Aigua

Aigua

Una gota d'aigua
Projectes germans
Article a la Viquipèdia
Definició al Viccionari
Multimèdia a Commons

L'aigua és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula empírica H₂O i que, en un estat més o menys impur, constitueix la pluja, els mars, els llacs, els rius, etc.

Citacions

• Si s'ha de beure, que sigui aigua.

(en llatí) Si quid bibendum est, aqua.

 — Aule Corneli Cels

• Sigues aigua, amic meu.

(en anglès) Be water, my friend.

 — Bruce Lee

Dites populars

• A pica d'aigua beneita i a mossa d'hostal, tothom hi fica mà.
• Aigo de maig, mal p'ets animals.

(var.) Aigua de maig, mala pels animals.

(var.) Aigua de maig, roín per als animals.

• Aigua a les figues y a les peres ví.
• Aigua als òrdis, qu'els blats se seguen.
• Aigua bombollada, aigua de durada.
• Aigua calenta y veta apretada, sangría acertada.
• Aigua cau, senyal de pluja.
• Aigua corrent, merda no se sent.
• Aigua corrent, no mata la gent.
• Aigua d'agost, mel i most.
• Aigua d'agost, safrà, mel i most.
• Aigua de Giner, òmpli botes y graner.
• Aigua de Febrer, bòna per a el sementer.
• Aigua de Maig, de raig a raig, de Abril, de fil a fil.
• Aigua de maig, roín per als animals.
• Aigua de Març, herba en los sembrats.
• Aigua en Agost, safrá, mèl i most.
• Aigua en Febrer, òrdi en lo graner.
• Aigua en Giner, toto l'any va be.
• Aigua en Maig, a omplir el graner vaig.
• Aigua en ví, es per als assustats.
• Aigua freda y pá calent, causen dolor al ventrell.
• Aigua passada no mou la mola.
• Aigua sobre aigua, no neteja ni llava.
• Et curarà de tot mal, una ajuda d'aigua amb sal.
• Gat escaldat, amb aigua tèbia en té prou.
• L'aigua bullida, allarga la vida.
• L'aigua corrent fa viure la gent.
• L'aigua de menta, tot mal repta.
• L'aigua és bona quan hi ha eixut, si n'hi ha massa, tururut.
• L'aigua fa la vista clara.
• L'aigua sedativa, tot mal esquiva.
• Llet desnatada, en aigua tornada.
• Molt vi és metzina, l'aigua medecina.
• No beguis aigua de bassa, ni d'olives mengis massa.
• No et fiÏs d'aigua que no corre, ni d'home que porta barba roja.
• No firmis paper que no llegeixis, ni beguis aigua que no vegis.
• Qui s'ofega no mira quina aigua beu.
• Qui vulgui aigua fresca que vagi a la font mateixa.
• Reunió de corbs o de gralles, senyal d'aigua.
• Si aigua beuràs, no caminaràs.
• Si els ulls de poll et fan mal, renta'ls amb aigua i sal, i si d'ells et vols lliurar, rental's amb aigua de mar.
• Si vols que la dona estiga contenta, dona-li aigua de menta.
• Xocolata i aigua freda, cagarines a la tarda.
• Neu a la muntanya, aigua a la plana.
• Núvols a muntanya, aigua segura.

Endevinalles

• Abans no pot baixar;
  primer ha de pujar,
  com totes les coses;
  aquesta va més alt
  que cap de les torres,
  i no en precisa pas d'ascensor
  ni escales, avions ni globus,
  coets, trets ni bales,
  tampoc com els ocells
  li precisen ales;
  en té prou amb el sol,
  amb el sol i l'aire.

aigua de pluja

• De dalt ha baixat,
  ningú em diu bon dia,
  erò així mateix
  som ben requerida.

aigo quan plou

• Com més m'ensabones
  més m'embrutes,
  i si em vols rentar
  m'has de deixar estar.

(var.) Com més m'ensabones,
més m'embrutes,
i si em vols netejar
m'has de deixar.

• El foc destrossa.
  Del foc és rei.
  Qui és qui amb mi pot?

• No és Déu i està pertot arreu;
  dalt del cel i dins la terra,
  en el pou, a la taberna,
  al safareig i a la cisterna...
  I no endevines el nom seu?

• No tinc cap color,
  no faig cap olor,
  i en temps de calor
  jo calmo l'ardor.

• Què fa quan plou?

Cau aigua

• Quant més m'ensabones,
  més m'embrutes.
  Si em vols netejar,
  deixa'm estar.

• Què és allò que corre
  sense tenir cames?

(var.) Què és allò que corre
sense tindre cames?

Bibliografia

• Alberola, Estanislau. Refraner valencià: colecció de refráns populars. València: Arte y Letras, 1928. 
• Amades, Joan. Costums populars de Barcelona (en català). Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1931. 
• Amades, Joan. Folklore de Catalunya. Vol. 2. Cançoner, cançons, refranys, endevinalles. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8. 
• Castells, Marta. Vegana i catalana: la cuina de tota la vida sense ingredients d'origen animal. Barcelona: Viena, 2016. ISBN 9788483308868. 
• Castellví, Joan. Cinc-centes endevinalles / recollides, traduïdes, originals i versificades per Joan Castellví Cerdà (en català). 3a edició. Barcelona: Eler, 1956. 
• Escoles Nacionals de Sant Josep. Endevinetes (en català). 1a edició. Eivissa: IEE, 1985 (Col·lecció "Nit de Sant Joan"). 
• Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082. 
• Martí i Adell, Cristòfol. Les nostres endevinalles. València: Edicions del Bullent, 1991 (Esplai juvenil, 5). ISBN 84-86390-40-0. 
• Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
• Peris i Juan, Antoni. Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001. ISBN 8441208786. 
• Rocas, Irene; Angelats, Rosa (ed.); Vila, Pep (ed.). Refranys i dites populars de Llofriu, recollides per Irene Rocas. [Palafrugell]: Arxiu Municipal de Palafrugell, 2004. ISBN 8492343249. 
• Salvà, Francesc. Recull d'endevinalles. Barcelona: Salvatella, 1983 (Una mica de tot). 
• Vila i Medinyà, Pep «Un recull de modismes empordanesos recollits pel folklorista reusenc Cels Gomis Mestres (Figueres, 1883)». Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 41, (2010), pàg. 481-495. DOI: 10.2436/20.8010.01.46.