Vés al contingut

al·legar

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  central /əɫ.ɫəˈɣa/, /ə.ɫəˈɣa/
balear /əɫ.ɫəˈɣa/
Occidental:  nord-occidental /aɫ.ɫeˈɣa/, /a.ɫeˈɣa/
valencià /aɫ.ɫeˈɣaɾ/, /a.ɫeˈɣa/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: al·legà
  • Etimologia: Del llatí allegare ‎(literalment «exposar o citar la llei per a defensar-se»), format pel prefix ad- ‎(«en direcció a») i legis ‎(«llei»), segle XIV.

Verb

[modifica]

al·legar trans.

  1. Confirmar alguna cosa citant algun fet, autoritat o testimoni.
  2. (dret) Portar l'advocat lleis, autoritat i raons en defensa del dret del seu client.

Conjugació

[modifica]

Paradigmes de flexió: al·lego, al·lega, al·leguem
Vocal rizotònica: /ɛ/, /ə/, /e/

Sinònims

[modifica]

Derivats

[modifica]

Relacionats

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]