| dbo:abstract
|
- التشاكُس أو الإخصاب المتبادل هو إخصاب بويضة من فرد بالحيوانات المنوية من شخص آخر. على النقيض من ذلك، فإن الزواج الذاتي هو المصطلح المستخدم للتخصيب الذاتي.االإخصاب عند البشر هو مثال على التشاكس. يحدث الإخصاب الذاتي في الكائنات الخنثى حيث يندمج الأمشاجان في الإخصاب من نفس الفرد. هذا شائع في النباتات (انظر التكاثر الجنسي في النباتات) وبعض الكائنات الأولية. يستخدم مصطلح التشاكس في النباتات على وجه التحديد ليعني استخدام حبوب اللقاح من نبات واحد لتخصيب زهرة نبات آخر وعادة ما يكون مرادفًا لمصطلح «التلقيح المتبادل» أو «الإخصاب المتصالب» (التهجين). يمكن استخدام المصطلح الأخير بشكل أكثر تحديدًا ليعني تبادل حبوب اللقاح بين سلالات نباتية مختلفة أو حتى أنواع نباتية مختلفة (حيث يمكن استخدام مصطلح التهجين المتقاطع) بدلاً من مجرد استخدام أفراد مختلفين. (ar)
- Cizosprašnost (alogamie) je děj, při němž dochází k opylení pylem z jiné rostliny, jedná se tedy o rozmnožování pohlavní. Cizosprašnost je u rostlin mnohem častější než samosprašnost (autogamie). Cizosprašné rostliny mívají výraznější tvary, barvy a vůně květů. Cizosprašnost se vyvinula současně s evolucí opylovačů, zejména hmyzu, který opyluje asi 80 % květů. Mezi nejvýznamnější opylovače patří blanokřídlí. (cs)
- L'al·logàmia en vegetals és aquella fecundació que es produeix amb gàmetes d’individus diferents, és a dir, es duu a terme quan una planta és fecundada per un gra de pol·len que prové d’un altre individu. També es coneix com a xenogàmia o fecundació creuada. El cas contrari es coneix com a autogàmia o autofecundació. A grans trets, l’al·logàmia garanteix la variabilitat genètica dins l'espècie, ja que assegura mantenir una molt major varietat d’al·lels a cada generació. Atenent a la seva reproducció sexual, les plantes poden ser: al·lògames estrictes (només poden ser fecundades per plantes diferents), autògames estrictes (només poden ser fecundades per si mateixes) i al·lògames facultatives (poden presentar al·logàmia i autogàmia). Dins de les plantes cultivades trobem de tots dos tipus, tant al·lògames com autògames, tot i que del primer n’hi ha en més quantitat. L'al·logàmia no està només restringida a les plantes amb flors. Entre les plantes amb espores un tipus d'al·logàmia que fa servir gàmetes mascles en lloc de pol·len és comuna. Dins de les plantes al·lògames, trobem tant dioiques com monoiques o hermafrodites. L'evolució de les plantes sempre ha afavorit l’al·logàmia per tal de tenir els avantatges adaptatius que aquesta comporta, i és per això que moltes plantes han desenvolupat sistemes per a evitar que el pol·len d’una planta pugui germinar al propi individu.Aquests mètodes són molt diversos i es poden dividir en fisiològics, morfològics i genètics. MÈTODES PER AFAVORIR L'AL·LOGÀMIA Fisiològics Aquest sistema es basa en la maduració dels òrgans sexuals separada en el temps. Hi ha dos subtipus: -Prototàndria: primer maduren els òrgans masculins i deixen anar el pol·len. Un cop ja no queda pol·len a la planta, maduren els femenins de manera que han de ser fecundats pels grans de pol·len provinents d’un altre individu. -Protogínia: primer maduren els òrgans femenins i són pol·linitzats. Un cop ja han estat pol·linitzats es desenvolupen els òrgans masculins que, per força, pol·linitzaran a un altre individu. Morfològics El principi d’aquest sistema és que en plantes dicotiledònies normalment els estams i els pistils tenen alçades molt diferents. Aquesta diferència morfològica dificulta l’autofecundació. Algunes tenen estams alts i pistils petits i altres a l’inrevés, pistils grans i estams petits. Les dicotiledònies no deixen anar el pol·len al medi ambient sinó que són fertilitzades per insectes. Si els insectes no haguessin aparegut no haurien pogut desenvolupar-se. En canvi, a monocotiledònies (blat de moro) el pol·len és arrossegat per l’aire. Aquesta diferència de mida entre estams i pistils fa que quan un insecte entra per a xuclar-ne el nèctar no pugui posar en contacte el pol·len d’una flor amb el seu mateix pistil. El que si que podria passar és que l’insecte visités dues flors diferents d’un mateix individu i es produís l’autofecundació. Si aquest és l’únic mètode que té una planta per a no ser autofecundada la planta tindrà al·logàmia facultativa. Genètics Són els sistemes més efectius per a evitar l’autofecundació, es basen en l'autoincompatibilitat. Aquests sistemes normalment estan regulats per un únic gen d’autoesterilitat (són monofactorials) amb múltiples al·lels i pretenen que un gra de pol·len només pugui fecundar aquelles flors l'estigma de les quals no tingui el mateix al·lel d’incompatibilitat. Sempre ens hem de fixar en l'esporòfit o el gametòfit masculí i l'esporòfit femení, ja que el gametòfit femení no presenta cap paper, no influeix. Hi ha dos tipus d’autoincompatibilitat: gametofítica i esporofítica.
* Incompatibilitat gametofítica La incompatibilitat gametofítica és el sistema d’incompatibilitat més estès. El genotip del gametòfit masculí serà el que determinarà si el gra de pol·len germina o no al pistil (part de l'esporòfit femení). Així, per saber si dues plantes són compatibles hem de contrastar el genotip del gametòfit masculí amb l'esporòfit femení. Sempre és homomorfa, és a dir, no es podran distingir segons la seva morfologia quines flors presenten un genotip i quines un altre, ja que tant si són d’un genotip o un altre morfològicament són iguals. Aquesta compatibilitat acostuma a venir determinada per un únic gen que pot tenir fins a un centenar d’al·lels (al·lelomorfisme múltiple). L'existència de tants al·lels és necessària per a impedir l’autofecundació tot maximitzant la capacitat per a fecundar plantes diferents. Com més al·lels diferents existeixin més probabilitat hi ha de que no comparteixin al·lels amb plantes veïnes no relacionades i així les poden fecundar. Ens situem en el cas d’una planta diploide amb genotip A1/A2. Els grans de pol·len generats per aquesta, que poden ser o A1 o A2, seran dipositats sobre el pistil diploide d’una flor. Sempre que el gra de pol·len arriba al pistil comença a germinar, però és la relació entre el genotip de l'estigma/l'estil i el gra de pol·len el que determinarà si el tub pol·línic podrà créixer o no. Aleshores, si l'esporòfit femení i el gametòfit masculí comparteixen un al·lel el tub pol·línic no es podrà formar, i si no el comparteixen, sí. Només aquells grans de pol·len que no comparteixen al·lel amb la dotació cromosòmica del pistil podran desenvolupar un tub pol·línic, arribar al gametòfit masculí i fecundar l’ovocèl·lula i els altres dos nuclis del sac germinal. D’aquesta manera, podem classificar les plantes segons el seu nivell de compatibilitat. -Incompatibles: les plantes no generaran cap gra de pol·len compatible amb els pistils. -Semicompatibles: El 50% dels grans de pol·len produïts podran fecundar l’altra planta. Per exemple, una planta A1/A3 produeix grans de pol·len amb dotació A1 i A3. Si aquests grans de pol·len es dipositen sobre el pistil d’una planta A1/A2, els grans A1 seran incompatibles i els A3 seran compatibles (capaços de produir la fecundació). El 50% dels grans de pol·len poder dur a terme la fecundació i l’altre 50% no. -Compatibles: Tots els grans de pol·len d’una planta podran fecundar a l’altra. Per exemple, tenim una planta A3/A4 que, per tant, genera pol·len A3 o A4. Tots aquests grans de pol·len que es dipositin sobre pistils A1/A2 seran compatibles i capaços de fecundar-les. Com s’ha comentat, aquest cas està generalment determinat per un únic gen, però amb al·lelomorfisme múltiple. L'existència de tants al·lels diferents fa que la situació més comuna en la natura sigui la compatibilitat completa entre plantes diferents. A més, normalment, la compartició d’al·lels ens indica que les plantes estan relacionades entre elles.
* Incompatibilitat esporofítica En aquest cas la capacitat de germinar ve donada pel genotip de l'esporòfit masculí. La incompatibilitat esporofítica pot ser homomorfa o heteromorfa. Si és heteromorfa, les flors amb diferents genotips poden ser distingibles fenotípicament, ja que presenten una morfologia diferent entre elles, és a dir, el fenotip de la flor depèn del genotip. En aquest cas ens ajudaria a saber si dos plantes són compatibles a simple vista. En l’autoincompatibilitat esporofítica és important conèixer el genotip de la planta d’on prové el pol·len (diploide), no el genotip del gametòfit masculí. Si ens centrem en l'estructura del gra de pol·len, distingim una part externa anomenada exina, produïda per l'esporòfit, i una part interna anomenada intina, produïda pel gametòfit. Així, les substàncies de l'exina són les que determinaran si el gra de pol·len és compatible o no. REFERÈNCIES Frankel, R.; y E. Galun (1977). «Pollination mechanisms, reproduction, and plant breeding». Monographs on Theoretical and Applied Genetics (2). Berlín: Springer-Verlag, 281 p. (ca)
- Allogamy or cross-fertilization is the fertilization of an ovum from one individual with the spermatozoa of another. By contrast, autogamy is the term used for self-fertilization. In humans, the fertilization event is an instance of allogamy. Self-fertilization occurs in hermaphroditic organisms where the two gametes fused in fertilization come from the same individual. This is common in plants (see Sexual reproduction in plants) and certain protozoans. In plants, allogamy is used specifically to mean the use of pollen from one plant to fertilize the flower of another plant and usually synonymous with the term "cross-fertilization" or "cross-pollination" (outcrossing). The latter term can be used more specifically to mean pollen exchange between different plant strains or even different plant species (where the term cross-hybridization can be used) rather than simply between different individuals. Parasites having complex life cycles can pass through alternate stages of allogamous and autogamous reproduction, and the description of a hitherto unknown allogamous stage can be a significant finding with implications for human disease. (en)
- La alogamia es un tipo de reproducción sexual en plantas consistente en la polinización cruzada y fecundación entre individuos genéticamente diferentes. Este tipo de reproducción favorece la producción de individuos genéticamente nuevos y, por ende, la generación constante de variabilidad genética en las poblaciones. Existen mecanismos que favorecen la polinización cruzada en plantas tales como la autoincompatibilidad, la heterostilia, la hercogamia y la dioecia. En la evolución de plantas fueron apareciendo mecanismos de reproducción que favorecían la alogamia y que excluían total o parcialmente la autogamia. La dioecia es el más importante de ellos ya que las gametas masculinas y femeninas se originan separadamente en individuos diferentes (el espárrago es un ejemplo de planta dioica). Las gametas masculinas y femeninas se desarrollan en lugares diferentes de una misma planta (por ejemplo, en maíz) o bien se desarrollan asincrónicamente, esto es madura antes el gineceo o el androceo de la misma flor (Ejemplo: algunos helechos y algunas árboles con polinización anemófila). Un gran número de angiospermas poseían flores hermafroditas con estambres y carpelos en la misma flor y eran en su mayoría autoincompatibles. Aún hoy la situación perdura. Las angiospermas más modernas se caracterizan por ser monoicas o dioicas. Es más se han descrito algunas especies como Bryonia por ejemplo que presenta individuos monoicos y dioicos. En la mayoría de las familias de las angiospermas la estructura floral es tal que previene la transferencia accidental del polen al estigma. En otras palabras, la estructura floral es tan elaborada que solo la ayuda de polinizadores (insectos, pájaros) garantiza la transferencia del polen al estigma de otra flor. El androceo y el gineceo de las flores de algunas especies madura uno a continuación del otro, fenómeno llamado dicogamia —en la homogamia, por el contrario ambos verticilos florales maduran simultáneamente—. En las flores protándricas, el androceo madura antes que el gineceo, mientras que en las flores protogínicas, el gineceo es el que madura primero. (es)
- L'allogamie ou allofécondation est un mode de reproduction sexuée chez les eucaryotes où les deux gamètes mâle et femelle proviennent de deux parents différents. Appelée aussi hétérogamie, fécondation croisée ou interfécondation entre deux individus distincts, elle est très courante chez les animaux, mais aussi chez les végétaux (notamment chez les plantes à graines pour qui les botanistes réservent le nom d'allopollinisation ou de pollinisation croisée). Ce mode de reproduction s'oppose à celui d'autogamie, où les gamètes femelles sont fécondés par les gamètes mâles provenant d'un même individu (typiquement une fleur hermaphrodite effectuant une autopollinisation par exemple). D'une manière générale, l'allogamie garantit un certain brassage génétique à chaque génération, ce qui favorise la diversité génétique et la variabilité de la génétique des populations. (fr)
- Alogami atau peyerbukan silang (KBBI:alogami ) perkawinan silang yang terjadi saat penyerbukan berlangsung antara putik dan tepung sari dari bunga yang berbeda dalam satu jenis, allogami termasuk dioecious. Alogami memerlukan perantara dalam penyerbukannya baik itu Biotik (angin atau air) dan botik (organisme). Penyerbukan oleh manusia juga contoh alogami.kelapa (in)
- Alogamia significa uma reprodução em que inclui-se dois gametas advindos de seres com sexo opostos, como por exemplo a reprodução humana, que para gerar um novo ser é necessário que haja a junção do espermatozóide (gameta masculino) e o óvulo (gameta feminino). O oposto da alogamia é autogamia. No caso de espécies vegetais significa que a polinização é cruzada, isto é, ocorre a transferência de pólen entre indivíduos diferentes, por exemplo a cultura do milho (Zea mays) é uma planta alógama, onde uma planta ira fecundar a outra, o androceu de uma irá fecundar o gineceu de outra. (pt)
- Алогамія (англ. allogamy; від дав.-гр. ἄλλος (allos) «інший» і γάμος (gamos) «шлюб») — запліднення яйцеклітини однієї особини іншої. Антонімом є автогамія — самозапліднення. У людей запліднення є прикладом алогамії. Самозапилення відбувається в гермафродитних організмів, коли 2 гамети, злиті при заплідненні, походять від однієї особини. Воно поширене в рослин (див. Розмноження рослин) і деяких найпростіших. У рослин алогамію називають перехресним запиленням. Цим терміном позначається перенесення пилку від однієї рослини задля запліднення квітки іншої. паразити, які мають складний життєвий цикл можуть проходити через альтернативні стадії алогамного та автогамного розмноження, і опис досі невідомої алогамної стадії може бути важливою знахідкою з наслідками для вивчення захворювань людини. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- Cizosprašnost (alogamie) je děj, při němž dochází k opylení pylem z jiné rostliny, jedná se tedy o rozmnožování pohlavní. Cizosprašnost je u rostlin mnohem častější než samosprašnost (autogamie). Cizosprašné rostliny mívají výraznější tvary, barvy a vůně květů. Cizosprašnost se vyvinula současně s evolucí opylovačů, zejména hmyzu, který opyluje asi 80 % květů. Mezi nejvýznamnější opylovače patří blanokřídlí. (cs)
- Alogami atau peyerbukan silang (KBBI:alogami ) perkawinan silang yang terjadi saat penyerbukan berlangsung antara putik dan tepung sari dari bunga yang berbeda dalam satu jenis, allogami termasuk dioecious. Alogami memerlukan perantara dalam penyerbukannya baik itu Biotik (angin atau air) dan botik (organisme). Penyerbukan oleh manusia juga contoh alogami.kelapa (in)
- Alogamia significa uma reprodução em que inclui-se dois gametas advindos de seres com sexo opostos, como por exemplo a reprodução humana, que para gerar um novo ser é necessário que haja a junção do espermatozóide (gameta masculino) e o óvulo (gameta feminino). O oposto da alogamia é autogamia. No caso de espécies vegetais significa que a polinização é cruzada, isto é, ocorre a transferência de pólen entre indivíduos diferentes, por exemplo a cultura do milho (Zea mays) é uma planta alógama, onde uma planta ira fecundar a outra, o androceu de uma irá fecundar o gineceu de outra. (pt)
- التشاكُس أو الإخصاب المتبادل هو إخصاب بويضة من فرد بالحيوانات المنوية من شخص آخر. على النقيض من ذلك، فإن الزواج الذاتي هو المصطلح المستخدم للتخصيب الذاتي.االإخصاب عند البشر هو مثال على التشاكس. يحدث الإخصاب الذاتي في الكائنات الخنثى حيث يندمج الأمشاجان في الإخصاب من نفس الفرد. هذا شائع في النباتات (انظر التكاثر الجنسي في النباتات) وبعض الكائنات الأولية. (ar)
- L'al·logàmia en vegetals és aquella fecundació que es produeix amb gàmetes d’individus diferents, és a dir, es duu a terme quan una planta és fecundada per un gra de pol·len que prové d’un altre individu. També es coneix com a xenogàmia o fecundació creuada. El cas contrari es coneix com a autogàmia o autofecundació. Dins de les plantes cultivades trobem de tots dos tipus, tant al·lògames com autògames, tot i que del primer n’hi ha en més quantitat. MÈTODES PER AFAVORIR L'AL·LOGÀMIA Fisiològics Aquest sistema es basa en la maduració dels òrgans sexuals separada en el temps. Hi ha dos subtipus: (ca)
- Allogamy or cross-fertilization is the fertilization of an ovum from one individual with the spermatozoa of another. By contrast, autogamy is the term used for self-fertilization. In humans, the fertilization event is an instance of allogamy. Self-fertilization occurs in hermaphroditic organisms where the two gametes fused in fertilization come from the same individual. This is common in plants (see Sexual reproduction in plants) and certain protozoans. (en)
- La alogamia es un tipo de reproducción sexual en plantas consistente en la polinización cruzada y fecundación entre individuos genéticamente diferentes. Este tipo de reproducción favorece la producción de individuos genéticamente nuevos y, por ende, la generación constante de variabilidad genética en las poblaciones. Existen mecanismos que favorecen la polinización cruzada en plantas tales como la autoincompatibilidad, la heterostilia, la hercogamia y la dioecia. (es)
- L'allogamie ou allofécondation est un mode de reproduction sexuée chez les eucaryotes où les deux gamètes mâle et femelle proviennent de deux parents différents. Appelée aussi hétérogamie, fécondation croisée ou interfécondation entre deux individus distincts, elle est très courante chez les animaux, mais aussi chez les végétaux (notamment chez les plantes à graines pour qui les botanistes réservent le nom d'allopollinisation ou de pollinisation croisée). Ce mode de reproduction s'oppose à celui d'autogamie, où les gamètes femelles sont fécondés par les gamètes mâles provenant d'un même individu (typiquement une fleur hermaphrodite effectuant une autopollinisation par exemple). D'une manière générale, l'allogamie garantit un certain brassage génétique à chaque génération, ce qui favorise l (fr)
- Алогамія (англ. allogamy; від дав.-гр. ἄλλος (allos) «інший» і γάμος (gamos) «шлюб») — запліднення яйцеклітини однієї особини іншої. Антонімом є автогамія — самозапліднення. У людей запліднення є прикладом алогамії. Самозапилення відбувається в гермафродитних організмів, коли 2 гамети, злиті при заплідненні, походять від однієї особини. Воно поширене в рослин (див. Розмноження рослин) і деяких найпростіших. У рослин алогамію називають перехресним запиленням. Цим терміном позначається перенесення пилку від однієї рослини задля запліднення квітки іншої. (uk)
|
