Vés al contingut

Aigua: diferència entre les revisions

De Viquidites
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
amplio
Etiqueta: editor de codi 2017
Línia 212: Línia 212:
| dita = [[Núvol]]s a [[muntanya]], aigua segura.
| dita = [[Núvol]]s a [[muntanya]], aigua segura.
| refs = <ref name="alcover2" />
| refs = <ref name="alcover2" />
}}

== Endevinalles ==
{{Endevinalla
|endevinalla=Abans no pot baixar;<br/>primer ha de pujar,<br/>com totes les coses;<br/>aquesta va més alt<br/>que cap de les torres,<br/>i no en precisa pas d'ascensor<br/>ni escales, avions ni globus,<br/>coets, trets ni bales,<br/>tampoc com els ocells<br/>li precisen ales;<br/>en té prou amb el sol,<br/>amb el sol i l'aire.
|refs={{sfn|Castellví|1956}}
|notes=aigua de [[pluja]]
}}
{{Endevinalla
|endevinalla=De dalt ha baixat,<br/>ningú em diu bon dia,<br/>erò així mateix<br/>som ben requerida.
|refs={{sfn|Escoles Nacionals de Sant Josep|1985}}
|notes=aigo quan plou
}}
{{Endevinalla
|endevinalla=Com més m'ensabones<br/>més m'embrutes,<br/>i si em vols rentar<br/>m'has de deixar estar.
|variant1=Com més m'ensabones,<br/>més m'embrutes,<br/>i si em vols netejar<br/>m'has de deixar.
|refs={{sfn|Salvà|1983}}
|refs1={{sfn|Amades|1982}}
}}
{{Endevinalla
|endevinalla=El foc destrossa.<br/>Del foc és rei.<br/>Qui és qui amb mi pot?
|refs={{sfn|Martí i Adell|1991}}
}}
{{Endevinalla
|endevinalla=No és Déu i està pertot arreu;<br/>dalt del cel i dins la terra,<br/>en el pou, a la taberna,<br/>al safareig i a la cisterna...<br/>I no endevines el nom seu?
|refs={{sfn|Castellví|1956}}
}}
{{Endevinalla
|endevinalla=No tinc cap color,<br/>no faig cap olor,<br/>i en temps de calor<br/>jo calmo l'ardor.
|refs={{sfn|Castellví|1956}}
}}
{{Endevinalla
|endevinalla=Quant més m'ensabones,<br/>més m'embrutes.<br/>Si em vols netejar,<br/>deixa'm estar.
|refs={{sfn|Martí i Adell|1991}}
}}
{{Endevinalla
|endevinalla=Què és allò que corre<br/>sense tenir cames?
|variant1=Què és allò que corre<br/>sense tindre cames?
|refs={{sfn|Amades|1982}}{{sfn|Salvà|1983}}
|refs1={{sfn|Martí i Adell|1991}}
}}
}}


Línia 224: Línia 264:
* {{Ref-llibre|cognom=Alberola|nom=Estanislau|títol=Refraner valencià: colecció de refráns populars|editorial=Arte y Letras |lloc=València|data=1928}}
* {{Ref-llibre|cognom=Alberola|nom=Estanislau|títol=Refraner valencià: colecció de refráns populars|editorial=Arte y Letras |lloc=València|data=1928}}
* {{Amades Costums Barcelona}}
* {{Amades Costums Barcelona}}
* {{Amades Folklore}}
* {{Castellví 500 endevinalles}}
* {{Escoles Endevinetes}}
* {{5000 refranys}}
* {{5000 refranys}}
* {{Martí Nostres Endevinalles}}
* {{Parés}}
* {{Parés}}
* {{Peris}}
* {{Peris}}
* {{Rocas}}
* {{Rocas}}
* {{Salvà Recull endevinalles}}
*{{ref-publicació|cognom=Vila i Medinyà|nom=Pep|títol=Un recull de modismes empordanesos recollits pel folklorista reusenc Cels Gomis Mestres (Figueres, 1883)|publicació=Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos|data=2010|pàgines=481-495|volum=41|doi=10.2436/20.8010.01.46}}
*{{ref-publicació|cognom=Vila i Medinyà|nom=Pep|títol=Un recull de modismes empordanesos recollits pel folklorista reusenc Cels Gomis Mestres (Figueres, 1883)|publicació=Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos|data=2010|pàgines=481-495|volum=41|doi=10.2436/20.8010.01.46}}



Revisió del 08:44, 14 maig 2021

Aquesta pàgina conté fragments escrits en català genuí, anteriors a la normativa de Pompeu Fabra.
Es reprodueix la font original per preservar-ne el significat íntegre i no desvirtuar-la. Podria semblar que hi ha errors ortogràfics que en realitat no ho són.
Aigua
Una gota d'aigua
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Definició al Viccionari
  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

L'aigua és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula empírica H2O i que, en un estat més o menys impur, constitueix la pluja, els mars, els llacs, els rius, etc.

Citacions

  • Si s'ha de beure, que sigui aigua.[1]
(en llatí) Si quid bibendum est, aqua.
 — Aule Corneli Cels
  • Sigues aigua, amic meu.[2]
(en anglès) Be water, my friend.
 — Bruce Lee

Dites populars

(var.) Aigua de maig, mala pels animals.[3]
(var.) Aigua de maig, roín per als animals.[5]
  • Aigua a les figues y a les peres ví.[5]
  • Aigua als òrdis, qu'els blats se seguen.[5]
  • Aigua bombollada, aigua de durada.[6]
  • Aigua calenta y veta apretada, sangría acertada.[5]
  • Aigua cau, senyal de pluja.[5]
  • Aigua corrent, merda no se sent.[5]
  • Aigua corrent, no mata la gent.[5]
  • Aigua d'agost, mel i most.[4]
  • Aigua d'agost, safrà, mel i most.[7]
  • Aigua de Giner, òmpli botes y graner.[5]
  • Aigua de Febrer, bòna per a el sementer.[5]
  • Aigua de Maig, de raig a raig, de Abril, de fil a fil.[5]
  • Aigua de maig, roín per als animals.[5]
  • Aigua de Març, herba en los sembrats.[5]
  • Aigua en Agost, safrá, mèl i most.[5]
  • Aigua en Febrer, òrdi en lo graner.[5]
  • Aigua en Giner, toto l'any va be.[5]
  • Aigua en Maig, a omplir el graner vaig.[5]
  • Aigua en ví, es per als assustats.[5]
  • Aigua freda y pá calent, causen dolor al ventrell.[5]
  • Aigua passada no mou la mola.[3]
  • Aigua sobre aigua, no neteja ni llava.[5]
  • Et curarà de tot mal, una ajuda d'aigua amb sal.[3]
  • Gat escaldat, amb aigua tèbia en té prou.[3]
  • L'aigua corrent fa viure la gent.[3]
  • L'aigua de menta, tot mal repta.[3]
  • L'aigua és bona quan hi ha eixut, si n'hi ha massa, tururut.[3]
  • L'aigua fa la vista clara.[3]
  • L'aigua sedativa, tot mal esquiva.[3]
  • Llet desnatada, en aigua tornada.[8]
  • Molt vi és metzina, l'aigua medecina.[3]
  • No beguis aigua de bassa, ni d'olives mengis massa.[3]
  • No et fiÏs d'aigua que no corre, ni d'home que porta barba roja.[3]
  • No firmis paper que no llegeixis, ni beguis aigua que no vegis.[3]
  • Qui s'ofega no mira quina aigua beu.[3]
  • Qui vulgui aigua fresca que vagi a la font mateixa.[9]
  • Reunió de corbs o de gralles, senyal d'aigua.[8]
  • Si aigua beuràs, no caminaràs.[3]
  • Si els ulls de poll et fan mal, renta'ls amb aigua i sal, i si d'ells et vols lliurar, rental's amb aigua de mar.[3]
  • Si vols que la dona estiga contenta, dóna-li aigua de menta.[4]
  • Xocolata i aigua freda, cagarines a la tarda.[10]
  • Neu a la muntanya, aigua a la plana.[6]
  • Núvols a muntanya, aigua segura.[11]

Endevinalles

  • Abans no pot baixar;
    primer ha de pujar,
    com totes les coses;
    aquesta va més alt
    que cap de les torres,
    i no en precisa pas d'ascensor
    ni escales, avions ni globus,
    coets, trets ni bales,
    tampoc com els ocells
    li precisen ales;
    en té prou amb el sol,
    amb el sol i l'aire.[12]
aigua de pluja
  • De dalt ha baixat,
    ningú em diu bon dia,
    erò així mateix
    som ben requerida.[13]
aigo quan plou
  • Com més m'ensabones
    més m'embrutes,
    i si em vols rentar
    m'has de deixar estar.[14]
(var.) Com més m'ensabones,
més m'embrutes,
i si em vols netejar
m'has de deixar.[15]
  • El foc destrossa.
    Del foc és rei.
    Qui és qui amb mi pot?[16]
  • No és Déu i està pertot arreu;
    dalt del cel i dins la terra,
    en el pou, a la taberna,
    al safareig i a la cisterna...
    I no endevines el nom seu?[12]
  • No tinc cap color,
    no faig cap olor,
    i en temps de calor
    jo calmo l'ardor.[12]
  • Quant més m'ensabones,
    més m'embrutes.
    Si em vols netejar,
    deixa'm estar.[16]
  • Què és allò que corre
    sense tenir cames?[15][14]
(var.) Què és allò que corre
sense tindre cames?[16]

Referències

Bibliografia

  • Alberola, Estanislau. Refraner valencià: colecció de refráns populars. València: Arte y Letras, 1928. 
  • Amades, Joan. Costums populars de Barcelona (en català). Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1931. 
  • Amades, Joan. Folklore de Catalunya. Vol. 2. Cançoner, cançons, refranys, endevinalles. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8. 
  • Castellví, Joan. Cinc-centes endevinalles / recollides, traduïdes, originals i versificades per Joan Castellví Cerdà (en català). 3a edició. Barcelona: Eler, 1956. 
  • Escoles Nacionals de Sant Josep. Endevinetes (en català). 1a edició. Eivissa: IEE, 1985 (Col·lecció "Nit de Sant Joan"). 
  • Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082. 
  • Martí i Adell, Cristòfol. Les nostres endevinalles. València: Edicions del Bullent, 1991 (Esplai juvenil, 5). ISBN 84-86390-40-0. 
  • Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
  • Peris i Juan, Antoni. Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001. ISBN 8441208786. 
  • Rocas, Irene; Angelats, Rosa (ed.); Vila, Pep (ed.). Refranys i dites populars de Llofriu, recollides per Irene Rocas. [Palafrugell]: Arxiu Municipal de Palafrugell, 2004. ISBN 8492343249. 
  • Salvà, Francesc. Recull d'endevinalles. Barcelona: Salvatella, 1983 (Una mica de tot). 
  • Vila i Medinyà, Pep «Un recull de modismes empordanesos recollits pel folklorista reusenc Cels Gomis Mestres (Figueres, 1883)». Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 41, (2010), pàg. 481-495. DOI: 10.2436/20.8010.01.46.