| dbo:abstract
|
- Dimitar Nenov (en búlgar: Димитър Ненов; Razgrad, 19 de desembre de 1901 - Sofia, 30 d'agost de 1953) va ser un pianista, compositor, pedagog i arquitecte de música clàssica búlgar. Dimitar Nenov pertany a la generació de compositors búlgars del període d'entreguerres, els anomenats compositors búlgars de segona generació. Juntament amb Pantxo Vladiguèrov, , , Vesselín Stoiànov, , i , Nenov va ser un dels membres fundadors de la Societat de Música Contemporània (fundada el 24 de gener de 1933) i es va convertir en el seu primer secretari. Com a compositor, pianista i arquitecte, Dimitar Nenov va ser una de les figures clau de l'elit cultural de la Bulgària d’entreguerres i fou conegut com una de les figures públiques més populars. El seu primer professor de piano va ser Andrei Stoiànov. El 1920 va anar a estudiar arquitectura a Dresden (Alemanya) a la Technische Universität Dresden i música a la Hochschule für Musik Carl Maria von Weber amb Karl Fehling (piano), Theodor Blumer i Paul Bitner (composició i teoria). El 1925 Dimitar Nenov va obtenir el lloc de director musical de la companyia de dansa Thea Jolles. El 1927 es va llicenciar en Arquitectura i va tornar a Bulgària, on va treballar durant un temps com a arquitecte al Ministeri d’edificis públics, carreteres i obres públiques (1927-1930) i a la Direcció General de Ferrocarrils (1929–32). Des de 1930 es va especialitzar en arquitectura d'edificis de serveis ferroviaris a Itàlia (1932). Al mateix temps, també va estudiar a Zakopane (Polònia) a les sessions d'estiu i principis de tardor i a les classes magistrals del conegut pianista (ell mateix alumne de Ferruccio Busoni). El 1932 es va graduar al Liceo musical Giovanni Battista Martini de Bolonya. A començament dels anys 1930 va formar part, juntament amb altres joves compositors que s'havien format a Alemanya, França, Àustria i Itàlia del grup conegut com la "Segona Generació de Bulgària". El seu repte era aconseguir en les seves obres un nivell artístic, ideològic i tècnic superior amb un aire innovador més enllà dels projectes creats per la Primera Generació, per tal d'aconseguir un nou estil nacional búlgar. Nenov va publicar diversos articles sobre el tema. Del 1933 al 1943 Nenov va obtenir el lloc de gerent i professor del Conservatori Privat de Sofia i el 1943 va passar a ser professor de piano al Conservatori de Sofia, on va ensenyar piano als pianistes búlgars Genko Genov, Svetla Protich, Lazar Nikolov, Stefan Remenkov, Trifon Silyanovski i molts altres. Nenov va ser un representant del modernisme musical búlgar. La seva obra presenta idees musicals complexes i una impressionant qualitat dramàtica, tant en les miniatures com en les obres simfòniques. El seu llenguatge musical és original i únic entre les creacions dels seus contemporanis: sofisticat, però també ric en colors sonors. Tot i que utilitza cançons populars en les seves obres, les transforma, com o en la literatura, en una poètica musical contemporània. Alguns hi veuen la influència d'Aleksandr Skriabin en el seu estil compositiu, especialment en les seves obres per a piano, per exemple a Vazhdeleniye ('Aspiració') i Kopnezh ('Desig'), que es poden acceptar en la mesura que tots dos compartien la tendència a anar més enllà de l'expressió convencional i a buscar noves possibilitats d’organització tonal. Els principals gèneres de la música de Nenov són la música simfònica i la de piano. Als anys 1920 va treballar en tres simfonies i va compondre quatre peces per a gran orquestra. Una de les obres més presents al repertori de pianistes búlgars és la Nova Toccata. Com a pianista, Nenov va ser un bon intèrpret de Beethoven, Liszt i Skriabin, amb una excel·lent combinació d'art i gran habilitat tècnica. (ca)
- Dimitar Nenow (auch Dimitar Nenov, bulgarisch Димитър Ненов; * 19. Dezember 1901 in Rasgrad; † 30. August 1953 in Sofia) war ein bulgarischer Komponist. Nenow studierte Klavier bei Andrej Stojanow. 1920 ging er nach Dresden, um an der Technischen Hochschule Architektur zu studieren. Zugleich nahm er am Konservatorium der Stadt Klavierunterricht bei Karl Fehling und Unterricht in Musiktheorie und Komposition bei Theodor Blumer und Paul Büttner. Zwischen 1925 und 1927 war er musikalischer Leiter des Thea-Jolles-Balletts. Nach dem Abschluss seines Studiums kehrte Nenow 1927 nach Bulgarien zurück und arbeitete bis 1930 als Architekt beim Bauministerium, außerdem von 1929 bis 1932 bei der Eisenbahndirektion. 1931 vervollkommnete er seine Klavierausbildung bei Egon Petri in Zakopane, eine Ausbildung am Konservatorium von Bologna beendete er im Folgejahr. 1933 gehörte Nenow zu den Gründungsmitgliedern der Gesellschaft für zeitgenössische Musik in Sofia, deren Sekretär und Schatzmeister er wurde. Daneben gab er Klavierunterricht und leitete Mitte der 1930er Jahre ein privates Konservatorium. 1943 wurde er Klavierprofessor an der Staatlichen Musikakademie. Zu seinen Schülern zählten u. a. Lasar Nikolow und Stefan Remenkow. Als Klaviersolist trat Nenow außer in Bulgarien u. a. auch in Dänemark, Deutschland, Italien, Rumänien, Tschechoslowakei, Ungarn, Polen, Griechenland, Syrien, Palästina und Ägypten auf. Zwischen 1937 und 1947 leitete er ein Klaviertrio mit dem Geiger Christo Obreschkow (Hristo Obreshkov) – später ersetzt durch Petar Christoskow (Petar Hristoskov) – und dem Cellisten Konstantin Popow. Als Kammermusiker trat er auch mit dem Geiger Wladimir Awramow (Vladimir Avramov) auf. Im kommunistischen Regime ab 1944 wurde ihm zeitweise „westlicher Modernismus“ vorgeworfen. Später wurde er rehabilitiert und 1952 mit dem Dimitroff-Preis ausgezeichnet. Nenow komponierte u. a. eine Sinfonie, eine Ballade und vier Suiten für Orchester, ein Klavierkonzert und zwei Balladen für Klavier und Orchester, eine sinfonische Dichtung für Solisten, Chor und Orchester, Orchesterlieder, Kammermusik und Klavierwerke. Stilistisch verband er Elemente der bulgarischen Volksmusik mit Einflüssen der Spätromantik und der frühen Moderne im Gefolge von Alexander Skrjabin. (de)
- Dimitar Nenov (Bulgarian: Димитър Ненов; December 19, 1901 in Razgrad – August 30, 1953 in Sofia) was a Bulgarian classical pianist, composer, music pedagogue and architect. Dimitar Nenov belongs to the Interwar period generation of Bulgarian composers, the so-called Second Generation Bulgarian Composers. Together with Pancho Vladigerov, Ljubomir Pipkov, Petko Staynov, Veselin Stoyanov, Andrey Stoyanov, Assen Dimitrov and Tzanko Tzankov, Nenov was among the founding members of the Contemporary Music Society (founded on 24 January 1933) and became its first secretary. As composer, pianist and architect, Dimitar Nenov was among the key figures of the cultural elite of Interwar Bulgaria well known as one of the most popular public figures. His first piano teacher was Andrey Stoyanov. In 1920 he went to study in Dresden (Germany) where he studied architecture at the Technische Universität Dresden and music at the Hochschule für Musik Carl Maria von Weber with Karl Fehling (piano), Theodor Blumer and Paul Bitner (composition and music theory). In 1925 Dimitar Nenov obtained the position of Music Director of the Thea Jolles dance company. In 1927 Nenov graduated in Architecture and returned to Bulgaria where he worked for a while as architect at the Ministry of public buildings, roads and public works (1927- 1930) and at the General Directorate of Railways (1929–32). Since 1930 he specialized in Railway Service Buildings Architecture in Italy (1932). At the same time he also studied in Zakopane (Poland) at the summer and early fall sessions and master-classes of the noted pianist Egon Petri (himself a student of Ferruccio Busoni). In 1932 he graduated from the Liceo musicale Giovanni Battista Martini - Bologna. From 1933 to 1943 Nenov obtained the position of Manager and professor of the Private Conservatory in Sofia, and in 1943 he went on to become a professor of piano at the Sofia Conservatoire, where he taught piano to the Bulgarian pianists , Svetla Protich, , Stefan Remenkov, Triphon Silyanovski, and many others. See: List of music students by teacher: N to Q#Dimitar Nenov. (en)
- Dimitar Stefanov Nenov (en bulgare Димитър Ненов), né le 19 décembre 1901 à Razgrad – mort le 30 août 1953 à Sofia, est un architecte et compositeur bulgare. (fr)
- Dimitar Nenov (Bulgaars: Димитър Ненов), was een Bulgaarse pianist van klassieke muziek, componist, muziekpedagoog en architect. Hij wordt gezien als een van de leidende figuren van de Bulgaarse intellectuele elite van voor de Tweede Wereldoorlog, vooral door zijn vele interesses en functies naast die van de muziek. (nl)
|
| rdfs:comment
|
- Dimitar Stefanov Nenov (en bulgare Димитър Ненов), né le 19 décembre 1901 à Razgrad – mort le 30 août 1953 à Sofia, est un architecte et compositeur bulgare. (fr)
- Dimitar Nenov (Bulgaars: Димитър Ненов), was een Bulgaarse pianist van klassieke muziek, componist, muziekpedagoog en architect. Hij wordt gezien als een van de leidende figuren van de Bulgaarse intellectuele elite van voor de Tweede Wereldoorlog, vooral door zijn vele interesses en functies naast die van de muziek. (nl)
- Dimitar Nenov (en búlgar: Димитър Ненов; Razgrad, 19 de desembre de 1901 - Sofia, 30 d'agost de 1953) va ser un pianista, compositor, pedagog i arquitecte de música clàssica búlgar. Dimitar Nenov pertany a la generació de compositors búlgars del període d'entreguerres, els anomenats compositors búlgars de segona generació. Juntament amb Pantxo Vladiguèrov, , , Vesselín Stoiànov, , i , Nenov va ser un dels membres fundadors de la Societat de Música Contemporània (fundada el 24 de gener de 1933) i es va convertir en el seu primer secretari. Com a compositor, pianista i arquitecte, Dimitar Nenov va ser una de les figures clau de l'elit cultural de la Bulgària d’entreguerres i fou conegut com una de les figures públiques més populars. (ca)
- Dimitar Nenow (auch Dimitar Nenov, bulgarisch Димитър Ненов; * 19. Dezember 1901 in Rasgrad; † 30. August 1953 in Sofia) war ein bulgarischer Komponist. Nenow studierte Klavier bei Andrej Stojanow. 1920 ging er nach Dresden, um an der Technischen Hochschule Architektur zu studieren. Zugleich nahm er am Konservatorium der Stadt Klavierunterricht bei Karl Fehling und Unterricht in Musiktheorie und Komposition bei Theodor Blumer und Paul Büttner. Zwischen 1925 und 1927 war er musikalischer Leiter des Thea-Jolles-Balletts. (de)
- Dimitar Nenov (Bulgarian: Димитър Ненов; December 19, 1901 in Razgrad – August 30, 1953 in Sofia) was a Bulgarian classical pianist, composer, music pedagogue and architect. Dimitar Nenov belongs to the Interwar period generation of Bulgarian composers, the so-called Second Generation Bulgarian Composers. Together with Pancho Vladigerov, Ljubomir Pipkov, Petko Staynov, Veselin Stoyanov, Andrey Stoyanov, Assen Dimitrov and Tzanko Tzankov, Nenov was among the founding members of the Contemporary Music Society (founded on 24 January 1933) and became its first secretary. As composer, pianist and architect, Dimitar Nenov was among the key figures of the cultural elite of Interwar Bulgaria well known as one of the most popular public figures. (en)
|
