Ajuda:Partitures

Aquesta és una pàgina d'ajuda per aprendre a editar partitures en codi wiki fent servir el llenguatge lilypond. L'editor d'aquest manual d'ajuda tot just està aprenent a editar partitures, pel que si trobeu qualsevol incorrecció no dubteu en corregir-ho, gràcies.

Aquest manual d'ajuda no vol ser una explicació exhaustiva de com editar partitures. Només vol ser una introducció per poder fer transcripcions musicals sense gaire complicació.... i ja veureu que la cosa és més complicada del que sembla. Sobretot es pot fer servir com a consulta per fer petits exemples en articles on calgui exemplificar el que diu el text. En cas de voler fer partitures de debò recomano molt enèrgicament el programa Frescobaldi, editor de lilypond amb grans, variats i extensos manuals d'ajuda. No, no m'he equivocat en fer servir el plural, les possibilitats de lilypond són tant grans que calen nus quants manuals. Dit això espero que us serveixi aquest manual d'ajuda. Bona feina.

Lilypond disposa d'una web d'ajuda molt més extensa que aquesta. La podeu trobar aquí

Format simple

La notació predeterminada és la neerlandesa, que pren els noms de les notes de la notació anglesa però en minúscules

<score>{a b c d e f g}</score>

Noteu que la notació musical s'ha de posar entre les claus "{" "}" i que les notes s'han de separar amb un espai entre elles.

Canvis d'octava

Noteu que ara mateix no canvia l'octava en la que ens trobem, pel que si volem fer l'escala ascendent s'han de posar l'altura en cada una de les notes, és el que es coneix com a mode absolut. Els canvis d'octava es fan amb l'apòstrof (') per pujar octaves i la coma (,) per baixar-les

<score>{ais a as bes b bis ces' c' cis' des' d' des' es' e' eis' fes' f' fis' ges' g' gis'}</score>

Mode relatiu

Per resoldre aquest inconvenient hi ha el format relatiu, en que la nota queda emmarcada en el lloc més proper que la nota precedent (COMPTE! que no vol dir la mateixa octava). Això vol dir que per marcar qualsevol interval més gran de quarta caldrà canviar l'octava relativa. Es marca \relative c {notació musical}

<score>\relative c''{c g c, g c fis c fisis c geses c g' c g'}</score>

Noteu quines són les referències del Do

<score>\relative c{c}</score>

<score>\relative c,{c}</score>

<score>\relative c'{c}</score>

<score>\relative c''{c}</score>

<score>\relative c'''{c}</score>

Valors

Notes

Noteu que les instruccions es marquen amb la barra invertida "\" Els valors de les notes amb el número corresponent segons l'equivalència respecte la rodona, que és 1

<score>\relative c''{a1 a2 a4 a8 a16 a32 a64}</score>

Noteu que la nota que afegim rep el mateix valor que la nota precedenthttp://lilypond.org/doc/v2.19/Documentation/web-big-page.ca.html si no li afegim el nombre al final

<score>\relative c''{a8 a a4 a a16 a a a a1 a}</score>

Cal notar que la forma d'escriptura és nom altura duració marca

<score>\relative c''{a8 c f4 d,16 a16 e e' c4 g'1 a,}</score>http://lilypond.org/doc/v2.19/Documentation/web-big-page.ca.html

Silencis

i els silencis amb la lletra r, respectant els nombres dels valors

<score>\relative c''{r1 r2 r4 r8 r16 r32 r64}</score>

Puntets

Els puntets es marquen amb un punt . després del nombre, tant per les notes com pels silencis

<score>\relative c''{a1. a2. a4. a8. a16. a32. a64. r1. r2. r4. r8. r16. r32. r64.}</score>

Cal remarcar que s'ha de posar explícitament el nombre que indica la duració de la nota.

Altres Figures

Per posar les figures no naturals en un compàs es fa servir l'expressió \times seguit d'una fracció que indica el nombre natural de duració (no la seva figura) i el nombre de figures que volem representar. És a dir: els tresets es marquen amb 2/3, (volem que duri dues figures i n'escriurem 3), el cinquet 4\5. La figura representativa es marca amb les notes que configuren el grupet.

<score>\relative c''{a \times 2/3 {a8 a a} b2 \times 4/5{b4 b b b b} c1}</score>

Noteu que les figures que entren en la representació s'han de posar entre "{" "}"

Lligadures

Hi ha tres tipus de lligadures

Lligadures d'unió

Són les lligadures que prolonguen la duració d'una nota. És imprescindible que siguin la mateixa nota i es marquen amb ~

<score>\relative a'{a4 ~ a16 a a8 c4 g}</score>
</score>

Clau, armadura i compàs

Fins ara em vist que no ha calgut posar cap indicació sobre la clau, l'armadura ni el compàs, ja que predeterminadament s'agafa la clau de sol en segona línia, tonalitat de DO Major i el compàs 4/4 . Per indical la clau l'armadura i el compàs s'utilitza l'expressió \clef \key i \time

<score>\relative c{\clef bass \key ges \minor \time 15/16 a4 a a b16 c d e}</score>

Noteu que les barres divisòries es col·loquen automàticament, no així les alteracions dins de la peça musical. Per molt que una nota estigui alterada en la seva armadura s'ha de posar la seva alteració en la peça musical.

Alteracions

Per posar les alteracions es fan servir els sufixos. Els sufixos són "is" pels sostinguts (#) i "es" pels bemolls (♭). Pels doble sustinguts (𝄪) serà "isis" i "eses" pels doble bemolls (𝄫) i les notes naturals no tenen sufix, s'afegirà el becaire (♮) automàticament.

<score>{as a ais bes b bis ces c cis des d des es e eis fes f fis ges g gis}</score>

<score>{geses' ges' g' gis' gisis'}</score>

també pot passar que volguem posar una alteració de cortesia, sindica amb el signe d'admiració (!).Compte que per posar les alteracions de cortesia no s'ha de col·locar la barra invertida.

<score>{g ges' ges''! gis' gisis'}</score>

Notes simultànies

En les composicions pot ser que hi hagi notes simultànies formant acords. Es transcriu entre "<" ">"

<score>\relative c''{<a e> <g b d> <f a c e g b d>}</score>

Noteu que les primeres notes de cada temps mantenen la mínima distància entre la nota de la seva veu, no la nota que tenen més aprop en la transcripció, mentre que les notes del mateix temps guarden la distància relativa respecte la primera nota anotadael fa <f pren la referència del sol <g i no del re d>. Noteu que les primeres notes han sofert un canvi important. Hem escrit <a e> i en trobem que es transcriu per <e a>, ja que el mi (e) si que pren la referència de la seva nota anterior la (a) i no de la marca relatica del do4 (c''), per tant si volem veure un interval de quinta haurem d'escriure

<score>\relative c''{<a e'> <g b d> <f a c e g b d>}</score>

Per tant si canviem la primera nota del segon temps veurem que les notes superiors de l'acord també canvien i es formen en el lloc més proper a la primera nota escrita.

<score>\relative c''{<a e'> <e b d> <f a c e g b d>}</score>

Si volem mantenir l'alçada de les dues notes superiors haurem d'escriure

<score>\relative c''{<a e'> <e b' d> <f a c e g b d>}</score>

Però és possible que volguem transcriure una partitura coral o una obra polifònica i no harmònica. La transcripció és així <<{primera veu}\\{segona veu}>>

<score>\relative c''{<<{a b c d}\\{c d e f}>>}</score>

Mmmmm, una mica estrany, no? el que passa es que la primera veu tindrà les pliques sempre amunt i la segona veu sempre avall, per tant hem d'estar segures que la primera veu que escrivim és la més aguda

<score>\relative c''{<<{c d e f}\\{a, b c d}>>}</score>

Caldrà, doncs indicar la posició relativa de la primera nota de la segona veu segons la última nota de la primera veu

Text en la partitura

Es pot posar text a sota o a sobre d'una nota amb les marques (^) i (_)

<score>{c^Poco c_\markup{cantabile}}</score>

Que normalment haurem d'escriure en cursiva

<score>{c^\markup{\italic Poco} c_\markup{\italic cantabile}}</score>

Les marques expressives tenen un format predeterminat \f \p \sf

<score>{c\p c\f c\sf}</score>

Generar un fitxer MIDI

Però abans de començar amb la complexitat veurem que es pot escoltar la partitura posant vorbis="1" al l'etiqueta score

<score vorbis="1">\relative c'' {a b c d}</score>

Al cap i a la fi serà la manera que tindrem de fer exemples de sonoritat, sense pretencions de fer partitures pròpiament dites. Per exemple:

{| class="wikitable"
!Intervals formats desde la nota Do
|-
|<score vorbis = "1">{<c' c'>2 <c' des'> <c' d'> <c' es'> <c' e'> <c' f'> <c' fis'> <c' g'> <c' aes'> <c' a'> <c' bes'> <c' b'> <c' c''>}</score>
|}

Aquí podem comprovar que a la que escrivim una secció llarga de música ens pot costar repassar el codi. Es recomana, per tant, escriure un compàs per línia.

{| class="wikitable"
!Intervals formats desde la nota Do
|-
|<score vorbis = "1">
{<c' c'>2 <c' des'>
<c' d'> <c' es'> 
<c' e'> <c' f'> 
<c' fis'> <c' g'> 
<c' aes'> <c' a'> 
<c' bes'> <c' b'> 
<c' c''>}
</score>
|}

Intervals formats desde la nota Do

Com que hem vist que es pot escriure sota les notes podem posar el nom dels intervals sota les notes

{| class="wikitable"
!Intervals formats desde la nota Do
|-
|<score vorbis = "1">
{<c' c'>2_"1" <c' des'>_"2m"
<c' d'>_"2M" <c' es'>_"3m" 
<c' e'>_"3M" <c' f'>_"4J" 
<c' fis'>_"4Aug" <c' g'>_"5J" 
<c' aes'>_"6m" <c' a'>_"6M" 
<c' bes'>_"7m" <c' b'>_"7m" 
<c' c''>_"8J"}
</score>
|}

I ens queda alguna cosa presentable...

Intervals formats desde la nota Do

... però encara hi ha certes coses que es poden millorar, tornem a veure que el format simple de lilypond pren els paràmetres predeterminats que fan que els resultats es puguin millorar. Per això haurem d'aprendre a estendre el llenguatge lilypond i poder moure els elements per que ens quedin enquadrats en el lloc que volem.

Instrucció raw (partitures complexes)

Fins ara hem vist com podem fer partitures amb un sol pentagrama... però el piano es té dos i quan hem volgut començar a posar diverses veus en un sol pentagrama ens hem trobat que no podiem anar escrivint les coses per compassos. per això hi a la manera de fer que instruccions del llenguatge lilypond es puguin introduir dins una pàgina wiki. Es fa amb la instrucció "raw" dins l'etiqueta score: així:

<score raw="1" vorbis="1">
\version "2.14.2"
\header {
  crossRefNumber = "1"
  title = "Títol"
  subtitle = "Subtítol"
  subsubtitle = "Subsubtítol"
  instrument = "Instrument"
  dedication = "Dedicat a"
  composer = "Compositor"
  poet = "Lletrista"
  meter = "Mètrica"
  arranger = "Arranjador"
  piece = "Peça"
  opus = "Obra"
  tagline = ""
}
global = {
  \time 6/8
  \key c \major
  \partial 4
}
musica = \relative c' {
  \global
  a^\markup{\italic Pausato} 
}

lletra = \lyricmode { 
  aa
}

\score{
  <<
    \new Voice = "veu"
      \musica
    \new Lyrics \lyricsto "veu"
      \lletra
  >>
    \layout {}
    \midi {}
}
</score>

Renoi, això ja és una altra cosa :). Anem a veure el codi amb més detall

Intruccions d'encapçalament

Versió

\version "2.14.2"

És obligatori posar la versió. ës la primera comprovació que fa el programa per saber quin és el codi que es trobarà. Va bé per saber la versió utilitzada i veure les incompatibilitats amb versions posteriors.

Encapçalament

\header {
  title = "Títol"
  subtitle = "Subtítol"
  subsubtitle = "Subsubtítol"
  dedication = "Dedicat a"
  composer = "Compositor"
  poet = "Lletrista"
  meter = "Mètrica"
  arranger = "Arranjador"
  piece = "Peça"
  opus = "Obra"
  tagline = "" %{ Aquest paràmetre s'ha de deixar en blanc
per no fer una pàgina a4 amb una partitura més petita%}
}

Val, potser no voldrem posar-les totes, però va bé saber que hi són. De totes maneres cal tenir en compte la variable tagline. Aquesta és una línia que es posa al final de la pàgina i sobretot dóna la informació de versió d'una manera escrita. El problema està en que ho escriu a peu de pàgina i encara que fem una sola prova el resultat és aquest:

Que no és la millor manera de presentar una partitura a la viqui, per tant NO ENS PODEM OBLIDAR MAI

\header {
  tagline = ""
}

afegim o no les altres variables de \header

Crear variables

Lilypond permet crear variables per poder escriure alguns paràmetres que no volem repetir. L'exemple més evident són el l'armadura, el compàs i les anacruses de començament de partitura. Això es fa amb les instruccions \key \time i \partial. En el cas que tinguem una partitura amb dos pentagrames haurem d'escriure la música de cada pentagrama separadament, pel que haurem d'indicar que totes dues melodies comencen amb la mateixa armadura, el mateix compàs i en anacrusa. Les variables se'ls hi assigna amb un simple = i per cridar-les en algun altre lloc caldrà fer servir la barra invertida. Per tant, cada cop que hem fet servir la barra invertida, sense assignar explícitament la variable, només hem fet que cridar variables predeterminades del programa.

global = {
  \time 6/8
  \key c \major
  \partial 4
}

Com que ja hem après a fer variables podrem escriure les notes de partitura separadament de les instruccions principals que creen la partitura (veurem més endavant quines són).

VeuA = \relative c''{
  \global
  a4
}
VeuB = \relative c'{
  \global
  \clef bass
  c4
}

Cançons

Una sola veu amb lletra

<score raw="1" vorbis="1">
\version "2.14.2"
\header {
  crossRefNumber = "1"
  title = "Títol"
  subtitle = "Subtítol"
  subsubtitle = "Subsubtítol"
  dedication = "Dedicat a"
  composer = "Compositor"
  poet = "Lletrista"
  meter = "Mètrica"
  arranger = "Arranjador"
  piece = "Peça"
  opus = "Obra"
  tagline = "" %{ Aquest paràmetre s'ha de deixar en blanc
per no fer una pàgina a4 amb una partitura més petita%}
}

musica = \relative c' {
  a^\markup{\italic Pausato} 
}

lletra = \lyricmode { 
  aa
}

\score{
  <<
    \new Voice = "veu"
      \musica
    \new Lyrics \lyricsto "veu"
      \lletra
  >>
    \layout {}
    \midi {}
}
</score>

Dues veus amb lletra

Coral

SATB amb 2 Pentagrames

SATB amb 4 Pentagrames

Proves

Proves

Següent