Vés al contingut

vincular

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  central /biŋ.kuˈɫa/, balear /viŋ.kuˈɫa/
Occidental:  nord-occidental /biŋ.kuˈɫa/
valencià /viŋ.kuˈɫaɾ/, /biŋ.kuˈɫa/

Verb

[modifica]

vincular trans., pron. ‎(pronominal vincular-se)

  1. Lligar amb un vincle.

Conjugació

[modifica]

Paradigmes de flexió: vinculo, vincula, vinculem

Sinònims

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: vin·cu·lar (3)
  • Heterograma de 8 lletres (acilnruv)

Vegeu també

[modifica]

Castellà

[modifica]
Peninsular: \biŋ.kuˈlaɾ\
Americà: alt \biŋ.k(u)ˈlaɾ\, baix \biŋ.kuˈlaɾ\

Verb

[modifica]

vincular trans., pron. ‎(pronominal vincularse, present vinculo, passat vinculé, futur vincularé)

  1. vincular

Conjugació

[modifica]

Relacionats

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: vin·cu·lar (3)
  • Heterograma de 8 lletres (acilnruv)

Vegeu també

[modifica]
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre vincular