| dbo:abstract
|
- Lòcrida Ozòlia (grec antic: Ὀζολία Λοκρίς) era la part occidental de la Lòcrida habitada pels locris ozolis (Ὀζόλαι), a tocar del golf de Corint, amb la Dòrida i Etòlia al nord, la Fòcida a l'est i Etòlia a l'oest. Era un país muntanyós i poc productiu. Les muntanyes del Parnàs (al límit amb Fòcida) i del Còrax (al límit amb Etòlia) ocupaven gran part del territori. El riu principal era l'Hilet (modern Morno), que desaigua prop de Naupacte. A la part occidental del territori hi havia el cap d'Antirrio amb la ciutat d'Antírrio, que tenia enfront el cap de Rio (Ῥίον) amb la ciutat de Rio a la costa d'Acaia. A la frontera oriental era a tocar de la ciutat focídia de Crissa. El nom d'ozolis o Ozòlia té un origen incert; podria derivar de ὄζειν ('olorar') de l'olor que sortia d'unes fonts a la muntanya Tapiassos, suposadament causades per haver estat enterrat allí el centaure Nessos i altres centaures, o bé perquè creixien gran quantitat d'asfòdels que perfumaven l'aire o de què els habitants anaven vestits amb pells. Els mateixos locris deien que derivava de les branques (ὄζοι) d'una vinya que es produïa al seu país d'una manera meravellosa, però cap etimologia es pot donar per segura. Suposadament eren una colònia dels locris opuntis. Quan apareixen per primer cop és a la guerra del Peloponès. Tucídides diu que eren mig bàrbars, com els etolis i els acarnanis als quals s'assemblaven en l'armament i en la seva forma de lluitar. El 426 aC els locris van prometre ajut al general atenenc Demòstenes per envair Etòlia, però en ser derrotat Demòstenes les tribus es van sotmetre sense lluita a l'espartà Euríloc que va passar pel seu territori des de Delfos en direcció a Naupacte. Segons Polibi, més tard van formar part de la Lliga Etòlia. L'única ciutat important era Amfissa a la frontera amb Fòcida. Altres ciutats eren (d'oest a est), a la costa o properes Molicrea, Naupacte, Eneó, , , Èritres (Erythrae), Tolofó, Hessos, Eantea, Ipnos, Kaleon (Chalaeum); i mes a l'interior Egícion (Aegitium), Potidania, Croculeion (Croculeium), Tíquion (Teichium), Olpes (Olpae), Messàpia, Hyle, Tritea (Tritaea) i Miònia. (ca)
- Lócrida Ozolia fue la parte occidental de Lócrida habitada por los locrios ozolos (Ὀζόλαι), en el golfo de Corinto con Dórida y Etolia al norte, Fócida al este, y Etolia al oeste. Era un país montañoso y poco productivo. Las montañas del Parnaso (en el límite con Fócida) y del Córax (en el límite con Etolia) ocupaban gran parte del territorio. El río principal era el Hylaethos (latín Hylaethus), moderno Morno, que desagua cerca de Naupacto. En la parte occidental del territorio estaba el cabo Antirrion (Antirhium) que tenía enfrente el cabo Rion (Rhium) en la costa de Acaya. En la frontera oriental limitaba con la ciudad focidia de Crisa. El nombre ozolos u Ozolia tiene un origen incierto; podría derivar de ὄζειν (oler) del olor que salía de unas fuentes de la montaña Tapiasos (supuestamente causadas por haber estado enterrado allí el centauro Neso) o de que los habitantes iban desnudos o con pieles, o de un vino muy bueno del país; pero ninguna se puede dar por segura. Supuestamente fueron una colonia de los locrios epicnemidios. Cuando aparecen por primera vez en la guerra del Peloponeso Tucídides dice que eran medio bárbaros como los etolios y los acarnanios a los que se parecían en el vestido y el armamento. En el 426 a. C. los locrios prometieron ayuda a Demóstenes para invadir Etolia, pero al ser derrotado Demóstenes las tribus se sometieron sin lucha al espartano Euríloco que fue a su territorio desde Delfos. Más tarde formó parte de la Liga Etolia. La única ciudad importante fue Anfisa en la frontera con Fócida. Otras ciudades fueron (de oeste a este): en la costa o cercanas a Molicrea; Naupacto, , Anticira, Eupalio, Eritras (Erythrae), Tolofón, Hessos, Eantea, Hipnia, Caleo; y más al interior Egitio, , , , Álope, , Hyle, Tritea, Mionia y Fisco. (es)
- Ozolian Locris (Ancient Greek: Ὀζολία Λοκρίς) or Hesperian Locris (Ancient Greek: Λοκρίς Ἑσπερία, lit. 'Western Locris') was a region in Ancient Greece, inhabited by the Ozolian Locrians (Greek: Ὀζολοὶ Λοκροί; Latin: Locri Ozoli) a tribe of the Locrians, upon the Corinthian Gulf, bounded on the north by Doris, on the east by Phocis, and on the west by Aetolia. (en)
- La Locride Ozolia o Locride Esperia è stata una regione dell'antica Grecia, abitata dai Locri Ozoli (in italiano anche Locresi Ozoli, in greco antico: Ὀζολοὶ Λοκροί) una tribù di Locresi, sul Golfo di Corinto, confinante a nord con la Doride, ad est con la Focide e ad ovest con l'Etolia. (it)
|
| rdfs:comment
|
- Ozolian Locris (Ancient Greek: Ὀζολία Λοκρίς) or Hesperian Locris (Ancient Greek: Λοκρίς Ἑσπερία, lit. 'Western Locris') was a region in Ancient Greece, inhabited by the Ozolian Locrians (Greek: Ὀζολοὶ Λοκροί; Latin: Locri Ozoli) a tribe of the Locrians, upon the Corinthian Gulf, bounded on the north by Doris, on the east by Phocis, and on the west by Aetolia. (en)
- La Locride Ozolia o Locride Esperia è stata una regione dell'antica Grecia, abitata dai Locri Ozoli (in italiano anche Locresi Ozoli, in greco antico: Ὀζολοὶ Λοκροί) una tribù di Locresi, sul Golfo di Corinto, confinante a nord con la Doride, ad est con la Focide e ad ovest con l'Etolia. (it)
- Lòcrida Ozòlia (grec antic: Ὀζολία Λοκρίς) era la part occidental de la Lòcrida habitada pels locris ozolis (Ὀζόλαι), a tocar del golf de Corint, amb la Dòrida i Etòlia al nord, la Fòcida a l'est i Etòlia a l'oest. Era un país muntanyós i poc productiu. Les muntanyes del Parnàs (al límit amb Fòcida) i del Còrax (al límit amb Etòlia) ocupaven gran part del territori. (ca)
- Lócrida Ozolia fue la parte occidental de Lócrida habitada por los locrios ozolos (Ὀζόλαι), en el golfo de Corinto con Dórida y Etolia al norte, Fócida al este, y Etolia al oeste. Era un país montañoso y poco productivo. Las montañas del Parnaso (en el límite con Fócida) y del Córax (en el límite con Etolia) ocupaban gran parte del territorio. Supuestamente fueron una colonia de los locrios epicnemidios. Cuando aparecen por primera vez en la guerra del Peloponeso Tucídides dice que eran medio bárbaros como los etolios y los acarnanios a los que se parecían en el vestido y el armamento. (es)
|
