Weme
Altres noms | Gbe, Weme |
---|---|
Tipus | llengua i llengua viva |
Ús | |
Parlants | 60.000 (1991, ethnologue)[1] 261.000 (joshuaproject)[2] |
Autòcton de | departaments d'Ouémé i d'Atlantique |
Estat | Benín |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües nigerocongoleses llengües congoatlàntiques llengües volta-congoleses llengües kwa llengües gbe | |
Codis | |
ISO 639-3 | wem |
SIL | wem |
Glottolog | weme1239 |
Ethnologue | wem |
IETF | wem |
El weme (o gbe, weme) és una llengua gbe que parlen els wemes que viuen als departaments d'Ouémé i d'Atlantique a Benín.[1][2] El seu codi ISO 369-3 és wem i el seu codi al glottolog és weme1239.[3]
Població, territori i pobles veïns
[modifica]El 1991 hi havia 60.000 wemes[1] i segons el joshuaproject n'hi ha 261.000.[2] Aquests tenen el territori als municipis d'Adjohoun, Bonou, Dangbo, Aguégué i Akpro-Missérété del departament d'Ouémé, a la riba del riu Ouémé i als municipis de Zè i d'Abomey-Calavi del departament Atlantique.[1]
Els wemes tenen com a veïns els guns i els tofins, al sud; els ayizos a l'oest; els fon, al nord; i els nagos orientals, que parlen la llengua defoid nago oriental.[4]
Família lingüística
[modifica]El weme és una llengua kwa, família lingüística que forma part de les llengües Benué-Congo. Concretament, segons l'ethnologue, forma part del grup lingüístic de les llengües gbes.[5] Segons l'ethnologue, hi ha 21 llengües gbe: l'Aguna, l'ewe, el gbe, ci, el xwla oriental, el gbesi, el kotafon, el saxwe, el waci, el xwela occidental, el xwela, el kpessi, sis llengües aja (aja, ayizo, defi, tofin, weme i gun), dues llengües fons (fon i gbe, maxi) i la llengua gen, considerada l'única llengua mina.[5] Segons el glottolog, és una de les llengües gbes orientals juntament amb el gbe, gbesi; l'ayizo; el gbe, xwla oriental; el fon; el gbe, ci; el gun; el kotafon; el gbe, maxi; el saxwe; el tofin; el weme; el xwla occidental; el wudu i el gbe, xwela.[3]
Sociolingüística, estatus i ús de la llengua
[modifica]El weme és una llengua vigorosa (EGIDS 6a): Tot i que no està estandarditzada, és utilitzada per persones de totes les generacions a la llar i en societat i la seva situació és sostenible.[6] Els wemes també parlen el fon i el francès com a segones llengües.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Gbe, Weme, a language of Benin». ethnologue. [Consulta: 15 febrer 2015].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Language: Gbe, Weme». Joshuaproject. [Consulta: 15 febrer 2015].
- ↑ 3,0 3,1 «Language: Weme Gbe». glottolog. [Consulta: 15 febrer 2015].
- ↑ «Mapa lingüístic de Benín. el weme és el número 43». ethnologue. [Consulta: 15 febrer 2015].
- ↑ 5,0 5,1 «Gbe». ethnologue. [Consulta: 5 febrer 2015].
- ↑ «Weme Gbe in the Language Cloud» (en anglès). ethnologue. [Consulta: 15 febrer 2015].
Bibliografia
[modifica]- Gbéto, Flavien. 2004. Esquisse de la tonologie synchronique de wemɛgbe, dialecte gbe du sud-Bénin. A: Studies in African linguistics 33. 65-90.
- Brand, Roger. 1999. La langue wéménugbé. A: Afrikanistische Arbeitspapiere 58. (?).
- Kossouho, F. F. 1999. Une esquisse d'étude comparative de trois parlers Gbe: L'aja, le Gun, le Weme. Universitat Nacional de Benín. viii+113pp.
- WALS Online Resources for Wéménugbé. n.a. 2008. Max Planck Institute for Evolutionary Anthropology