coc

Potser volíeu: Coc, coç, cóc

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (nom 1, nom 2, verb) /ˈkɔk/
• Rimes: -ɔk
• Etimologia: [1] Del llatí coquus ‎(«cuiner»), segle XIII.
• Etimologia: [2] Del grec antic κόκκος ‎(kókkos, «gra»).

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (nom 3) /ˈkok/
• Etimologia: [3] Variant de cóc.

Nom

coc m. ‎(plural cocs, femení coquessa)

1. cuiner

Nom

coc m. ‎(plural cocs)

1. Bacteri esfèric.

Traduccions

Bacteri esfèric

• Anglès: coccus ^(en)
• Castellà: coco ^(es) m.
• Francès: coccus ^(fr)
• Italià: cocco ^(it)
• Romanès: coc ^(ro)

Nom

coc m. ‎(plural cocs)

1. (ortografia del 2016) Forma alternativa de cóc.

Verb

coc

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de coure.

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot