| dbo:abstract
|
- Segons la mitologia romana, les Parques o Parces (Parcae) eren antigues divinitats itàliques protectores de la gestació i del naixement, i identificades amb el Destí. Es van assimilar a les Moires gregues i n'assumiren la personalitat i les funcions. Les Parques controlaven els esdeveniments de la vida tant de mortals com d'immortals, des del naixement a la mort. Fins i tot els déus (per exemple Júpiter) estaven subjectes a les Parques. Es representen com a filadores que limiten, segons la seva voluntat, la vida dels homes. Al Fòrum de Roma les tres Parques estaven representades per tres estàtues, denominades popularment les Tria Fata, els tres destins. Els noms de les Parques van ser:
* Nona (grec equivalent Cloto, Κλωθώ 'Clotho'), que feia girar el fil de la vida.
* Decima (grec equivalent Laquesis, Λάχεσις 'Lachesis') que mesurava la vida amb una roda.
* Morta o Parca (grec equivalent Atropos, (Ἄτροπος 'Atropos'), que posava fi a la vida i escollien la manera de morir de cada persona. Segons Aulus Gel·li, que cita un text de Varró avui perdut, els romans creien que els naixements es produïen al novè o desè mes, i que aquesta convicció va ser l'origen dels noms que es van donar a les Tria fata. Els noms els van treure del verb parire i de les paraules nonus i decimus que marquen l'època del part. Així va sorgir Parca, de partus, i Nonna i Decima venen del nombre que designa els mesos fixats per al part. (ca)
- Die Parzen (lateinisch Parcae) sind in der römischen Mythologie die drei Schicksalsgöttinnen, die den drei Moiren der griechischen Mythologie entsprechen. Sie können gemeinsam oder auch einzeln agieren; gemeinsam haben sie Einfluss auf den Lebensfaden. Die Parzen heißen Nona (neunte), Decima (zehnte) und (Geburtshelferin), anstelle der Parca wurde in der römischen Literatur auch der Name Morta benutzt. Ihre Namen weisen auf ihre ursprüngliche Bedeutung als Geburtsgöttinnen hin, wobei sich Nona und Decima auf die Monate einer normal verlaufenden Schwangerschaft beziehen. Im Zuge der Interpretatio Romana wurden sie den griechischen Moiren angepasst und damit in Schicksalsgöttinnen umgedeutet.Nona spinnt den Lebensfaden, Decima entscheidet über das Lebensgeschick, Morta durchtrennt den Lebensfaden. (de)
- En la mitología romana, las Parcas (en latín Parcae) eran las personificaciones del Fatum o destino. Controlaban el metafórico hilo de la vida de cada mortal e inmortal desde el nacimiento hasta la muerte. Sus equivalentes griegas eran las Moiras; y en la mitología nórdica de los pueblos germanos septentrionales, las Nornas. Las Parcas son las diosas del destino. Son tres hermanas hilanderas que personifican el nacimiento, la vida y la muerte. Escribían el destino de las personas en las paredes de un enorme muro de bronce y nadie podía borrar lo que ellas escribían. Se llamaban Nona, Décima y Morta. En griego se llamaban: Cloto, Láquesis y Átropos. En la mitología nórdica eran conocidas como Urðr (o Urd, "lo que ha ocurrido", el destino), Verðandi (o Verdandi, "lo que ocurre ahora") y Skuld ("lo que debería suceder, o es necesario que ocurra"). Se encargan de llevar las almas fallecidas a lugares donde pertenecen (Infierno, Cielo, Purgatorio) Las tres se dedicaban a hilar; luego cortaban el hilo que medía la longitud de la vida con una tijera y ese corte fijaba el momento de la muerte.Ellas hilaban lana blanca y entremezclaban hilos de oro e hilos de lana negra. Los hilos de oro significaban los momentos dichosos en la vida de las personas y la lana negra, los periodos tristes. (es)
- Les Parques (du latin : Parcae, provenant du mot parco, « épargner ») sont, dans la religion romaine ou la mythologie romaine, les divinités maîtresses de la destinée humaine, de la naissance à la mort. Elles sont généralement représentées comme des fileuses mesurant la vie des personnes et tranchant le destin. Selon l'écrivain Jacques Lacarrière : « elles sont le symbole de l'évolution de l'univers, du changement nécessaire qui commande au rythme de la vie et qui impose l'existence et la fatalité de la mort ». (fr)
- In ancient Roman religion and myth, the Parcae (singular, Parca) were the female personifications of destiny who directed the lives (and deaths) of humans and gods. They are often called the Fates in English, and their Greek equivalent were the Moirai. They did not control a person's actions except when they are born, when they die, and how much they suffer. (en)
- Le Parche (in latino: Parcae), nella mitologia romana, sono il corrispettivo delle Moire greche, assimilabili anche alle Norne norrene. (it)
- パルカ (Parca) は、ローマ神話の運命の女神である。複数形はパルカエまたはパルカイ (Parcae)。パルク（フランス語: Parque）・パルツェ（ドイツ語: Parze）などとも。 ギリシア神話のモイラと同一視される。運命の神としてのパルカの属性はギリシア神話から借りられたものであり、本来は誕生の女神だったようである。 (ja)
- 파르카이 (Parcae)는 로마 신화의 이다. 문학 등에서는 파르크(프랑스어: Parque)·파르트(독일어: Parzen) 등이라고도 한다. 그리스 신화의 모이라이와 동일시 된다. 운명신으로서의 파르카의 속성은 그리스 신화로부터 빌린 것이며, 본래는 탄생의 여신이었다. (ko)
- De Parcen (Latijn: parcae) was de naam waaronder de schikgodinnen in de Romeinse godsdienst voorkwamen. Oorspronkelijk waren zij oud-Italische godheden, maar reeds vroeg zijn zij geheel en al met de Griekse schikgodinnen (Moiren) geïdentificeerd. Eerst godheden van de geboorte en dood, werden zij naderhand godheden van het noodlot en droegen als zodanig ook wel de naam Fata. Zelfs de goden vreesden de Parcen en Iuppiter zelf was onderworpen aan hun macht. De drie Parcen waren:
* Nona: zij spon de van haar spinrok op haar klos (cf. Clotho);
* Decima: zij mat de levensdraad met haar stok (cf. Lachesis);
* Morta: zij was het die de levensdraad doorsneed. Zij koos de manier waarop iemand stierf. Wanneer ze de draad met "haar verafschuwde schaar" doorknipte, stierf er iemand op aarde (cf. Atropos). (nl)
- Parki – w mitologii rzymskiej personifikacje przeznaczenia: Nona, Decima i Morta. W późniejszym okresie utożsamione z greckimi Mojrami. (pl)
- Па́рки (лат. Parcae) — три богини судьбы в древнеримской мифологии. Соответствовали мойрам в древнегреческой мифологии:
* Нона (лат. Nona) — тянет пряжу, прядя нить человеческой жизни (то же что мойра Клото),
* Децима (лат. Decima) — наматывает кудель на веретено, распределяя судьбу (то же что мойра Лахесис),
* Морта (лат. Morta) — перерезает нить, заканчивая жизнь человека (то же что мойра Атропос). (ru)
- Parcer (latin parcæ), är i romersk mytologi ödets gudinnor som bestämmer alla människors öden och väver livets väv för varje människa från födseln till döden. Deras beslut är oföränderligt som inte ens gudarna kan ändra. De motsvarar den grekiska mytologins moirer. Liksom grekerna ursprungligen kände endast en Moira, tycks även romarna först ha haft endast en Parca, som huvudsakligen uppfattades såsom födelsegudinna. Vid hennes sida stod två andra kvinnliga gudaväsen, Nona (spann livets tråd) och Decuma (mätte livets tråd), vilkas namn betecknar de månader (den nionde och tionde), under vilka barnsbörden brukar inträffa. I den mån grekiska religionsföreställningar trängde in, ersattes Parca av en Morta (dödsgudinna som klippte av livets tråd), varvid även ljudlikheten med grekiska moira och moros torde ha medverkat. Parcæ blev sedan den gemensamma benämningen för alla tre gudinnorna, vilka av latinska skalder tecknas i fullkomlig överensstämmelse med de grekiska motbilderna. (sv)
- As parcas, na mitologia romana (moiras na mitologia grega), eram filhas de Têmis (a Lei). Divindades que controlam o destino dos mortais e determinam o curso da vida humana, decidindo questões como vida e morte, de maneira que nem Zeus poderia contestar suas decisões. Estas eram assim as representantes do Destino, isto é, eram as suas ministras e por consequente estavam incumbidas de executar as suas ordens. São também designadas fates, daí o termo fatalidade. São três deusas: "Nona" (Cloto), "Décima" (Láquesis) e "Morta" (Átropos). Nona tece o fio da vida, Décima cuida de sua extensão e caminho, Morta corta o fio. Interessante notar que em Roma se tinha a estrutura de calendário solar para os anos, e lunar para os atuais meses. A gravidez humana é de nove luas, não nove meses; portanto Nona tece o fio da vida no útero materno, até a nona lua; Décima representa o nascimento efetivo, o corte do cordão umbilical, o início da vida terrena, o individuo definido, a décima lua. Morta é a outra extremidade, o fim da vida terrena, que pode ocorrer a qualquer momento. (pt)
- Па́рки (лат. Parcae) — у давньоримській міфології богині долі, яким відповідали грецькі мойри. Спочатку шанували одну парку — богиню народження, потім унаслідок ототожнення з мойрами з'явилося три парки (перші дві покровительки народження дитини на відповідних місяцях — дев'ятому та десятому). (uk)
- 帕耳开（拉丁语：Parcæ）羅馬神话中的一组女神，对应于希臘神話中的摩伊赖（Moirae）（命運三女神）或者是北欧神话中的诺伦（Norn）三女神。 罗马神话中的三位帕耳开分别是：
* 诺娜（Nona，意为“第九”），对应于希腊神话中的克洛托。
* 得客玛（Decima，意为“第十”），对应于拉刻西斯。
* 摩耳塔（Morta，意为“死亡”），对应于阿特罗波斯。 帕耳开可能是从罗马原有的分娩女神（最初只有一人）转化而来的，并被与从希腊引入的命运三女神混同。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- Les Parques (du latin : Parcae, provenant du mot parco, « épargner ») sont, dans la religion romaine ou la mythologie romaine, les divinités maîtresses de la destinée humaine, de la naissance à la mort. Elles sont généralement représentées comme des fileuses mesurant la vie des personnes et tranchant le destin. Selon l'écrivain Jacques Lacarrière : « elles sont le symbole de l'évolution de l'univers, du changement nécessaire qui commande au rythme de la vie et qui impose l'existence et la fatalité de la mort ». (fr)
- In ancient Roman religion and myth, the Parcae (singular, Parca) were the female personifications of destiny who directed the lives (and deaths) of humans and gods. They are often called the Fates in English, and their Greek equivalent were the Moirai. They did not control a person's actions except when they are born, when they die, and how much they suffer. (en)
- Le Parche (in latino: Parcae), nella mitologia romana, sono il corrispettivo delle Moire greche, assimilabili anche alle Norne norrene. (it)
- パルカ (Parca) は、ローマ神話の運命の女神である。複数形はパルカエまたはパルカイ (Parcae)。パルク（フランス語: Parque）・パルツェ（ドイツ語: Parze）などとも。 ギリシア神話のモイラと同一視される。運命の神としてのパルカの属性はギリシア神話から借りられたものであり、本来は誕生の女神だったようである。 (ja)
- 파르카이 (Parcae)는 로마 신화의 이다. 문학 등에서는 파르크(프랑스어: Parque)·파르트(독일어: Parzen) 등이라고도 한다. 그리스 신화의 모이라이와 동일시 된다. 운명신으로서의 파르카의 속성은 그리스 신화로부터 빌린 것이며, 본래는 탄생의 여신이었다. (ko)
- Parki – w mitologii rzymskiej personifikacje przeznaczenia: Nona, Decima i Morta. W późniejszym okresie utożsamione z greckimi Mojrami. (pl)
- Па́рки (лат. Parcae) — три богини судьбы в древнеримской мифологии. Соответствовали мойрам в древнегреческой мифологии:
* Нона (лат. Nona) — тянет пряжу, прядя нить человеческой жизни (то же что мойра Клото),
* Децима (лат. Decima) — наматывает кудель на веретено, распределяя судьбу (то же что мойра Лахесис),
* Морта (лат. Morta) — перерезает нить, заканчивая жизнь человека (то же что мойра Атропос). (ru)
- Па́рки (лат. Parcae) — у давньоримській міфології богині долі, яким відповідали грецькі мойри. Спочатку шанували одну парку — богиню народження, потім унаслідок ототожнення з мойрами з'явилося три парки (перші дві покровительки народження дитини на відповідних місяцях — дев'ятому та десятому). (uk)
- 帕耳开（拉丁语：Parcæ）羅馬神话中的一组女神，对应于希臘神話中的摩伊赖（Moirae）（命運三女神）或者是北欧神话中的诺伦（Norn）三女神。 罗马神话中的三位帕耳开分别是：
* 诺娜（Nona，意为“第九”），对应于希腊神话中的克洛托。
* 得客玛（Decima，意为“第十”），对应于拉刻西斯。
* 摩耳塔（Morta，意为“死亡”），对应于阿特罗波斯。 帕耳开可能是从罗马原有的分娩女神（最初只有一人）转化而来的，并被与从希腊引入的命运三女神混同。 (zh)
- Segons la mitologia romana, les Parques o Parces (Parcae) eren antigues divinitats itàliques protectores de la gestació i del naixement, i identificades amb el Destí. Es van assimilar a les Moires gregues i n'assumiren la personalitat i les funcions. Les Parques controlaven els esdeveniments de la vida tant de mortals com d'immortals, des del naixement a la mort. Fins i tot els déus (per exemple Júpiter) estaven subjectes a les Parques. Els noms de les Parques van ser: (ca)
- Die Parzen (lateinisch Parcae) sind in der römischen Mythologie die drei Schicksalsgöttinnen, die den drei Moiren der griechischen Mythologie entsprechen. Sie können gemeinsam oder auch einzeln agieren; gemeinsam haben sie Einfluss auf den Lebensfaden. (de)
- En la mitología romana, las Parcas (en latín Parcae) eran las personificaciones del Fatum o destino. Controlaban el metafórico hilo de la vida de cada mortal e inmortal desde el nacimiento hasta la muerte. Sus equivalentes griegas eran las Moiras; y en la mitología nórdica de los pueblos germanos septentrionales, las Nornas. Las Parcas son las diosas del destino. Son tres hermanas hilanderas que personifican el nacimiento, la vida y la muerte. Escribían el destino de las personas en las paredes de un enorme muro de bronce y nadie podía borrar lo que ellas escribían. (es)
- De Parcen (Latijn: parcae) was de naam waaronder de schikgodinnen in de Romeinse godsdienst voorkwamen. Oorspronkelijk waren zij oud-Italische godheden, maar reeds vroeg zijn zij geheel en al met de Griekse schikgodinnen (Moiren) geïdentificeerd. Eerst godheden van de geboorte en dood, werden zij naderhand godheden van het noodlot en droegen als zodanig ook wel de naam Fata. Zelfs de goden vreesden de Parcen en Iuppiter zelf was onderworpen aan hun macht. De drie Parcen waren: (nl)
- As parcas, na mitologia romana (moiras na mitologia grega), eram filhas de Têmis (a Lei). Divindades que controlam o destino dos mortais e determinam o curso da vida humana, decidindo questões como vida e morte, de maneira que nem Zeus poderia contestar suas decisões. Estas eram assim as representantes do Destino, isto é, eram as suas ministras e por consequente estavam incumbidas de executar as suas ordens. (pt)
- Parcer (latin parcæ), är i romersk mytologi ödets gudinnor som bestämmer alla människors öden och väver livets väv för varje människa från födseln till döden. Deras beslut är oföränderligt som inte ens gudarna kan ändra. (sv)
|
