bokh

Romaní

• Etimologia: Del sànscrit बुभुक्षा ‎(bubhukṣā, «desig, gana»).

Nom

bokh f. ‎(plural bokha)

1. gana, fam

Derivats

• bokhalo ‎(«afamat»)
• bokhàvol ‎(«tenir gana»)

Descendents

• Alemany: Bock
• Caló català: boc ‎(bok)
• Caló espanyol: boqui ‎(bóki), bocata ‎(bokáta)

Vegeu també

• Cizmich, Perseo; Adiego, Ignasi-Xavier. Rromani ćhib - Diccionari romaní-català / català-romaní. Círculo Rojo, 2022. ISBN 978-84-1155-225-7.