensa glaciació del Criogenià, i desaparegueren en gran part poc abans de la ràpida aparició de biodiversitat coneguda com a explosió cambriana, que veié la primera aparició en el registre fòssil dels patrons i morfologies bàsiques que més endavant formarien la base dels animals moderns. Poques coses de la diversitat dels organismes d'Ediacara serien incorporades a aquests patrons, i els distints organismes cambrians aparegueren i desplaçaren les formes de vida que havien dominat el registre fòssil ediacarià.
{{Article_paleontologia_10}} - discussió - modifica - historial
La Guerra dels Ossos fou un període d'intensa especulació i descobriments de fòssils durant la Gilded Age de la història dels Estats Units, marcat per una gran rivalitat entre Edward Drinker Cope i Othniel Charles Marsh. Els dos paleontòlegs utilitzaren mètodes deshonests per superar l'altre al camp, recorrent a suborns, robatoris, i destrucció d'ossos. Els científics també s'atacaren l'un a l'altre en obres científiques, intentant arruïnar la credibilitat de l'altre i deixar-lo sense finançament.
{{Article_paleontologia_11}} - discussió - modifica - historial
Els paracerateris (Paraceratherium, "bèstia quasi banyuda" en grec antic) són un gènere extint de perissodàctils prehistòrics. Se n'han descrit cinc espècies diferents, però tant les relacions entre espècies com les relacions a nivell de gènere d'aquest animal han generat una controvèrsia que encara dura actualment, un segle després del descobriment dels primers fòssils. Foren els mamífers terrestres més grans de tots els temps, amb una alçada de cinc metres i mig a l'espatlla i de set metres i mig al cap, i vuit metres de longitud (sense comptar la cua). Les estimacions del pes dels paracerateris varien però oscil·len al voltant de les quinze tones. Els paracerateris estaven relacionats amb el rinoceront actual però, a diferència d'aquest, s'alimentaven brostejant les fulles dels arbres. Els animals d'aquest gènere aparegueren a l'Àsia central durant la primera meitat del període Oligocè, fa aproximadament 30 milions d'anys, i s'extingiren a mitjans del període Miocè, fa 16,6 milions d'anys.
{{Article_paleontologia_12}} - discussió - modifica - historial
Articles per temàtica: Alacant · Anarquisme · Andorra · Arts Visuals · Astronomia · Azerbaidjan · Bàsquet · Biografies · Biologia · Biotecnologia · Catalunya · Ciència · Ciències de la salut · Ecologia · Economia · Entreteniment · Espai · Filosofia · Filosofia oriental · Física · Fórmula 1 · Futbol · Geografia · Història · Lingüística · Llengua catalana · Lleida · Llengües · Manga · Matemàtiques · Mèxic · Mitologia · Occitània · País Valencià · Química · Sabadell · Societat · Terra Mitjana · Tecnologia · Unió Soviètica · València · Videojocs