hallar

Caló català

• Pronúncia: /xəˈʎa/
• Etimologia: Del romaní xaljas ‎(«menjà»), passat de xal ‎(«menjar, menja»).

Verb

hallar ‎(xəljá)

1. forma alternativa de halar ‎(«menjar»)

Vegeu també

• Escudero, Jean-Paul; Adiego, Ignasi-Xavier. «Vocabulari del kalò català», I Tchatchipen, 2001, núm. 33

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /aˈʎaɾ/, meridional /aˈʝaɾ/

Americà: /aˈʝaɾ/, austral \aˈʒaɾ\

• Rimes: -aɾ
• Etimologia: De fallar.

Verb

hallar ‎(present hallo, passat hallé, futur hallaré)

1. trobar

Miscel·lània

• Síl·labes: ha·llar (2)