pijel

Romaní

• Etimologia: Del sànscrit पिबति ‎(«pibati»).

Verb

pijel o piyel ⁽ⁱ⁾

1. beure

Derivats

• piben ‎(«beguda»)
• pijali ‎(«got»)
• pijavno ‎(«bevedor»)

Compostos i expressions

• pijel ćući ‎(«mamar», literalment «beure mama»)
• pijel thuvalo ‎(«fumar», literalment «beure fum»)

Descendents

• Caló català: pillar ‎(piljá), pilar ‎(pilá)
• Caló espanyol: piyar ‎(pijár)
  • Caló brasiler: pinhar ‎(pinjárr)
• Hongarès: pijál
• Romanès: pili

Vegeu també

• Cizmich, Perseo; Adiego, Ignasi-Xavier. Rromani ćhib - Diccionari romaní-català / català-romaní. Círculo Rojo, 2022. ISBN 978-84-1155-225-7.