Vés al contingut

-im

De Viccionari

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈim/
  • Etimologia: Nominal: del llatí -imen.
  • Etimologia: Verbal: del llatí -īmus, desinència del present actiu d’indicatiu de la quarta conjugació (dormiō → dormīmus).

Sufix

[modifica]

-im m. ‎(nominal)

  1. Aplicat a un nom, indica cosa fina, menuda.
  2. Aplicat a un verb, indica acció fina, menuda.

Relacionats

[modifica]

Derivats

[modifica]

Desinència

[modifica]

-im ‎(verbal, 3a conjugació)

  1. Primera persona plural (nosaltres) del present d'indicatiu de -ir.

Vegeu també

[modifica]