consort

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /kunˈsɔrt/, occidental /konˈsɔɾt/
• Rimes: -ɔɾt
• Etimologia: Del llatí consors ‎(«participant»).

Nom

consort m. f. ‎(plural consorts)

1. Persona que és partícip i companya amb una altra o altres en la mateixa sort.
2. cònjuge

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Ehegatte ^(de) m.
• Anglès: consort ^(en)
• Basc: ezkontide ^(eu)
• Castellà: consorte ^(es)
• Francès: consort ^(fr) m. f.
• Italià: consorte ^(it) m. f.

Miscel·lània

• Síl·labes: con·sort (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Anglès

• Pronúncia: /ˈkɒnsɔːt/ àudio (EUA), noun ^ⓘ

Nom

consort ‎(comptable i incomptable, plural consorts)

1. consort

Francès

• Pronúncia: /kɔ̃ˈsɔʁ/

Nom

consort m. f. ‎(plural consorts)

1. consort