ingero
Aparença
Llatí
[modifica]Verb
[modifica]ingerō (1a present?), ingeris (2a present), ingerere (infinitiu), ingessī (perfet), ingestum (supí)
- ficar
- «manus capiti ingerere» (Sèneca, Epistula 99)
- ficar-se les mans al cap.
- introduir, ingerir
- «ingerere cibum aegroto» (Herodià, Hstorianum VI)
- Introduir l'aliment en els malalts
- afegir, amuntegar
- «Ingeret ardente grandia ligna foco» (Albi Tibul, Elegies, II.1.22)
- Afegir llenya al foc de la llar
- exclamar, repetir
- «ingerebat lentissima voce, Carpe, Carpe» (Petroni, Satiricó, 36)
- Exclamava amb veu molt suau: agafa, agafa...
- ficar-se, immiscir-se, implicar-se
- «perfuafumque habemus, si fua velit Maiestas, huic se ingerere negotio, quemadmodum pollicetur...» (Pedro de Quintanilla y Mendoza, Oranum Ximenii virtute Catholicum, seu de Africano bello, in Tremezenii regno sub servi Dei Francisci Ximenii de Cisneros cardinalis protectione per 152 annos continuato: Liber unus ex vetustis, recentioribusque monumentis haustus, 1568, pàgina 12)
- En tenim un de molt bo, si sa majestat vol immiscir-se en aquest assumpte, com promet.