Vés al contingut

consort

De Viccionari
La revisió el 17:14, 23 des 2015 per VriuBot (discussió | contribucions) (Migració a ca-pron, i canvis menors pendents)

Català

  • Pronúncia(i): oriental /kunˈsɔrt/, occidental /konˈsɔɾt/
  • Rimes: -ɔɾt
  • Etimologia: Del llatí consors ‎(«participant»).

Nom

consort m. f. ‎(plural consorts)

  1. Persona que és partícip i companya amb una altra o altres en la mateixa sort.

Traduccions

Plantilla:inici

Plantilla:mig Plantilla:final

Referències

  • Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre consort
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre consort