dbo:abstract
|
- Nikolaj Velimirović o Nicolau d'Ohrid i Žiča fou un bisbe ortodox d'Ohrid i de , teòleg i orador, conegut com a El nou Crisòstom. És venerat com a sant per l'Església Ortodoxa. Velimirović promogué la unitat de les esglésies ortodoxes i la relació d'aquestes amb altres, en particular les anglicanes i l'Església Episcopal dels Estats Units. Entrà en la vida religiosa com a vot per haver-se guarit d'una greu disenteria i es feu monjo, prenent el nom de Nikolaj. Fou ordenat clergue i aviat destacà dintre de l'Església Ortodoxa Sèrbia, de la que fou portaveu en assumptes vinculats amb les relacions amb estats occidentals. Durant l'ocupació nazi de Iugoslàvia en la Segona Guerra Mundial, Nikolaj Velimirović fou empresonat i portat al camp de concentració de Dachau (Alemanya). Alliberat pels al·liats en acabar la guerra, no tornà a la llavors ja creada República Socialista Federal de Iugoslàvia pel seu règim comunista i anticlerical. Després d'un temps a diversos llocs d'Europa, marxà als Estats Units en 1946, on restà fins que morí en 1956. (ca)
- Nikolaj Velimirović (serbisch-kyrillisch Николај Велимировић * 23. Dezember 1880jul. / 4. Januar 1881greg. als Nikola Velimirović in Lelić, Fürstentum Serbien, Osmanisches Reich; † 18. März 1956 in South Canaan, Pennsylvania, Vereinigte Staaten) war der serbisch-orthodoxe Bischof von Žiča (1919–1921 und wieder ab 1934) und Ohrid (1921–1934). Er wurde am 19. Mai 2003 von der Serbisch-Orthodoxen Kirche heiliggesprochen. Velimirović gilt als einer der Mitbegründer der politischen Ideologie des serbischen „Nationalismus des heiligen Sava“. In seiner gleichnamigen Schrift (1935) pries er Adolf Hitler, verglich ihn hinsichtlich seiner Bedeutung mit dem heiligen Sava und lobte dessen Bestrebung zur Schaffung einer „deutschen Nationalkirche“. Velimirović gilt als einer der Inspiratoren der serbischen faschistischen ZBOR, die in Serbien während des Zweiten Weltkriegs mit Nazi-Deutschland kollaborierte, und war persönlicher Freund des Parteichefs und Faschistenführers Dimitrije Ljotić. Bis heute wird er häufig wegen seiner antisemitischen Positionen kritisiert. Um die wachsende religiöse Indifferenz in der serbischen Bevölkerung, die Aktivitäten der Adventisten und die Ausbreitung des Kommunismus zu bekämpfen, förderte Velimirović mit Billigung der Synode der serbisch-orthodoxen Kirche die Bogomoljci-Bewegung. Einen der zentralen Punkte in Nikolajs Gedankenwelt bildet die Kritik des Humanismus, der europäischen Zivilisation, des materialistischen Geistes u. ä. in Europa, die er als großes Übel bezeichnete. Er war tief beeindruckt von der serbischen mittelalterlichen Geschichte zur Zeit der Nemanjić-Dynastie, die nach seiner Ansicht das Paradigma der serbischen Gegenwart werden sollte. (de)
- Nikolaj Velimirović (Cirílico serbio: Николај Велимировић); fue obispo de las eparquías de Ohrid y Eparquía de Žiča (1920–1956) en la Iglesia ortodoxa serbia. Escritor teológico influyente y orador de gran talento, a menudo se le conocía como el nuevo Juan Crisóstomo y el historiador Slobodan G. Markovich llama él "uno de los obispos más influyentes de la Iglesia ortodoxa serbia en el siglo XX". Cuando era joven, estuvo a punto de morir de disentería y decidió que dedicaría su vida a Dios si sobrevivía. Vivió y fue tonsura como monje bajo el nombre de Nikolaj en 1909. Fue ordenado en el clero, y rápidamente se convirtió en un importante líder y portavoz de la Iglesia Ortodoxa Serbia, especialmente en sus relaciones con el oeste. Cuando la Alemania nazi ocupó Yugoslavia en la Segunda Guerra Mundial, Velimirović fue encarcelado y finalmente llevado al campo de concentración de Dachau. Después de ser liberado por los Aliados de la Segunda Guerra Mundial al final de la guerra, decidió no regresar a Yugoslavia (que se convirtió en la República Socialista Federativa de Yugoslavia después de la guerra). Se mudó a los Estados Unidos en 1946, donde permaneció hasta su muerte en 1956. Apoyó firmemente la unidad de todas las Iglesias ortodoxas y estableció relaciones particularmente buenas con la anglicana y . El 24 de mayo de 2003, fue canonizado como santo por el Santo Sínodo de la Iglesia ortodoxa de Serbia como San Nicolás de Ohrid y Žiča (Свети Николај Охридски и Жички), aunque a menudo se le conoce como San Nicolás de Serbia (Свети Николај Српски). (es)
- Nikolaj Velimirović (Serbian Cyrillic: Николај Велимировић; 4 January 1881 [O.S. 23 December 1880] – 18 March [O.S. 5 March] 1956) was bishop of the eparchies of Ohrid and Žiča (1920–1956) in the Serbian Orthodox Church. An influential theological writer and a highly gifted orator, he was often referred to as the new John Chrysostom and historian Slobodan G. Markovich calls him "one of the most influential bishops of the Serbian Orthodox Church in the twentieth century". As a young man, he came close to dying of dysentery and decided that he would dedicate his life to God if he survived. He lived and was tonsured as a monk under the name Nikolaj in 1909. He was ordained into the clergy, and quickly became an important leader and spokesperson for the Serbian Orthodox Church, especially in its relations with the West. When Nazi Germany occupied Yugoslavia in World War II, Velimirović was imprisoned and eventually taken to Dachau concentration camp. After being liberated by the Allies at the end of the war, he chose not to return to Yugoslavia (which became a Socialist republic after the war). He moved to the United States in 1946, where he remained until his death in 1956. He strongly supported the unity of all Eastern Orthodox churches and established particularly good relationships with the Anglican and Episcopal Church. On 24 May 2003, he was canonized as a saint by the Holy Synod of the Serbian Orthodox Church as Saint Nikolaj of Ohrid and Žiča (Свети Николај Охридски и Жички) though he is often referred to as Saint Nikolaj of Serbia (Свети Николај Српски). (en)
- Nicolas Vélimirovitch, ou saint Nicolas d'Ochrid, né le 4 janvier 1881 à Lelic, dans la municipalité de Valjevo (Serbie) et mort le 18 mars 1956 au (en) de (en), en Pennsylvanie (États-Unis), est un saint orthodoxe. Évêque orthodoxe serbe, grand théologien et orateur, il est l'auteur d'une abondante littérature religieuse et théologique. Déporté par les nazis au camp de concentration de Dachau lors de la Seconde Guerre mondiale, il est libéré par les Alliés en 1945. Il renonce à revenir dans son pays, sous la dictature communiste naissante du maréchal Tito et part aux États-Unis, où il meurt en 1956. Il est fêté le 3 mai. (fr)
- Nikolaj Velimirović (Kiril Serbia: Николај Велимировић; 4 Januari 1881 [K.J. 23 Desember 1880] – 18 Maret [K.J.: 5 Maret] 1956) adalah uskup eparki Ohrid dan Žiča (1920–1956) dalam Gereja Ortodoks Serbia. Sebagai penulis teologi berpengaruh dan orator paling menonjol, ia sering disebut sebagai baru dan sejarawan Slobodan G. Markovich menyebutnya "salah satu uskup Gereja Ortodoks Serbia paling berpengaruh pada abad kedua puluh". (in)
- Mikołaj, imię świeckie Nikola Velimirović, kanonizowany jako Mikołaj Serbski (ur. 23 grudnia 1880/4 stycznia 1881 w Leliciu, zm. 18 marca 1956 w South Canaan) – serbski biskup prawosławny, święty Serbskiego Kościoła Prawosławnego. (pl)
- São Nicolau (Velimirovich) de Ohrid e Žiča ou Nikolaj (Velimirović) (Cirílico sérvio: Николај Велимировић; 4 de janeiro de 1881 [Calendário juliano: 23 de dezembro de 1880 – 18 de março de 1956) foi bispo das eparquias de Ocrida e (1920-1956) na Igreja Ortodoxa Sérvia, um influente escritor teológico e altamente talentoso orador, conhecido como O Novo Crisóstomo. Seu nome de nascença foi Nikola. Quando jovem, ele chegou perto de morrer de disenteria, e decidiu que desde então dedicaria sua vida a Deus se sobrevivesse. Sobrevivendo, foi tonsurado monge sob o nome de Nikolaj, ordenado para o clero, e rapidamente se tornou um importante líder e porta-voz da Igreja Ortodoxa Sérvia, especialmente em suas relações com o Ocidente. Quando os Alemães ocuparam a Iugoslávia na Segunda Guerra Mundial, Nikolaj foi preso e, eventualmente, levado para o campo de concentração de Dachau, na Alemanha. Depois de ser libertado pelos Aliados no final da guerra, decidiu não voltar para a Iugoslávia (que tinha um governo Comunista naquela época). Mudou-se para os Estados Unidos , em 1946, onde permaneceu até sua morte em 1956. Ele apoiou firmemente a unidade de todas as igrejas ortodoxas e estabeleceu particularmente boas relações com a Igreja Anglicana e a Igreja Episcopal. (pt)
- Епи́скоп Никола́й, серб. Епископ Николај, в миру Ни́кола Велими́рович, серб. Никола Велимировић (23 декабря 1880 года (5 января 1881 года) — 18 марта 1956 года) — архиерей Сербской православной церкви, епископ Жичский.19 мая 2003 года канонизирован Сербской православной церковью как святитель. Широко почитается в Русской православной церкви. (ru)
|
rdfs:comment
|
- Nikolaj Velimirović (Kiril Serbia: Николај Велимировић; 4 Januari 1881 [K.J. 23 Desember 1880] – 18 Maret [K.J.: 5 Maret] 1956) adalah uskup eparki Ohrid dan Žiča (1920–1956) dalam Gereja Ortodoks Serbia. Sebagai penulis teologi berpengaruh dan orator paling menonjol, ia sering disebut sebagai baru dan sejarawan Slobodan G. Markovich menyebutnya "salah satu uskup Gereja Ortodoks Serbia paling berpengaruh pada abad kedua puluh". (in)
- Mikołaj, imię świeckie Nikola Velimirović, kanonizowany jako Mikołaj Serbski (ur. 23 grudnia 1880/4 stycznia 1881 w Leliciu, zm. 18 marca 1956 w South Canaan) – serbski biskup prawosławny, święty Serbskiego Kościoła Prawosławnego. (pl)
- Епи́скоп Никола́й, серб. Епископ Николај, в миру Ни́кола Велими́рович, серб. Никола Велимировић (23 декабря 1880 года (5 января 1881 года) — 18 марта 1956 года) — архиерей Сербской православной церкви, епископ Жичский.19 мая 2003 года канонизирован Сербской православной церковью как святитель. Широко почитается в Русской православной церкви. (ru)
- Nikolaj Velimirović o Nicolau d'Ohrid i Žiča fou un bisbe ortodox d'Ohrid i de , teòleg i orador, conegut com a El nou Crisòstom. És venerat com a sant per l'Església Ortodoxa. Velimirović promogué la unitat de les esglésies ortodoxes i la relació d'aquestes amb altres, en particular les anglicanes i l'Església Episcopal dels Estats Units. (ca)
- Nikolaj Velimirović (serbisch-kyrillisch Николај Велимировић * 23. Dezember 1880jul. / 4. Januar 1881greg. als Nikola Velimirović in Lelić, Fürstentum Serbien, Osmanisches Reich; † 18. März 1956 in South Canaan, Pennsylvania, Vereinigte Staaten) war der serbisch-orthodoxe Bischof von Žiča (1919–1921 und wieder ab 1934) und Ohrid (1921–1934). Er wurde am 19. Mai 2003 von der Serbisch-Orthodoxen Kirche heiliggesprochen. (de)
- Nikolaj Velimirović (Cirílico serbio: Николај Велимировић); fue obispo de las eparquías de Ohrid y Eparquía de Žiča (1920–1956) en la Iglesia ortodoxa serbia. Escritor teológico influyente y orador de gran talento, a menudo se le conocía como el nuevo Juan Crisóstomo y el historiador Slobodan G. Markovich llama él "uno de los obispos más influyentes de la Iglesia ortodoxa serbia en el siglo XX". (es)
- Nikolaj Velimirović (Serbian Cyrillic: Николај Велимировић; 4 January 1881 [O.S. 23 December 1880] – 18 March [O.S. 5 March] 1956) was bishop of the eparchies of Ohrid and Žiča (1920–1956) in the Serbian Orthodox Church. An influential theological writer and a highly gifted orator, he was often referred to as the new John Chrysostom and historian Slobodan G. Markovich calls him "one of the most influential bishops of the Serbian Orthodox Church in the twentieth century". (en)
- Nicolas Vélimirovitch, ou saint Nicolas d'Ochrid, né le 4 janvier 1881 à Lelic, dans la municipalité de Valjevo (Serbie) et mort le 18 mars 1956 au (en) de (en), en Pennsylvanie (États-Unis), est un saint orthodoxe. Il est fêté le 3 mai. (fr)
- São Nicolau (Velimirovich) de Ohrid e Žiča ou Nikolaj (Velimirović) (Cirílico sérvio: Николај Велимировић; 4 de janeiro de 1881 [Calendário juliano: 23 de dezembro de 1880 – 18 de março de 1956) foi bispo das eparquias de Ocrida e (1920-1956) na Igreja Ortodoxa Sérvia, um influente escritor teológico e altamente talentoso orador, conhecido como O Novo Crisóstomo. (pt)
|