Vés al contingut

llenguatge

De Viccionari

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): oriental /ʎəŋˈɡwa.d͡ʒə/, occidental /ʎeŋˈɡwa.d͡ʒe/
  • Rimes: -adʒe
  • Etimologia: Del català antic lenguatge ja pronunciat palatalitzat, del llatí *linguāticum ‎(«manera de parlar, llenguatge»), de lingua ‎(«llengua bucal, llengua parlada»), segle XIV. Equivalent a llengua i el sufix -atge.

llenguatge m. ‎(plural llenguatges)

  1. Facultat humana de comunicar-se amb un codi lingüístic compartit per una comunitat.
  2. Manera d’expressar-se.
  3. Terminologia pròpia d’un camp, disciplina, activitat.

Sinònims

[modifica]

Compostos i expressions

[modifica]
  • llenguatge informàtic: Cadascun del conjunt de normes i codis que permeten comunicar-se amb un sistema informàtic.
  • llenguatge de programació: Llenguatge informàtic normalment representat amb paraules, símbols i números (però que també pot ser presentat per esquemes gràfics), que permet indicar a un sistema informàtic un conjunt d'instruccions a seguir, és a dir, que permet crear programes d'ordinador.

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: llen·guat·ge (3)

Vegeu també

[modifica]