paborde
Català
[modifica]- Pronúncia(i): oriental /pəˈβɔr.də/, occidental /paˈbɔɾ.ðe/
- Etimologia: Del català antic preborde, del llatí praepositus (literalment «posat al davant»), segle XIV.
Nom
[modifica]paborde m. (plural pabordes, femení pabordessa)
- Cap d’una comunitat religiosa encarregat de l’administració dels béns.
- Títol honorífic de catedràtics de seminari amb cadira al cor de la catedral.
Traduccions
[modifica]Miscel·lània
[modifica]- Síl·labes: pa·bor·de (3)
- Heterograma de 7 lletres (abdeopr)