canya

Català

Camí envoltat de canyes

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈka.ɲə/, occidental /ˈka.ɲa/
• Rimes: -aɲa
• Etimologia: Del llatí canna, segle XIV, del grec antic κάννα ‎(kánna), de l’accadi 𒄀 ‎(qanû), del sumeri 𒄀𒈾 ‎(gi.na), que conformen l'arrel indoeuropea *qnw.

Nom

canya f. ‎(plural canyes)

1. Planta poàcia de fulles molt llargues, estretes i punxegudes.
2. Per semblança, tija del blat o d'altres cereals.
3. Espècie de jonc que s'usa per a bastons o mangales.
4. El moll de l'os.
5. La llengüeta del baixó i d'altres instruments de vent que s'introdueix a la boca per a sonar.

Sinònims

• balustre, columna, fust, pilar, pilastra
• bambú
• canó, caramella, tub
• canoca, canyiula, canyoca, tija

Derivats

• córrer canyes
• estar com una canya
• ferir amb canyes
• penjar d'una canya
• fotre canya

Compostos i expressions

• Canya dels leus (o de la freixura, o dels pulmons): tràquea.
• Canya dolça (o de sucre, o canyamel): planta poàcia de l'espècie Saccharum officinarum de la què s'extreu sucre.
• Canya fera (o ferla): planta silvestre semblant a la canya comú.
• Canya prima: aquella que té poc gruix.
• Canya d'un tub d'orgue.
• Canya de l'àncora.
• Canya del moc.
• Canya de pescar.
• Canya del timó.
• Canya del rem.
• Canya part central d'una columna o fust
• Canya de l'agulla de la màquina de cosir: estri per teixir.
• Canya de crema (o de nata, o de xocolata, o de cabell d'àngel): tipus de pastís.
• Aiguardent de canya: rom.
• Estri per xuclar líquids. En documents de l'inici de la història a la Mediterrània, es descriu com es prenia la cervesa amb canya-xiula.
• Canya de la raqueta.
• Canya de la carrabina: del tir olímpic.
• Canya de la cama.
• Canya de la bota. Part de la bota que comprèn del turmell cap amunt.
• Canya de la mitja.
• Canya de la clau.
• micròfon de canya.
• Canya, cadascuna de les peces de cuir que cobreixen els turmells en el calçat i la roba.
• Canya, eina utilitzada a la indústria del vidre per bufar ampolles.
• Canya, estri per succionar líquids.
• Canya, mesura de cervesa de barril que se serveix habitualment, equivalent a 200 cc. Prové de la pipeta de canya que en l'antiguitat s'utilitzava per extreure petites mesures de líquid de les àmfores.

Relacionats

• canyeria i canonada
• cànem o ploma de canya
• cànon
• canyó
• escanyar
• enganyar
• canyet
• canyeta i canuto
• cana
• cannabis
• canna
• canes
• canyissada i encanyissat
• canyada
• canó
• canyella

Traduccions

Planta

• Alemany: Schilf ^(de) n.
• Anglès: cane ^(en), reed ^(en)
• Castellà: caña ^(es)
• Eslovac: trsť ^(sk) f., trstina ^(sk) f.
• Francès: canne ^(fr); roseau ^(fr)
• Gallec: cana ^(gl) f.
• Hebreu: קנה‎ ^(he) m.
• Italià: canna ^(it)
• Japonès: 竹 ^(ja)
• Llatí: canna ^(la); arundo ^(la)
• Occità: canavèra ^(oc) f., cana ^(oc) f., canòta ^(oc) f., rausa ^(oc) f.
• Portuguès: cana ^(pt) f.
• Romanès: tijă ^(ro) f.
• Xinès: 莖 ^(zh) ‎(茎, jīng)

Tija de cereals

• Castellà: caña ^(es)
• Francès: tuyau ^(fr)
• Italià: canna ^(it); fusto ^(it), boccinolo ^(it)
• Llatí: culmus ^(la)

Espècie de jonc per a bastons o mangales

• Castellà: caña ^(es)
• Francès: canne ^(fr)
• Italià: canna ^(it)
• Llatí: arundo ^(la); juncus ^(la)

Moll de l’os

• Castellà: caña ^(es)

Llengüeta del baixó

• Castellà: estrangul ^(es)
• Francès: anche ^(fr)
• Italià: linguetta ^(it)
• Llatí: lingula ^(la) eburnea vel metallica tubae insufflandae

Canya de sucre

• caña ^(es) dulce o de azúcar, cañamiel ^(es)
• Hindi: ईख ^(hi)
• Italià: canna ^(it)

Canya fera

• Castellà: cañaheja ^(es), cañaherla ^(es), férula ^(es), cañareja ^(es)
• Francès: roseau ^(fr); canneberge ^(fr)
• Italià: canna greca
• Llatí: ferula ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: ca·nya (2)
• Anagrames: acany, nyaca, nyacà

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840.
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: canya