Vés al contingut

cope

De Viccionari
Potser volíeu: copé

Català

[modifica]

Verb

[modifica]

cope

  1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de copar.
  2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb copar.
  3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb copar.
  4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb copar.

Variants

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: co·pe (2)
  • Anagrama: peco

Anglès

[modifica]
  • Pronúncia: /koʊp/

Verb

[modifica]

cope ‎(3a persona singular present copes, gerundi coping, passat i participi coped)

  1. bregar, afrontar

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: 1

Vegeu també

[modifica]
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Collins Dictionary© sobre cope

Castellà

[modifica]
Peninsular: /ˈko.pe/
Americà: alt /ˈko.p(e)/, baix /ˈko.pe/

cope m. ‎(plural copes)

  1. (pesca) cop

Verb

[modifica]

cope

  1. primera persona del singular (yo) del present de subjuntiu del verb copar
  2. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present de subjuntiu del verb copar
  3. tercera persona del singular (él, ella, usted) de l'imperatiu del verb copar

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre cope