dbo:abstract
|
- Ghiyath al-Din Balban (1200 – 1287) (urdú غیاث الدین بلبن) fou sultà de Delhi del 1266 al 1287. Era un esclau turc de la tribu ibari, i fou venut a Iltutmish que el va posar al seu cos d'oficials turcs d'origen esclau coneguts com els cihilgani. El 1246, a la mort d'Alà-ad-Din Massud-Xah (1242-1246), va influir en la pujada al tron de Nàssir-ad-Din Mahmud-Xah. La situació no era molt bona. Els mongols havien ocupar Lahore el 1241 i pel mateix temps el governador de Multan Kabir Khan (Izz al-Din Kabir Khan-i-Ayaz) s'havia fet independent i havia ocupat Uchch i el va succeir vers 1241 el seu fill Tadj al-Din Abu Bakr-i-Ayaz. Per aquell temps Saif al-Din Hassan Karlugh, un (un grup turc emparentat als karluks) antic lloctinent de Djalal al-Din Manguberti Khwarizmshah va atacar Multan, però fou refusat a les portes de la ciutat i en acostar-se els mongols es va haver de retirar cap al Sind Inferior. Tadj al-Din Abu Bakr-i-Ayaz va reclamar l'ajut de Delhi. El nou sultà tendí a aïllar-se i dedicar-se a la pregària religiosa i fou Balban qui dirigia bona part del govern; Balban va casar la seva filla amb el sultà i així va esdevenir el seu sogre i va rebre el càrrec de naib mamlakat (equivalent a regent) amb títol d'Ulug Khan (primer kan) mentre el seu germà petit Sayf al-Din Aybak va rebre el de Kashli Khan i el càrrec d'amir-i-hadjid; el seu cosí Shir Khan fou nomenat governador de Lahore i Bhatinda. Va reorganitzar l'administració i va aconseguir evitar la desintegració del sultanat. Balban va anar en ajut de Multan i va forçar la retirada dels mongols, deixant a Tadj al-Din la regió d'Uchch i confiant Multan a Kishlu Khan (Izz al-Din Balban-i-Kashlu Khan). El 1247 Balban va haver de fer campanya contra el zamindar hindú del Doab i va conquerir la fortalesa de Talindah al districte de Kanauj. Després va lluitar contra els rajputs dirigits per un cap anomenat Dulka va Mulka que dominava el territori entre el Jumma i Kalinjar, al que va derrotar i expulsar. Contra el sectaris que dominaven Badaun i Sambhal va haver de fer dues campanyes i va dominar tanmateix les tribus dels i . Tots aquestos èxits no van aconseguir consolidar el sultanat i foren necessàries campanyes anuals a la zona del Jumma. El 1249 Balban va atacar Ranthambor i el Mewat sense èxit i tots els intents posteriors per sotmetre als rajputs van fracassar. Les expedicions contra els meos, dirigits per rajputs, van suposar grans matances però sense aconseguir la submissió total. Per aquest temps Kishlu Khan fou autoritzat a apoderar-se de Multan i unir-la al seu govern, cosa que va aconseguir però se li va imposar la condició d'abandonar Nagau o Nagaw si bé finalment només va complir aquesta obligació per la força; el 1249 Saif al-Din Hassan Karlugh va retornar i es va apoderar de Multan però no la va poder conservar gaire temps, ja que poc després era ocupada per Shir Khan, el virrei de Lahore i Bhatinda, que també el va desposseir d'Uchch, segurament sota ordes de Balban. Kishlu va rebre en compensació el govern de Badaun però descontent es va passar a la facció de la cort oposada a Balban. Aquest, per resoldre els enfrontaments entre faccions d'amirs i maliks va imposar una forta disciplina i una gran austeritat; la prosternació davant el sultà va esdevenir obligatòria i la seva figura era considerada l'ombra de Déu a la terra; els nobles més perillosos foren assassinats. El 1253 es va produir una reacció dels oposats a Balban dirigida per l'eunuc Imad al-Din Rayhan, i va obtenir el suport d'un grup de musulmans indis i alguns turcs de la cort que van convèncer el sultà de destituir al seu sogre. Mahmud-Xah va ordenar a Balban i als seus parents d'abandonar els seus feus (ikta) i Rayhan va ocupar el lloc de Balban amb el càrrec de wakil-i-dar. Arslan Khan va substituir Shir Khan a Lahore i Bhatinda. Els turcs es van reorganitzar sota la direcció de Balban i l'octubre de 1254 es van presentar a Delhi. Mahmud i Rayhan li van sortir a fer front i es va preparar la batalla a la rodalia de Samana, però Mahmud va decidir no lluitar perquè la major part dels seus nobles eren partidaris de Balban. Llavors va revocar a Rayhan i el va enviar a Bahraich i després a Badaun, i Balban va recuperar el seu càrrec anterior com a naib; els seus parents i fidels també van recuperar els càrrecs, marcant així el triomf de la noblesa turca. Kishlu Khan, per un acord, va recuperar els seus antics governs de Multan i Uchch, però una vegada establert allí va rebutjar l'autoritat de Delhi aliant-se amb el mongol Hulagu i Nasr al-Din Mahmud Xa, per consell de Balban, va cedir Multan a Arslan Khan Sanjar-i-Chast, però el govern de Delhi mancava de força i Kishlu fou restaurat altre cop el 1255. Rayhan de Badaun va anar a Bahraich i es va revoltar. Un dels sogres de Mahmud, Kutlugh Khan, governador de l'Oudh hostil a Balban, aprofitant la presència mongola, es va aliar en secret amb el rebel. Balban va enviar a Sanjar Shivastani per sotmetre a Rayhan i ocupar Bharaich. Balban va ordenar a Kutlugh d'abandonar Oudh i anar a combatre a Rayhan a Bahraich però Kutlugh es va revoltar obertament i va enviar ajut Rayhan, i va interceptar a Sanjar que va caure presoner. Sanjar però va aconseguir escapar i va reagrupar les seves forces, atacant a Rayhan que va morir. Kutlugh es va amagar als contraforts de l'Himàlaia on Balban el va atacar sense gaire èxit. El 1256 Kutlugh va sortir del territori i va recuperar Oudh i va intentar ocupar Karra i Manikpur però fou rebutjat pel governador provincial Arslan Khan. Llavors Kishlu Khan, que era gendre de Kutlugh Khan, es va rebel·lar altre cop contra Balban (inici del 1257); unit a les forces de Kutlugh, van avançar cap a Delhi, però Balban els va sortir a l'encontre prop de Samana; els caps religiosos de Delhi van fer saber a Kishlu que li lliurarien la ciutat però el complot fou descobert i els implicats desterrats; Kishlu va evitar les forces de Balban i va arribar a Delhi el 21 de juny de 1257, però abandonat per les seves tropes, va haver de tornar cap a Uchch; la sort de Kutlugh Khan és desconeguda; finalment Kishlu va anar a veure a Hulagu a l'Iraq, i va obtenir els serveis d'un exèrcit mongol manat per Sali Bahadur. Amb aquest exèrcit va marxar cap a Delhi, però ben protegida per Balban no la va poder atacar i es va dirigir contra Multan, que va ocupar i on va desmantellar les muralles de la ciutat; la ciutat només es va escapar d'una matança pagant un important rescat, reunit pel santó Bahawal Hakk (Baha al-Din Zakariya) abandonant Kishlu la ciutat. El Panjab fou també ocupat per Kishlu; per dues vegades més Kishlu va provar d'ocupar Multan amb l'ajut dels mongols. El 1258 enviats d'Hulagu van arribar a Delhi i Balban va preparar un espectacle amb soldats, població i cadàvers d'enemics per mostrar la fortalesa del sultanat i sembla que es va arribar a un acord i llavors Balban va poder ocupar el Sind. El 1257 el turc kiptxak Yuzbek-i-Tughril que governava a Lakhnawthi es va revoltar i va fer una expedició contra Jajnagar a Orissa, ocupant també Oudh on va fer pronunciar la khutba al seu nom. Va fer llavors una campanya a Kamrup (Assam) però fou fet presoner pel raja local i executat. El va succeir Izz al-Din Balban-i-Yuzbeki que va governar menys de dos anys i el 1260 quan fou enderrocat per Arslan Khan, governador de Karra, que es va apoderar de Bengala sense autorització del govern de Delhi i va matar a Izz al-Din Balban-i-Yuzbeki. Mahmud i Balban no van poder fer res però Arslan Khan va morir el 27 de febrer de 1265. El 1266, a la mort de Mahmud-Xah, que Ibn Batuta diu que fou enverinat per Balban, aquest va pujar al tron. Els atacs mongols a Lahore el 1271 i 1279 foren rebutjats i va construir fortificacions per aturar la seva progressió. El 1280 va enviar al seu segon fill Bugra Khan (o Bughra Khan) per dominar Bengala que estava a punt de fer-se independent, i el seu fill va assolir el poder a la regió el 1282 com a Nasir al-Din Bughra (1282-1291). El 1285 els mongols van arribar fins a la riba de l'Indus però altra vegada foren rebutjats pel seu fill gran i hereu designat Muhammad Shah, que va morir a la batalla, i va tenir dificultats per trobar un successor: el segon fill Bugra Khan, que ja governava Bengala, va refusar la corona; Balban va designar llavors al seu net Kaykhusraw. Però a la mort del sultà els amirs i maliks van preferir a un altre net: Muizz al-Din Kaykubad, fill de Bugra Khan. (ca)
- غياث الدين بلبن ألغ خان تاسع سلاطين مماليك الهند في سلطنة دلهي، حكم بهرام دلهي في الفترة (1266 - 1287)، كان بلبن ألغ خان من قواد إلتمش، وكان نائبا للسلطان في عهد سابقه، يطلق على بلبن ألغ خان ومن حكم من بعده بآل بلبن في دهلي (دلهي). (ar)
- Ghiyas ud din Balban (1216–1287, reigned: 1266–1287) (Urdu: غیاث الدین بلبن); (Hindi: ग़ियास उद-दीन बलबन); (IAST: Ghiyās ud-Dīn Balban) was the ninth sultan of the Mamluk dynasty of Delhi. Ghiyas ud Din was the regent of the last Shamsi sultan, Nasiruddin Mahmud. He got rid of his predecessor Imaduddin Raihan and also got rid of this rivals in the court. His original name was Baha Ud Din. He was an Ilbari Turk. When he was young he was captured by the Mongols, taken to Ghazni and sold to Khawaja Jamal ud-din of Basra, a Sufi. The latter then brought him to Delhi in 1232 along with other slaves, and all of them were purchased by Iltutmish. Balban belonged to the famous group of 40 Turkic slaves of Iltutmish. Ghiyas made several conquests, some of them as vizier. He routed the Mewatis that harassed Delhi and reconquered Bengal, all while successfully facing the Mongol threat, during which his son died. After his death in 1287, his grandson Qaiqabad was nominated sultan, though his rule undermined the success made under his grandfather's reign. In spite of having only a few military achievements, Balban reformed civil and military lines that earned him a stable and prosperous government granting him the position, along with Shams ud-din Iltutmish and the later Alauddin Khalji, one of the most powerful rulers of Delhi Sultanate. (en)
- Ghiyâs ud-Dîn Balbân (1200 – 1287) (en ourdou غیاث الدین بلبن), sultan de Delhi de la dynastie des esclaves de 1266 à sa mort en 1287. (fr)
- Ghiyāth al-Dīn Balban, talora trascritto Ghiyās-ud-Dīn Balban, (in persiano غياث الدين بلبن ألغ خان, "Ghiyāth al-Dīn Balban Ulugh Khān"; ... – 1286), è stato un sultano mamelucco che ha regnato su Delhi dal 1266 al 1286. Tomba di Ghiyāth al-Dīn Balban a Mehrauli (pressi di Delhi). (it)
- バルバン(غياث الدين بلبن Ghiyāth al-Dīn Balban, ? - 1287年)は、北インドの奴隷王朝第9代スルタン(在位:1266年 - 1287年)。 (ja)
- Ghiyasuddin Balban (Perzisch: غیاث الدین بلبن; leefde ±1205 - 1287) was sultan van Delhi tussen 1266 en 1287. Hij was de negende sultan uit de Slavendynastie. Balban was een Turkse slaaf die in 1232 in Ghazni werd verkocht aan het hof van sultan Iltutmish. Daarna klom hij in de bestuurlijke elite op tot hij onder sultan Nasiruddin Mahmud leider was van de , de machtige raad van bestuur van het rijk. Hij trouwde Nasiruddin Mahmuds dochter en werd na de dood van de sultan diens opvolger. Balban regeerde met ijzeren hand en had een groot netwerk van spionnen waarmee hij in de gaten hield wat speelde in zijn rijk. Hij wist de macht van de chalissa te breken. Bij zijn dood in 1287 volgde zijn kleinzoon Muizuddin Qaiqabad hem op. (nl)
- Ghijas ud-din Balban (?–1287) – Sułtan Delhi z , panujący w latach 1265–1287. Jako niewolnik należący do tureckiej elity uzyskał ważną pozycje na dworze Nasira ud-din Mahmuda. Zabiegał o jego poparcie, dając mu swoją córkę za żonę, dzięki czemu zyskał zapewnienie nadania kluczowych urzędów państwowych członkom jego rodziny. Plany te pokrzyżował jednak indyjski muzułmanin . Balban z pomocą stronnictwa tureckiego umocnił swoją pozycję i po zamordowaniu Nasira ud-din Mahmuda został jego następcą. Jego rządy cechowało zdecydowane zwalczanie przeciwników politycznych. Wzmocnił pozycję sułtana w państwie, wprowadzając do ceremoniału dworskiego zasady etykiety perskiej takie jak zwyczaj padania na twarz przed władcą. Balban starał się zapewnić sukcesję swojemu synowi Muhammadowi, ten jednak zginął w roku 1285. Jego drugi syn, Bughra Chan, nie był zainteresowany sułtanatem, woląc zarządzać Bengalem. W tej sytuacji po śmierci Balbana możni obwołali władcą , syna Bhugra Chana, co w praktyce oznaczało władzę oligarchii możnowładców i osłabienie państwa. (pl)
- Гийас-ад-дин Балбан (1265—1287) — султан Дели тюркского происхождения. (ru)
- Гійяс-уд-дін Балбан (1205/1206—1287) — 9-й правитель Делійського султанату у 1265–1287 роках. (uk)
- Sultan Baban, eller Ghiyasuddin Balban, son till en adelsman av , men tidigt tagen som slav av muslimerna; sultan i Delhi 1266-1287. Återupprättade sultanatets storhet efter en stagnationsperiod som pågått sedan Iltutmishs död 1236. (sv)
- 吉亞斯丁·巴勒班(乌尔都语:غیاث الدین بلبن;?-1287年),是印度庫特布沙希王朝第9位蘇丹。他是前一位蘇丹納斯爾的維齊爾,他減少了叛逆的貴族的力量,並提高了蘇丹的地位。儘管只有少量的軍事成就,但他卻是伊勒杜迷失至之間最強大的統治者。 他原是中亞欽察玉里伯里部人,是一位貴族之子。他幼年時被蒙古人俘獲帶到加茲尼賣為奴隸。他被賣給一位來自伊拉克巴士拉的蘇非霍加·賈拉勒丁,被改名為巴哈·烏德丁。在1220年他被帶到印度德里蘇丹伊勒杜迷失處。 他最初的工作是為蘇丹帶水壺,但很快就被蘇丹擢升為個人隨從。他成為德里四十名突厥貴族中最值得注意的人物之一。在1266年成為蘇丹。 他統治時代打敗了騷擾德里的拉傑普特人,並重新征服了孟加拉,同時成功地面對蒙古察合台汗國的威脅。 他長子穆罕默德汗死於1285年的比亞斯河戰役,他另一個兒子,布格拉汗,不願繼承王位,而是試圖成為孟加拉的獨立統治者。因此,巴勒班選擇了他的孫子凱·庫斯魯作為繼承人。 但是,他的死後,他的貴族提名奎爾巴德為蘇丹。 在奎爾巴德統治時期(1287-1290),而他的父親布格拉汗在孟加拉宣稱獨立。奎爾巴德非常虛弱,無能,最終陷入中風,不得不把他的統治權交給他三歲的兒子沙姆斯丁·凱烏馬爾,後者最終在1290年被監護人賈拉勒·菲路茲·卡爾吉所廢除,結束了奴隸王朝。 (zh)
|
rdfs:comment
|
- غياث الدين بلبن ألغ خان تاسع سلاطين مماليك الهند في سلطنة دلهي، حكم بهرام دلهي في الفترة (1266 - 1287)، كان بلبن ألغ خان من قواد إلتمش، وكان نائبا للسلطان في عهد سابقه، يطلق على بلبن ألغ خان ومن حكم من بعده بآل بلبن في دهلي (دلهي). (ar)
- Ghiyâs ud-Dîn Balbân (1200 – 1287) (en ourdou غیاث الدین بلبن), sultan de Delhi de la dynastie des esclaves de 1266 à sa mort en 1287. (fr)
- Ghiyāth al-Dīn Balban, talora trascritto Ghiyās-ud-Dīn Balban, (in persiano غياث الدين بلبن ألغ خان, "Ghiyāth al-Dīn Balban Ulugh Khān"; ... – 1286), è stato un sultano mamelucco che ha regnato su Delhi dal 1266 al 1286. Tomba di Ghiyāth al-Dīn Balban a Mehrauli (pressi di Delhi). (it)
- バルバン(غياث الدين بلبن Ghiyāth al-Dīn Balban, ? - 1287年)は、北インドの奴隷王朝第9代スルタン(在位:1266年 - 1287年)。 (ja)
- Гийас-ад-дин Балбан (1265—1287) — султан Дели тюркского происхождения. (ru)
- Гійяс-уд-дін Балбан (1205/1206—1287) — 9-й правитель Делійського султанату у 1265–1287 роках. (uk)
- Sultan Baban, eller Ghiyasuddin Balban, son till en adelsman av , men tidigt tagen som slav av muslimerna; sultan i Delhi 1266-1287. Återupprättade sultanatets storhet efter en stagnationsperiod som pågått sedan Iltutmishs död 1236. (sv)
- 吉亞斯丁·巴勒班(乌尔都语:غیاث الدین بلبن;?-1287年),是印度庫特布沙希王朝第9位蘇丹。他是前一位蘇丹納斯爾的維齊爾,他減少了叛逆的貴族的力量,並提高了蘇丹的地位。儘管只有少量的軍事成就,但他卻是伊勒杜迷失至之間最強大的統治者。 他原是中亞欽察玉里伯里部人,是一位貴族之子。他幼年時被蒙古人俘獲帶到加茲尼賣為奴隸。他被賣給一位來自伊拉克巴士拉的蘇非霍加·賈拉勒丁,被改名為巴哈·烏德丁。在1220年他被帶到印度德里蘇丹伊勒杜迷失處。 他最初的工作是為蘇丹帶水壺,但很快就被蘇丹擢升為個人隨從。他成為德里四十名突厥貴族中最值得注意的人物之一。在1266年成為蘇丹。 他統治時代打敗了騷擾德里的拉傑普特人,並重新征服了孟加拉,同時成功地面對蒙古察合台汗國的威脅。 他長子穆罕默德汗死於1285年的比亞斯河戰役,他另一個兒子,布格拉汗,不願繼承王位,而是試圖成為孟加拉的獨立統治者。因此,巴勒班選擇了他的孫子凱·庫斯魯作為繼承人。 但是,他的死後,他的貴族提名奎爾巴德為蘇丹。 在奎爾巴德統治時期(1287-1290),而他的父親布格拉汗在孟加拉宣稱獨立。奎爾巴德非常虛弱,無能,最終陷入中風,不得不把他的統治權交給他三歲的兒子沙姆斯丁·凱烏馬爾,後者最終在1290年被監護人賈拉勒·菲路茲·卡爾吉所廢除,結束了奴隸王朝。 (zh)
- Ghiyath al-Din Balban (1200 – 1287) (urdú غیاث الدین بلبن) fou sultà de Delhi del 1266 al 1287. Era un esclau turc de la tribu ibari, i fou venut a Iltutmish que el va posar al seu cos d'oficials turcs d'origen esclau coneguts com els cihilgani. El 1246, a la mort d'Alà-ad-Din Massud-Xah (1242-1246), va influir en la pujada al tron de Nàssir-ad-Din Mahmud-Xah. La situació no era molt bona. Els mongols havien ocupar Lahore el 1241 i pel mateix temps el governador de Multan Kabir Khan (Izz al-Din Kabir Khan-i-Ayaz) s'havia fet independent i havia ocupat Uchch i el va succeir vers 1241 el seu fill Tadj al-Din Abu Bakr-i-Ayaz. Per aquell temps Saif al-Din Hassan Karlugh, un (un grup turc emparentat als karluks) antic lloctinent de Djalal al-Din Manguberti Khwarizmshah va atacar Multan, però f (ca)
- Ghiyas ud din Balban (1216–1287, reigned: 1266–1287) (Urdu: غیاث الدین بلبن); (Hindi: ग़ियास उद-दीन बलबन); (IAST: Ghiyās ud-Dīn Balban) was the ninth sultan of the Mamluk dynasty of Delhi. Ghiyas ud Din was the regent of the last Shamsi sultan, Nasiruddin Mahmud. He got rid of his predecessor Imaduddin Raihan and also got rid of this rivals in the court. Balban belonged to the famous group of 40 Turkic slaves of Iltutmish. (en)
- Ghijas ud-din Balban (?–1287) – Sułtan Delhi z , panujący w latach 1265–1287. Jako niewolnik należący do tureckiej elity uzyskał ważną pozycje na dworze Nasira ud-din Mahmuda. Zabiegał o jego poparcie, dając mu swoją córkę za żonę, dzięki czemu zyskał zapewnienie nadania kluczowych urzędów państwowych członkom jego rodziny. Plany te pokrzyżował jednak indyjski muzułmanin . Balban z pomocą stronnictwa tureckiego umocnił swoją pozycję i po zamordowaniu Nasira ud-din Mahmuda został jego następcą. Jego rządy cechowało zdecydowane zwalczanie przeciwników politycznych. Wzmocnił pozycję sułtana w państwie, wprowadzając do ceremoniału dworskiego zasady etykiety perskiej takie jak zwyczaj padania na twarz przed władcą. Balban starał się zapewnić sukcesję swojemu synowi Muhammadowi, ten jednak zginą (pl)
- Ghiyasuddin Balban (Perzisch: غیاث الدین بلبن; leefde ±1205 - 1287) was sultan van Delhi tussen 1266 en 1287. Hij was de negende sultan uit de Slavendynastie. Balban was een Turkse slaaf die in 1232 in Ghazni werd verkocht aan het hof van sultan Iltutmish. Daarna klom hij in de bestuurlijke elite op tot hij onder sultan Nasiruddin Mahmud leider was van de , de machtige raad van bestuur van het rijk. Hij trouwde Nasiruddin Mahmuds dochter en werd na de dood van de sultan diens opvolger. Bij zijn dood in 1287 volgde zijn kleinzoon Muizuddin Qaiqabad hem op. (nl)
|