Vés al contingut

humor

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  central /uˈmor/, balear /uˈmo/
Occidental:  /uˈmoɾ/
  • Rimes: -oɾ
  • Etimologia: Del llatí hūmor ‎(«líquid, humitat procedent de la terra»), derivat de humus ‎(«terra»).

humor m. o f. ‎(plural humors)

  1. Qualsevol líquid d'un ésser viu, sigui normal o patològic.
  2. Estat d'ànim amb tendència cap a una emoció en concret
    Ex.: "bon humor" (tendència cap a l'alegria o l'afecte), "mal humor" (tendència cap a la irritabilitat, la depressió, la negativitat).
  3. Capacitat per entendre bromes, la gràcia d'una expressió amb doble sentit, riure per una situació còmica.

Notes

[modifica]
  • Normalment masculí, el femení és tradicional i literari.

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: hu·mor (2)

Vegeu també

[modifica]