| dbo:abstract
|
- Opus sectile és una tècnica del mosaic romà, de la qual hi ha poques mostres en l'art medieval (cosmatesc) i es recupera en l'edat moderna (intarsium, pedra dura). Els materials, de diferent naturalesa (nacre, vidre), però habitualment pedres de colors, com el marbre, es tallen en peces de molt poca grossor, la forma de la qual es determina per la forma a representar, combinant-se amb les altres per omplir l'espai (tessel·lació), o amb criteris geomètrics (abstractes) o figuratius. A diferència de l'opus tessellatum (la tècnica habitual del mosaic), les peces no són petites i de forma homogènia, sinó relativament grans i de diferents formes. Altres tècniques artístiques semblants, però amb altres materials i característiques, són la marqueteria i el damasquinat. (ca)
- Opus sectile umělecká technika, která se rozšířila za antické Římské říše, když byly do podlah a stěn vkládány různé materiály tak, aby vytvořily obraz či ornament. Častými materiály používanými k této technice byl například mramor, sklo nebo perleť. Tyto byly rozděleny na menší kousky, které odpovídaly budoucímu uměleckému dílu. Na rozdíl od výzdoby formou mozaiky (opus tessellatum) se v technice opus sectile používají větší kusy materiálů, jejichž velikost není stejná, ale odpovídá formě výtvarného díla. (cs)
- Opus sectile (lat. für „geschnittenes Werk“) bezeichnet eine im antiken Rom populäre künstlerische Technik, bei der verschiedene Materialien in Stücke geschnitten und in Wände oder Fußböden eingelegt wurden, um auf diese Weise ein Bild oder ein Muster zu bilden. Das Ausgangsmaterial – Marmor, Perlmutt oder Glas – wurde in dünne Platten geschnitten, poliert und erneut gemäß dem Gestaltungsvorhaben zurechtgeschnitten. Anders als beim Mosaik, das aus einer Vielzahl einheitlich großer Stückchen besteht, sind die Stücke beim Opus sectile viel größer und können bereits große Teile des Designs darstellen. (de)
- Opus sectile es una propia del mosaico romano, del que hay escasas muestras en el arte medieval (cosmatesco) y se recupera en el de la Edad Moderna (intarsio, pietra dura). Los materiales, de distinta naturaleza (nácar, vidrio), pero habitualmente piedras de distintos colores, como el mármol, se cortan en piezas de muy poco grosor, cuya forma se determina por la forma a representar, combinándose con las demás para rellenar todo el espacio (teselación), bien sea con criterios geométricos (abstractos) o figurativos. A diferencia del opus tessellatum (la técnica habitual del mosaico), las piezas no son pequeñas y de forma homogénea, sino relativamente grandes y de muy distintas formas. Otras técnicas artísticas semejantes, pero con otros materiales y características, son la marquetería y el damasquinado. (es)
- Opus sectile is a form of pietra dura popularized in the ancient and medieval Roman world where materials were cut and inlaid into walls and floors to make a picture or pattern. Common materials were marble, mother of pearl, and glass. The materials were cut in thin pieces, polished, then trimmed further according to a chosen pattern. Unlike tessellated mosaic techniques, where the placement of very small uniformly sized pieces forms a picture, opus sectile pieces are much larger and can be shaped to define large parts of the design. (en)
- Opus sectile adalah teknik seni kuno yang menggunakan marmer untuk mendekorasi tembok atau lantai. Bahan marmer dipotong dan ditempel untuk membentuk suatu pola. Tidak seperti opus tessellatum yang menggunakan tessera yang memiliki ukuran yang lebih kecil dan seragam, potongan-potongan opus sectile jauh lebih besar dan dapat dibentuk sedemikian rupa untuk menghasilkan pola tertentu. Teknik ini sangat sering digunakan pada penghujung zaman Kekaisaran Romawi dan berlanjut hingga Abad Pertengahan di Kekaisaran Romawi Timur dan Semenanjung Italia (seperti yang dapat dilihat di lantai Katedral Siena). (in)
- オプス・セクティレ（Opus sectile）とは、大理石や真珠層、ガラスなどの材料を切って、壁や床にはめ込み、絵や模様を作る美術技法のことで、古代ローマ・中世ローマで流行した。切り分けられた材料は磨かれたうえ、決められた形に整形される。均一なピースを並べるオプス・テッセラトゥム（ギリシャ・ローマのモザイク技法）と違って、オプス・セクティレのピースは大きく、図案のパーツの輪郭に沿うよう切断・整形される。 (ja)
- L'opus sectile (« appareil découpé ») est une technique artistique ancienne qui utilise des marbres (ou, dans certains cas, des pâtes de verre) taillés pour la décoration de pavages et de marqueteries. Les plaquettes de marbre ou de pierre de couleur (pouvant aussi parfois inclure du verre coloré, de la nacre ou du métal) sont découpées et assemblées de façon à constituer un dessin géométrique ou figuratif. Il est destiné au pavement des sols ou aux décors muraux. De nos jours on l’appelle aussi « marqueterie de marbre » ou « marqueterie de pierre ». Il fut très employé dans les derniers siècles de l'Empire romain et perdura au Moyen Âge (pavements et décors architecturaux byzantins, le style cosmatesque italien, ou encore le célèbre pavement du Duomo de Sienne), il fut également répandu à la Renaissance et il est très abondant dans les décors baroques (surtout en Italie). L'Opus sectile concerne aussi au Moyen Âge des pavements de synagogues (Sepphoris, Huqoq, Beth Alpha, Beth Shean, Gaza, Hammath Tibériade, …), connus aussi en Tunisie (Kélibia, Hammam Lif). (fr)
- L'opus sectile è un'antica tecnica artistica che utilizza marmi (o, in alcuni casi, anche paste vitree) tagliati per realizzare pavimentazioni e decorazioni murarie a intarsio, detta anche in seguito, a seconda dei materiali utilizzati, commesso marmoreo o commesso di pietre dure. (it)
- Opus sectile verwijst naar een inlegwerktechniek die erg populair was in het oude Rome, waarbij stukken van verschillende materialen werden uitgesneden en ingelegd in wanden en vloeren om een afbeelding of patroon te vormen. De meest gebruikte materialen waren marmer, parelmoer en glas. Uit deze materialen werden dunne plaatjes gesneden, gepolijst, en vervolgens verder uitgesneden naargelang het gewenste ontwerp. In tegenstelling tot (sommige andere) mozaïektechnieken, waarbij de plaatsing op stukken van uniforme grootte een ontwerp vormen, zijn opus sectile-stukken veel groter en kunnen grote delen van het ontwerp vormen. (nl)
- Opus sectile (obra cortada, em latim) ou intársia de pedra, é uma técnica de arte e decoração onde peças de pedras coloridas são arranjadas em painéis compondo uma imagem. A técnica é similar à do mosaico, mas ao contrário deste, que usa peças pequenas e regulares, o opus sectile emprega peças maiores de formas variadas. É encontrado desde o Egito antigo, mas foi popularizado na Roma antiga, e permanecem muitos exemplos que fazem uso de mármores, nácar e vidro. Obras em opus sectile são encontradas em toda a área de influência da antiga Roma, e era um dos distintivos da classe superior, por seu custo e dificuldade de produção. Na Turquia foi adotada pelos bizantinos e se tornou comum por volta do século VI, especialmente na decoração de pisos de igrejas, quase desaparecendo na própria Roma. Também penetrou na Grécia, de onde voltou à Itália e foi retomada, dando origem a produções desde o gótico até o neoclassicismo, das quais o piso da Catedral de Siena é um dos mais importantes exemplos, fazendo uso de grandes placas de mármore e outras pedras raras em desenhos de alta complexidade. Por seu rico efeito plástico e pela possibilidade de serem criados intrincados padrões geométricos atraiu também a atenção da cultura islâmica, que usou uma variedade da técnica em edifícios importantes como o Taj Mahal e a , em Agra. No século XX a prática começou a declinar em função de novas estéticas modernistas, mas permanece viva principalmente em ateliers de restauro, e alguns decoradores contemporâneos têm demonstrado novo interesse por ela. Os termos de pietra dura, opus sectile ou intársia são usados algumas vezes para designar técnicas ligeiramente distintas, com relação ao tamanho das peças, à qualidade do acabamento, ao tamanho da obra, ao meio de fixação ou à visibilidade das junturas, mas são classificações que não encontram consenso, e podem ser intercambiáveis. Especificamente pietre dure é mais usado para designar obras geralmente portáteis com um acabamento de tamanha perfeição que a união entre as peças fica quase invisível. Esta modalidade do opus sectile era altamente valorizada pelos florentinos da Renascença, que a consideravam uma espécie de pintura em pedra, e era mesmo empregada para cópias de pinturas tradicionais. Diz-se que Ghirlandaio cunhou a expressão "pintura para a eternidade" referindo-se ao trabalho de pietre dure.
* O rapto de Hylas pelas ninfas, painel de opus sectile da antiga Basílica de Júnio Basso em Roma, hoje no Museu Nacional Romano
* Retrato de Clemente VIII, obra em pietre dure de e
* Peça de altar na (Velika Gospa) em Dubrovnik
* Piso da Catedral de Siena (pt)
- Пластиночная, или штучная, мозаика — разновидность мозаики, особенно популярной в Древнем Риме для настила каменных полов. Вместо одинаковых по размеру кусочков смальты в штучной мозаике используют разные по форме и размеру шлифованные пластинки мрамора или другого натурального камня, относительного крупного размера, вырезанные по контуру изображения. Отсюда латинское название: «сектильная работа» (лат. opus sectile — составное произведение). (ru)
|
| rdfs:comment
|
- Opus sectile és una tècnica del mosaic romà, de la qual hi ha poques mostres en l'art medieval (cosmatesc) i es recupera en l'edat moderna (intarsium, pedra dura). Els materials, de diferent naturalesa (nacre, vidre), però habitualment pedres de colors, com el marbre, es tallen en peces de molt poca grossor, la forma de la qual es determina per la forma a representar, combinant-se amb les altres per omplir l'espai (tessel·lació), o amb criteris geomètrics (abstractes) o figuratius. A diferència de l'opus tessellatum (la tècnica habitual del mosaic), les peces no són petites i de forma homogènia, sinó relativament grans i de diferents formes. Altres tècniques artístiques semblants, però amb altres materials i característiques, són la marqueteria i el damasquinat. (ca)
- Opus sectile umělecká technika, která se rozšířila za antické Římské říše, když byly do podlah a stěn vkládány různé materiály tak, aby vytvořily obraz či ornament. Častými materiály používanými k této technice byl například mramor, sklo nebo perleť. Tyto byly rozděleny na menší kousky, které odpovídaly budoucímu uměleckému dílu. Na rozdíl od výzdoby formou mozaiky (opus tessellatum) se v technice opus sectile používají větší kusy materiálů, jejichž velikost není stejná, ale odpovídá formě výtvarného díla. (cs)
- Opus sectile (lat. für „geschnittenes Werk“) bezeichnet eine im antiken Rom populäre künstlerische Technik, bei der verschiedene Materialien in Stücke geschnitten und in Wände oder Fußböden eingelegt wurden, um auf diese Weise ein Bild oder ein Muster zu bilden. Das Ausgangsmaterial – Marmor, Perlmutt oder Glas – wurde in dünne Platten geschnitten, poliert und erneut gemäß dem Gestaltungsvorhaben zurechtgeschnitten. Anders als beim Mosaik, das aus einer Vielzahl einheitlich großer Stückchen besteht, sind die Stücke beim Opus sectile viel größer und können bereits große Teile des Designs darstellen. (de)
- Opus sectile is a form of pietra dura popularized in the ancient and medieval Roman world where materials were cut and inlaid into walls and floors to make a picture or pattern. Common materials were marble, mother of pearl, and glass. The materials were cut in thin pieces, polished, then trimmed further according to a chosen pattern. Unlike tessellated mosaic techniques, where the placement of very small uniformly sized pieces forms a picture, opus sectile pieces are much larger and can be shaped to define large parts of the design. (en)
- オプス・セクティレ（Opus sectile）とは、大理石や真珠層、ガラスなどの材料を切って、壁や床にはめ込み、絵や模様を作る美術技法のことで、古代ローマ・中世ローマで流行した。切り分けられた材料は磨かれたうえ、決められた形に整形される。均一なピースを並べるオプス・テッセラトゥム（ギリシャ・ローマのモザイク技法）と違って、オプス・セクティレのピースは大きく、図案のパーツの輪郭に沿うよう切断・整形される。 (ja)
- L'opus sectile è un'antica tecnica artistica che utilizza marmi (o, in alcuni casi, anche paste vitree) tagliati per realizzare pavimentazioni e decorazioni murarie a intarsio, detta anche in seguito, a seconda dei materiali utilizzati, commesso marmoreo o commesso di pietre dure. (it)
- Opus sectile verwijst naar een inlegwerktechniek die erg populair was in het oude Rome, waarbij stukken van verschillende materialen werden uitgesneden en ingelegd in wanden en vloeren om een afbeelding of patroon te vormen. De meest gebruikte materialen waren marmer, parelmoer en glas. Uit deze materialen werden dunne plaatjes gesneden, gepolijst, en vervolgens verder uitgesneden naargelang het gewenste ontwerp. In tegenstelling tot (sommige andere) mozaïektechnieken, waarbij de plaatsing op stukken van uniforme grootte een ontwerp vormen, zijn opus sectile-stukken veel groter en kunnen grote delen van het ontwerp vormen. (nl)
- Пластиночная, или штучная, мозаика — разновидность мозаики, особенно популярной в Древнем Риме для настила каменных полов. Вместо одинаковых по размеру кусочков смальты в штучной мозаике используют разные по форме и размеру шлифованные пластинки мрамора или другого натурального камня, относительного крупного размера, вырезанные по контуру изображения. Отсюда латинское название: «сектильная работа» (лат. opus sectile — составное произведение). (ru)
- Opus sectile es una propia del mosaico romano, del que hay escasas muestras en el arte medieval (cosmatesco) y se recupera en el de la Edad Moderna (intarsio, pietra dura). Los materiales, de distinta naturaleza (nácar, vidrio), pero habitualmente piedras de distintos colores, como el mármol, se cortan en piezas de muy poco grosor, cuya forma se determina por la forma a representar, combinándose con las demás para rellenar todo el espacio (teselación), bien sea con criterios geométricos (abstractos) o figurativos. A diferencia del opus tessellatum (la técnica habitual del mosaico), las piezas no son pequeñas y de forma homogénea, sino relativamente grandes y de muy distintas formas. Otras técnicas artísticas semejantes, pero con otros materiales y características, son la marquetería y e (es)
- L'opus sectile (« appareil découpé ») est une technique artistique ancienne qui utilise des marbres (ou, dans certains cas, des pâtes de verre) taillés pour la décoration de pavages et de marqueteries. Les plaquettes de marbre ou de pierre de couleur (pouvant aussi parfois inclure du verre coloré, de la nacre ou du métal) sont découpées et assemblées de façon à constituer un dessin géométrique ou figuratif. Il est destiné au pavement des sols ou aux décors muraux. De nos jours on l’appelle aussi « marqueterie de marbre » ou « marqueterie de pierre ». (fr)
- Opus sectile adalah teknik seni kuno yang menggunakan marmer untuk mendekorasi tembok atau lantai. Bahan marmer dipotong dan ditempel untuk membentuk suatu pola. Tidak seperti opus tessellatum yang menggunakan tessera yang memiliki ukuran yang lebih kecil dan seragam, potongan-potongan opus sectile jauh lebih besar dan dapat dibentuk sedemikian rupa untuk menghasilkan pola tertentu. (in)
- Opus sectile (obra cortada, em latim) ou intársia de pedra, é uma técnica de arte e decoração onde peças de pedras coloridas são arranjadas em painéis compondo uma imagem. A técnica é similar à do mosaico, mas ao contrário deste, que usa peças pequenas e regulares, o opus sectile emprega peças maiores de formas variadas. É encontrado desde o Egito antigo, mas foi popularizado na Roma antiga, e permanecem muitos exemplos que fazem uso de mármores, nácar e vidro.
* O rapto de Hylas pelas ninfas, painel de opus sectile da antiga Basílica de Júnio Basso em Roma, hoje no Museu Nacional Romano
*
*
* (pt)
|
